“El més important és l’educació des de petits, educar en la igualtat”

A l’octubre farà sis anys, gràcies a la iniciativa de sis dones amb molta empenta, entre elles Montse Vilamitjana, Sílvia Monje i Sandra Llano, que encara estan a la junta. Hi havia la necessitat de buscar una plataforma per visibilitzar dones directives i empresàries a la zona del Vallès. Sí que hi havia dones que es reunien, que parlaven, però no hi havia la plataforma. A poc a poc es van anar unint dones i van començar a creure en un projecte que avui és una realitat.

Crec que sí, perquè cap cop tenim més sòcies. Donar visibilitat no només és que ens vegin, sinó també, pel que fa a les formacions, fer visibles les empreses on treballen o col·laboren. No només hi ha empresàries sinó també directives o autònomes que estan emprenent i que busquen una plataforma que les ajudi a visibilitzar el seu projecte. Les ajudem, les aconsellem i sobretot les apoderem.

Ho vehiculem de diverses maneres. Una, amb les formacions perquè es coneguin entre elles i, a la vegada, els networkings i dos sopars a l’any. Però l’important és que procurem que entre les sòcies es creïn sinergies i relacions entre elles i que al final es fomenti negoci. No s’està en una associació només per fer negoci, sinó perquè creus en un projecte i en moltes altres coses. També tenim acords de col·laboració amb altres entitats i associacions. Fem descomptes en tot el que podem sempre que hi estigui relacionat i que sigui interessant per a les dones. Érem 50 sòcies fins al gener, però darrerament se n’hi han sumat cinc més. A la pàgina web hi ha una biografia de la sòcia perquè no només promogui la seva empresa, sinó també per conèixer-la, saber fins a on vol arribar i què vol sumar.

Molt divers. Des d’advocades fins a directives, passant per empresàries de multinacionals... Tenim molta varietat i són totes ben admeses. Les autònomes també, hi tenim espai totes.

És una dona normal a la qual l’únic que li interessa és treballar, créixer; a la que té fills cuidar-los i intentar conciliar el que pugui; la que no en té segur que tindrà mil activitats per compaginar, i en aquests moments intentar aconseguir cobrar pel mateix treball exactament el mateix que els homes. Ara estem cobrant un 30% menys. A les dones directives els costa molt arribar alt i quan hi arriben es poden trobar bastant soles. Per exemple, la foto del sopar de gala del Mobile World Congress és molt significativa. Vols dir que no hi ha dones dins de l’organització? El 99,99% eren homes. Mira el Parlament Europeu: quan es va parlar d’igualtat, no hi havia ningú, i després el president del govern, que fa un mes que va dir que no tocava i després va haver de rectificar perquè som el 50% que votem. El que és important és unir-nos i no anar soles. Estem lluitant perquè hi hagi una sola veu i se’ns escolti.

Tot. És clar que s’ha avançat molt en conscienciació, s’ha treballat molt i hi ha hagut avenços. Fa 50 anys la dona no podia obrir un compte bancari sense l’autorització del marit. Ara és impensable. No podíem votar. És clar que s’ha avançat, només faltaria. La bretxa salarial existia i segueix existint,a poc a poc hi hem de treballar. S’ha fet molt, per això cada cop s’està agafant més consciència del que som i a on volem arribar.

M’ho preguntaven. Ara ja no. Suposo que després de tants anys, no. Sobretot ho feien al principi. Soc mare de dos fills –d’una noia de 19 anys i un noi de 17 anys–. Tinc 47 anys. Però sí que em preguntaven: com t’ho fas? Jo tinc una parella al 50%, si comparteixes la teva vida amb qui comprèn i entenc no s’ha de discutir res més, el 50 és el 50. Hi ha mesos que serà un el 80% i l’altra el 20%, i al revés. I a l’home mai li ho pregunten.

El més important és l’educació des de petits, educar en la igualtat, en el no a la violència masclista, i també s’ha de legislar i treure les barreres que tenim. A més, s’ha d’empènyer les nenes a les tecnologies, hem d’explicar-los per què les ciències també són vàlides per a elles. Necessitem enginyeres, matemàtiques i científiques, que n’hi ha, però s’ha de potenciar més.

Cada cop hi ha més plataformes com la nostra. No estan soles però s’han de buscar, d’associar, demanar ajuda i unir-se.