Societat

JORDI SOLÉ

ELL I XEVI MOLINÉ SÓN ELS CARROSSAIRES DE LA CARNAVALESCA, QUE ARA CELEBRA 25 ANYS

“El nostre tipus de carnaval és més el de lluïment, no pas el de «farra»”

Aquesta penya garrotxina s’ha convertit durant els últims anys en un referent per la qualitat i l’espectacularitat de les seves carrosses i indumentària, que li han valgut molts premis

Vostès venen d’una zona amb menys tradició de carnaval que no pas a la costa gironina i, aquests últims anys, no han parat de guanyar premis als carnavals de la Costa Brava. Com s’ho fan?
No ens ho hem plantejat mai, només volem disfrutar, tot i que el nostre tipus de carnaval és més el de lluïment, no pas el de farra.
Algun secret deuen tenir?
No. Ens hem ajuntat gent de diferents rams i això ens ha permès crear coses maques. L’avi Lluís, el meu pare, és l’artista major, és l’ànima. Els projectes normalment els proposa en Carles, que és el meu germà, i nosaltres el fem tocar de peus a terra: l’avi és ebenista, jo faig una mica de tot i en Xevi Moliné és electromecànic. I ens ajuda altra gent que són molt manetes, com per exemple el pessebrista Amadeu Anglada, que crea els volums i la part d’escultura.
Amb l’èxit que tenen els deu ser fàcil trobar gent per a la colla?
No. Trobar gent no costa, el que sí que costa és trobar gent implicada, sobretot gent jove. Com he dit, som una colla de lluïment.
Quant de temps hi dediquen a completar un projecte de carnaval?
Hi destinem entre quatre o cinc mesos; al principi, només caps de setmana, i quan veiem que el temps se’ns tira a sobre, hi invertim molts més dies, caps de setmanes sencers, vespres d’entre setmana, etc. Algun any hem carregat la carrossa a la góndola i la pintura s’ha anat eixugant pel camí i hem acabat la carrossa el divendres al matí a Sant Feliu de Guíxols, el primer dels carnavals on participem.
Improvisació pròpia del carnaval?
No, tot està pensat. Muntem, però, els diferents elements quan arribem i no sabem com quedarà perquè no l’hem ajuntat abans de forma completa. En cas contrari, no la podríem traslladar.
Com va començar La Carnavalesca?
La van crear en Carles Solé i la Clara Sánchez només per participar als carnavals. En Carles ja estava amb la penya carnavalesca d’Els Titots d’Olot i va decidir fer colla pròpia. Vam agafar una furgoneta, la vam mig guarnir i vam desfilar. Ja havíem fet alguna carrossa del Cos Iris de les Festes del Tura i sempre m’ha agradat remenar en aquest tipus de coses. I, a partir d’aquí, ja vam començar a fer la primera rua.
Què en recorda?
Que va ser a Roses i després a Platja d’Aro. Ho vam fer amb un Land Rover llarg d’un meu company. Estava ambientat en el món de les sirenes.
I després, 25 anys més.
Sí. Els primers anys anàvem a participar i a disfrutar del carnaval. I ha estat a còpia d’anar-nos implicant i que ens van patrocinar un camió que vam transformar en la carrossa, que hem pogut anar millorant.
I a Olot no hi havia carnaval?
Feia poc temps que se celebrava i també hi van sortir.
Com van ser els inicis?
No teníem local, el camió es guardava tapat amb una lona en un terreny a l’aire lliure i llogàvem una nau el mes abans dels carnavals.
I ara?
Totes les colles de carnaval tenim cedit un local a l’antiga nau de Bellapart.
Per què d’Olot i de Castellfollit?
Precisament, pel local. No trobàvem on fer la carrossa i l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca ens va cedir la meitat de la nau de l’antiga Hicasa, la de la brigada, a canvi de promocionar el nom del poble. I des de llavors que tenim i continuem mantenint el nom, perquè encara hi tenim material i molta gent del poble a la nostra colla. Sempre se’ns han portat molt i molt bé.
Vostès van ser en una ocasió al carnaval de Tenerife. Per què?
Això va ser a final de la dècada del 1990. S’hi celebrava un congrés de ciutats carnavalesques i nosaltres hi vam anar en representació de la Costa Brava.
Però la feina no s’acaba amb el carnaval...
No, perquè ens agrada participar en els actes de la ciutat. Fem carrosses també per a la Batalla de les Flors. De fet, ja hi participàvem quan aquest acte l’organitzava el Centre Catòlic amb el nom de Cos Iris. Un any amb poca participació, vam fer-ne tres. També participem en el ball pla de Sant Miquel, per l’amistat d’en Carles Solé amb les cosidores del barri i perquè hi tenim tietes i cosins.
Quantes carrosses han construït?
N’hem fet prop d’una cinquantena.
Quants són?
Som una seixantena de persones, però, en tots aquests anys, n’hi han passat 300.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia