“Dolors com ara les lumbàlgies es relacionen amb l’úter i el sòl pelvià”

Forma part de la formació bàsica de l’osteopatia, una formació de cinc anys, i treballa amb tècniques enfocades a normalitzar sobretot la mobilitat de l’úter. Els osteòpates treballem amb la idea que quan alguna cosa està bloquejada no circulen la sang ni l’energia, i quan normalitzem qualsevol estructura normalitzem la funció. L’osteopatia ginecològica no és més que aplicar les tècniques manuals externes i internes a la zona uteroovàrica o a la zona pelviana. No només tractem l’úter, també tractem el sòl pelvià i la musculatura de la pelvis menor per millorar la funció ginecològica. També tracto homes, molts d’elles esportistes, per via anal i externa amb problemes com lumbàlgia i ciàtica.

Ajuda als dolors aparentment mecànics, moltes lumbàlgies, molts mals a l’engonal i al maluc, que es relacionen amb les estructures internes. Em trobo també amb moltes dones amb problemes amb la menstruació, un gran focus de treball que combino amb la medicina xinesa, ja que quan hi ha trastorn menstrual hi entra també el sistema hormonal. M’he trobat també amb moltes dones operades amb cicatrius internes que els estan provocant molèsties com ara ciàtica. L’osteopatia ginecològica és molt interessant també al postpart per ajudar a recuperar el sòl pelvià. Jo faig la part d’osteopatia, que seria alliberar i equilibrar, i quan hi ha problemes de prolapses i incontinències urinàries va molt bé combinar-ho amb fisioteràpia.

L’osteopatia busca més restablir el moviment i reequilibrar i la fisioteràpia busca més reforçar la zona amb exercicis i postures per recuperar la funció mecànica i muscular. L’osteopatia pensa més en la globalitat, en l’energia que pot estar bloquejada també per temes emocionals. Però l’osteopatia i la fisioteràpia s’entrecreuen molt.

No necessàriament. Moltes dones que no han tingut fills tenen problemes per exemple per un to muscular molt elevat d’aquesta zona, per cirurgia abdominal, per traumatismes o activitat física. També dones que amb el pas dels anys van perdent musculatura poden tenir problemes d’incontinència.

Fa uns anys hi havia molta desinformació i cada cop més comença a haver-hi més gent que en parla i les dones s’informen més. Veig les dones més obertes a autoconèixer-se. Però anem endarrerits respecte d’Europa. En altres països està més integrat en els hàbits sanitaris.

Fer exercici de qualitat: posturals, hipopressius, dansa, ioga, pilates, i que qui fa esport d’impacte ho combini amb altres exercicis. Si ja estàs malament recomano un fisioterapeuta i, segons què hi hagi, combinar-ho amb osteopatia. I en general, recomano una alimentació al més saludable possible, prestar atenció als canvis, tenir una higiene sense excessos de sabó, evitar al màxim els tampons, que ressequen molt la mucosa, i buscar productes més naturals com la copa menstrual.

Cada cop més. Des de la medicina xinesa també es pot tractar: amb plantes, amb acupuntura, amb aquesta visió global. Hi ha tractaments específics per a la zona ginecològica i la menstruació, sempre relacionats amb la globalitat del cos. La menstruació no hauria de ser dolorosa. L’estrès és el factor que ho desmanega tot, però de base hi ha moltes vegades una mala funció orgànica que no necessàriament ha de ser malaltia. Depenent de si estàs millor o pitjor gestionaràs millor o pitjor aquest moment de sagnat i d’inflamació.

Això està canviant perquè els metges que estimen la seva professió estan més oberts a tota aquesta informació, ja no ens veuen com un grup d’esotèrics, però encara falta molt. Jo em trobo pacients que han estat operats d’alguna cosa i li diuen al metge: “des que m’has operat em passa tal cosa”, i la resposta sol ser: “no té res a veure”. Les teràpies alternatives sí que fan aquestes connexions.

La ciència estricta només vol estudis amb resultats i estadístiques, i si tu ets capaç de presentar aquests estudis et farà cas. Molts metges són els professors d’aquestes teràpies que es consideren alternatives, hi ha una base mèdica al darrere. Saps que funciona perquè ho has fet cent vegades i 99 ha funcionat, però preferim estar amb els pacients que fer estudis. Però la ciència no t’ho validarà si no li ho pots demostrar.