Cartes de passats i futurs

Una carta a l’era de la virtualitat extrema ens pot semblar un anacronisme, i potser ho és. Però a la Bisbal, avis de la residència geriàtrica municipal Zoilo Feliu i nens i nenes de cinquè de primària de l’escola de Forallac s’han proposat recuperar l’esperit de les epístoles en el marc d’un projecte engrescador; una iniciativa que vol servir per transmetre valors i, per què no, saltar fronteres, en aquest cas generacionals. I d’aquesta experiència, d’enviar dinou alumnes de cinquè de primària una primera carta i esperar la contesta dels avis, neixen moltes possibilitats.

El projecte es va iniciar l’any passat. Dos professors de l’escola de Forallac, Lluís Vilar i Marc Quer, el van impulsar per treballar els valors. Mar Lavado, educadora social del geriàtric, explica que en van veure el potencial. El treball es fa seguint una metodologia. Després d’un primer contacte, on professionals del geriàtric expliquen als alumnes què és un centre d’aquestes característiques i quina tipologia d’usuaris hi ha, com ara residents amb problemes de memòria, es treballa amb els avis. Les cartes, a banda dels noms, també incorporen vivències personals, en el cas dels avis, de com es vivia abans. Lídia Torroella, professora a Forallac, explica que l’experiència ha estat tan enriquidora que es continuarà fent. Però la part més fascinant del projecte és quan es troben, com va ser el cas dimecres de la setmana passada. Bruno Gómez és un alumne que es va cartejar amb Magda Puig i per al qual aquesta experiència ha estat molt bona: “Ha estat molt maco. Primer escriure la meva carta i després trobar-nos amb la persona amb la qual ens havíem escrit. Jo li vaig escriure que m’agrada molt parlar!”, explica Gómez, que afegeix: “ Ella em va escriure que li agradaven molt els pastissos de crema i n’hi he portat un.” La Lola Reixach, una àvia del centre, que confessa que la van ajudar a escriure la carta, diu que va voler explicar on va néixer, a Badalona, i coses dels seus fills. Un projecte, unes cartes, que ens proposen parlar del passat per mirar de construir un futur amb valors i sense barreres.