Societat

MICHEL FIZE

SOCIÒLEG ESPECIALISTA EN MOVIMENT JUVENILS

“No hi havia motius per a la revolució”

“L’economia creixia, De Gaulle tenia prestigi internacional i França avançava en la modernització dels costums i l’alliberament sexual”

“Des de llavors, els moviments d’èxit els han liderat els joves”

El sociòleg Mic­hel Fize va viure els Fets de Maig del 68 a França com un jove estu­di­ant de 17 anys que va par­ti­ci­par en les agi­ta­des assem­blees del seu ins­ti­tut de la perifèria oest de París. Mal­grat el seu rol secun­dari, aquells fets el van mar­car i van ali­men­tar el seu espe­rit crític. A la seva família, el van con­si­de­rar des d’ales­ho­res un gauc­histe (esquer­ranós).

Cin­quanta anys després de la revolta, aquest antic inves­ti­ga­dor al pres­tigiós CNRS i expert en movi­ments juve­nils publi­carà el mes vinent una rigo­rosa anàlisi històrica i sociològica sobre la revolta de la pri­ma­vera del 1968 a França. Una obra que té un títol força pro­vo­ca­dor: Mai 68 n’a jamais existé! (‘El Maig del 68 no ha exis­tit mai!’).

Per què aquest títol? De veri­tat que no va pas­sar res durant el maig del 1968 a França?
El títol fa referència a la ficció amb què començo el lli­bre, en què indico que no hi havia cap motiu objec­tiu perquè es produïssin els fets revo­lu­ci­o­na­ris que van tenir lloc ales­ho­res. França tenia el 1968 un crei­xe­ment econòmic molt sòlid: només hi havia 260.000 atu­rats (actu­al­ment n’hi ha més de 5 mili­ons). El govern del gene­ral De Gau­lle era fort i dis­po­sava d’un gran pres­tigi inter­na­ci­o­nal. La revo­lució dels cos­tums i l’alli­be­ra­ment sexual ja havien començat a finals dels anys cin­quanta als Estats Units. Entre el 1964 i el 1965, es van pro­duir grans avenços a França amb l’apro­vació de lleis sobre l’eman­ci­pació i les con­di­ci­ons matri­mo­ni­als.
Com explica, doncs, que es produís lla­vors una de les grans revol­tes de la segona mei­tat del segle XX a l’Europa occi­den­tal?
Si la revolta del Maig del 68 va tenir lloc, va ser gràcies al rol cen­tral de la joven­tut. Un movi­ment de joves pot esde­ve­nir ràpida­ment un movi­ment radi­cal i pro­pa­gar-se amb una gran cele­ri­tat. Els estu­di­ants van esde­ve­nir l’espurna de la revolta i van acon­se­guir vin­cu­lar-se al movi­ment obrer, tot i les resistències del Par­tit Comu­nista Francès i de sin­di­cats com la CGT. Des del Maig del 68, la resta de movi­ments soci­als que han tin­gut èxit durant les últi­mes dècades a França han estat lide­rats tots pels joves.
En el seu lli­bre també des­taca la figura de Daniel Cohn-Ben­dit com el gran líder de la revolta...
Cohn-Ben­dit va ser el gran por­ta­veu de la idea d’una gran revo­lució lli­bertària i anar­quista. És a dir, d’una revolta que aspi­rava a una soci­e­tat sense auto­ri­tats i sense poders ver­ti­cals. En defi­ni­tiva, a una altra forma de fer política i a una altra democràcia, més ciu­ta­dana.
Sovint el Maig del 68 és cri­ti­cat pel fet de tro­bar-se en l’ori­gen de l’indi­vi­du­a­lisme i l’ofen­siva neo­li­be­ral dels anys vui­tanta. Hi està d’acord?
El Maig del 68 no va crear l’indi­vi­du­a­lisme, sinó que va resis­tir-hi. Els joves que es van mani­fes­tar ales­ho­res rei­vin­di­ca­ven la rea­lit­zació i la ple­ni­tud per­so­nal en un món que començava a divi­dir els indi­vi­dus i a con­dem­nar-los a una gran soli­tud. Com va asse­gu­rar el filòsof Edgar Morin, “el Maig del 68 va ser l’ocasió de fer una gran festa”. Va ser un moment de gran soci­a­bi­li­tat. L’indi­vi­du­a­lisme va venir després, amb l’exal­tació de la soci­e­tat del con­sum i el declivi de la soli­da­ri­tat de la classe obrera.
Va ser una revolta d’èxit? O fra­cas­sada?
Des del punt de vista polític, va resul­tar un fracàs. De Gau­lle en va sor­tir reforçat al poder amb una gran majo­ria a l’Assemblée Nati­o­nale en les elec­ci­ons del juny del 1968. Però va ser­vir com un fet acce­le­ra­dor en la revo­lució dels cos­tums i l’alli­be­ra­ment sexual. Van impul­sar el movi­ment femi­nista i també les rei­vin­di­ca­ci­ons eco­lo­gis­tes. El més para­do­xal és que les prin­ci­pals mesu­res ins­pi­ra­des en la revolta del Maig del 68, com ara la reducció de la majo­ria d’edat dels 21 als 18 anys i la des­pe­na­lit­zació de l’avor­ta­ment, van ser apro­va­des per Valéry Gis­card d’Estaing, que era un pre­si­dent libe­ral con­ser­va­dor.
Cin­quanta anys després de la revolta, quin és el lle­gat que deixa el Maig del 68 a la soci­e­tat fran­cesa?
El Maig del 68 va ser l’expressió d’una gran uto­pia, entesa com una línia d’horitzó a asso­lir. Això ens mos­tra com el com­bat per can­viar la vida i la soci­e­tat és una lluita per­ma­nent. Sem­pre es repe­teix. Per exem­ple, el movi­ment Nuit Debout, que va tenir lloc entre els mesos d’abril i maig del 2016, va resul­tar una còpia del Maig del 68, sense voler-ho. El mateix tipus d’assem­blees, amb el temps de paraula limi­tat. La plaça de la República va ser la Sor­bona del 68 enmig del car­rer. El mateix espe­rit i els matei­xos eslògans veiem també avui en el movi­ment d’ocu­pa­ci­ons a les uni­ver­si­tats fran­ce­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia