El congost més estret
A les gorges de la Fou ens endinsarem en un món amagat, de 1.739 metres de llargada, que només es pot travessar per damunt de passarel·les metàl·liques
A mig camí d’un dels congosts més estrets del món, es pot llegir: “Davant de vostè, a la dreta, El Roc del Soldat. Fa més de cinquanta anys, en aquest indret una ovella va caure de dalt del precipici, i en ser recuperada viva pel seu pastor la va trobar amb la llana de color blanc... un vertader miracle.” Poques paraules per descriure un dels misteris que guarden les gorges de la Fou, un dels canyons més misteriosos del món, que a Arles de Tec, en ple Vallespir, a l’ombra del Canigó, ens ofereix una proposta singular, que és arribar a un poble que guarda la Tomba de Rotllà, un dolmen situat a mig camí de Montboló. Les gorges són un caprici geològic que podem trobar a tres quilòmetres del centre en direcció a Prats de Molló, un paisatge complicat resultat de la feina feta per un torrent petit, sense quasi esma, que ha tallat un congost impossible, un espai farcit de llegendes i rondalles que ha superat les pors i malediccions ancestrals –fins al 1928, un grup d’Arles de Tec i dels Banys i Palaldà no va emprendre per primera vegada la travessada completa dels canyons– per esdevenir una atracció de primer ordre. Queden enrere els dies que es deia que entre les altes parets les bruixes hi feien encanteris o la història dels trabucaires que allà hi van trobar refugi. Avui, les gorges de la Fou es poden visitar. Quan hi fem les primeres passes ens endinsarem en un món amagat, un congost de 1.739 metres de llargada que només es pot travessar per damunt de passarel·les metàl·liques instal·lades a mig aire d’una esquerda de més de 200 metres de fondària que no és, si no, el resultat de la victòria de l’aigua sobre la pedra, un petit laberint de galeries i grutes protegit per grans xarxes metàl·liques que permeten a tothom, adults i nens, fer el recorregut en dues hores i amb total seguretat. Les persones que s’hi endinsin hi poden trobar curiositats naturals, com ara les concrecions calcàries de la gruta dels Trabucaires o el penyal de l’Àguila. La descoberta alterna sectors on ronquen impressionants cascades i on els grisos i blaus metal·litzats de les roques rivalitzen amb els verds i marrons de les molses i falgueres enganxades al vessant de la muntanya.
Setanta centímetres
El que fa que aquestes gorges siguin espectaculars és la seva estretor, que en alguns trams no supera els 70 cm, essent unes de les més estretes del món. Tant a l’inici com al llarg del recorregut trobem diversos punts d’observació i alguns plafons explicatius que ens donen informació sobre les característiques geològiques, la història, anècdotes relacionades amb les formes de la roca i les plantes i vegetació que hi podem trobar.
