Patrimoni de la humanitat

D'una bellesa indescriptible, Dubrovnik és una ciutat de perfecta harmonia i d'una gran riquesa artística i històrica, amb dos quilòmetres d'exquisides muralles

La pri­mera impressió en arri­bar a Dubrov­nik és que ens tro­bem en una bonica, cui­dada i endreçada ciu­tat cos­ta­nera del mar Adriàtic de l'extrem sud de Croàcia. En entrar a la ciu­tat vella (Stari Grad), per la porta de Pile (l'antiga porta prin­ci­pal de la ciu­tat), els qua­li­fi­ca­tius que es poden anar emprant a mesura que es va fent camí i es puja dalt les mura­lles, és molt difícil que puguin des­criure i resu­mir tanta bellesa i riquesa artística i històrica.

En res­se­guir el recor­re­gut, fal­ten ulls per mirar i gau­dir d'un deco­rat natu­ral on es con­cen­tren gai­rebé tots els edi­fi­cis sin­gu­lars d'una ciu­tat que és de les més asso­le­lla­des d'Europa i que, amb els seus tre­sors i de manera con­junta, és cone­guda com «la perla de l'Adriàtic» tal com la va bate­jar Lord Byron. A la ciu­tat vella totes les cases a les quals hi viu gent, són de pedra, i als late­rals del car­rer cen­tral hi ha una gran quan­ti­tat de car­re­rons alguns amb grans esca­li­na­tes, envol­tats per façanes i comerços que daten de l'edat mit­jana. És un museu a l'aire lliure, on a les teu­la­des s'hi bar­re­gen teu­les noves (por­ta­des de França, en la recons­trucció, perquè eren les que més s'assem­bla­ven a les ori­gi­nals) amb les teu­les velles. L'any 1979 la ciu­tat de Dubrov­nik va ser ins­crita a la llista del Patri­moni de la Huma­ni­tat de la Unesco.

«La Placa» o «Stra­dun»

Abans d'acce­dir a les mura­lles medi­e­vals, en ini­ciar el car­rer cen­tral, «La Placa» o «Stra­dun», de la ciu­tat vella, el pri­mer que es troba és la font d'Ono­frio, una cre­ació del napo­lità Ono­frio della Cava del segle XV (1438), quan feia l'aqüeducte de la ciu­tat. Situ­ada a l'entrada de la ciu­tat, per la porta de Pile, la Gran Font d'Ono­frio, tal com és cone­guda, era el prin­ci­pal punt d'apro­vi­si­o­na­ment d'aigua de Dubrov­nik. I tot i que va patir les des­tros­ses del gran ter­ratrèmol de 1667 i els bom­bar­de­jos ser­bis de 1991 i 1992, encara raja aigua pels seus 16 brocs. A par­tir d'aquí, en aquesta ciu­tat que va ser recons­truïda de manera raci­o­nal després de l'esmen­tat ter­ratrèmol del 1667, els monu­ments, palaus, esglésies, con­vents o cate­dral, con­for­men un recor­re­gut de gran interès per recrear-se i dedi­car-hi el temps que cadascú cre­gui neces­sari. Des de l'església més freqüentada de Dubrov­nik, Sant Blai (Svei Vlaho), un edi­fici religiós dedi­cat al patró i pro­tec­tor de la ciu­tat, cons­truïda en el segle XVIII, al davant de la qual hi ha la Columna d'Orlando (1419) que és el símbol de la lli­ber­tat i la inde­pendència de Dubrov­nik, fins al port vell, a la porta Ploce, la del sud. Això sí, atu­rant-nos al con­vent de Santa Clara (segle XIII); a la cate­dral, un edi­fici religiós cons­truït el 1713 després de la des­trucció de l'antiga cate­dral pel ter­ratrèmol de 1667; el con­vent fran­ciscà del 1317 que al seu inte­rior té una farmàcia que va obrir el 1391; el Palau Sponza de façana renai­xen­tista; la torre del rellotge amb dues figu­res de metall que fan sonar la cam­pana cada hora; l'impres­si­o­nant Palau del Gover­na­dor, o el mones­tir dels domi­nics, un edi­fici monu­men­tal que té accés des la zona del port i a l'inte­rior del qual hi ha una sala per l'exhi­bició de pin­tu­res d'artis­tes locals i un magnífic pati.

Les mura­lles medi­e­vals

La volta a la mura­lla són dos quilòmetres i escaig de tra­jecte que valen molt la pena per fer-se una idea, pri­mer de tot, de la mateixa mura­lla, una cons­trucció monu­men­tal dels segles XIII i XVI que té 16 tor­res (tor­res Min­ceta, que és al punt mes alt; Bokar, al flanc esquerre de la banda de mar; la de Sveti Ivan –Sant Joan–, al flanc dret, i la de Sveti Luka –Sant Lluc– al flanc dret del port, són les prin­ci­pals); i després, pel seu entorn: els car­rers, els patis o les teu­la­des, i la vista d'un mar de blau poderós i enci­sa­dor, i unes belles cales que la vore­gen. Fora mura­lles, cal no obli­dar-se de la for­ta­lesa de Lov­ri­je­nac ni la de Reve­lin.

DADES D'INTERÈS

Situació. Ciutat de Croàcia (costa adriàtica), és la capital del comtat de Dubrovnik-Neretva.
Extensió. 21,35 km²
Habitants. Uns 50.000.
Moneda. La kuna. (1 euro= 7 kunes).

CAL VISITAR-HO

Stari Grad. La ciutat vella.
Muralles de Dubrovnik. Dos quilòmetres de longitud. Feta entre els segles XIII i XVI
Catedral. Construïda el 1713 després que el terratrèmol del 1667 destruís l'antiga.
Palau Sponza. Data del segle XVI i, actualment, s'utilitza per guardar els arxius nacionals.
Església de Sant Blai. Construïda en el segle XVIII, conté un impressionant tresor amb relíquies de sant Blai.
Convent franciscà. Edifici singular. Al seu interior hi ha una farmàcia que va obrir el 1391 i no ha tancat mai.

La ciutat universal

Dubrovnik és un exemple d'alts valors universals, de la idea de la llibertat i dels valors humanistes, juntament amb el desenvolupament de la prosperitat econòmica, científica, cultural i artística. Va sobreviure al gran terratrèmol del 1667, en el qual van morir més de 4.000 persones i van desaparèixer habitatges, i edificis de gran valor patrimonial. I també s'ha refet de les guerres, com ara l'anomenada guerra dels Balcans, l'any 1991.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.