“En broma dic que el Vadefoodies ha de ser el ‘Camden Town’ de l’Anoia”

Cada any intentem variar. Fa tres anys va ser el Perú, l’any passat Mèxic, perquè té el reconeixement de la gastronomia com a patrimoni immaterial de la Unesco, i enguany vam pensar en el Japó perquè cada vegada s’obren més restaurants i es considera una cuina sana i saludable. És un dels plats forts del Vadefoodies.

N’hi ha tres. Un altre és el de la formació. Volem parlar de les tendències, dels moviments i coses que passen a la gastronomia arreu del món i explicar-les a la gent d’Igualada i la comarca. Fer-ho amb caire divulgatiu. Cada vegada hi ha més alumnes a les escoles de cuina perquè ser cuiner dona prestigi, hi ha programes de televisió i la gastronomia està de moda. I enguany l’Escola CETT acaba la primera promoció amb grau universitari de gastronomia i ciències culinàries i per això parlarem de la importància de la formació. Tenim tres escoles més de cuina que portaran exalumnes avantatjats: la Joviat de Manresa amb el David García, guanyador de Top Chef; la d’Hoteleria i Turisme de Lleida, amb el Joel Castanyé, estrella Michelin i especialitzat en impressió 3D d’aliments; i la del Gremi de Pastisseria de Barcelona, amb el Lluís Costa, que va ser el guanyador dels millors croissants artesans de l’Estat. El CETT porta una alumna que ha acabat ara, igualadina, la Constança Lladó, i que esperem que sigui una crack. I el tercer plat fort és la vinyala, una varietat de cargol que neix a les vinyes i típic de l’Anoia i del Penedès. És un element que ens defineix i vam decidir fer el concurs per a restauradors amb l’ajuda de la Confraria de la Vinyala, que acaba amb un menú popular dissabte al recinte de l’Escola Pia. Durant tota la setmana 24 restaurants ofereixen receptes amb vinyales.

Sí, també treballem la cuina saludable, la coneguda com a Healthy Kitchen, ja que la gent cada cop ho mira més. Vam contactar amb el xef Xavier Pellicer, que va estar al Racó de Can Fabes i va fer pujar el restaurant Àbac, i ara ha obert un restaurant a Barcelona i li han donat un reconeixement com a millor restaurant del món pel tractament de les verdures. Vindrà a explicar per què ha fet aquest canvi. I tractem el tema dels vins amb tres enòlegs joves de cellers de tota la vida, que parlaran dels caves ancestrals, de com fer-lo com antigament, més natural. Es farà també un tast de sakes al claustre de l’Escola Pia maridat amb menjar japonès que farà Roger Ortuño, diria que l’únic sommelier d’aquesta beguda a l’Estat, i hi haurà showcooking de pastisseria japonesa a la plaça Castell.

Si, fins ara ho fèiem en un recinte tancat, el Museu de la Pell, i fèiem pagar una molt mòdica entrada, ja que pràcticament és tot gratuït. I la gent que vulgui anar a xerrades o un acte ha d’apuntar-se al web www.vadefoodies.cat .

Una incògnita, perquè marxem d’un lloc tancat i ens obrim a la gent. El potencial sempre ha estat l’eat street, el menjar de carrer, i per això vam decidir obrir-nos a la ciutat i anar visitant barris; enguany el Sant Agustí i plaça Castells. Espero que sigui com tornar a començar i una eclosió per donar-li un gir de 360 graus.

Si. Vam començar a Igualada en reunir-nos l’associació en veure que calia fer bullir l’olla després d’una intensa crisi i bellugar la gent. I vam fer petites actuacions cada quatre o cinc mesos en llocs diferents com un Vad’ostres, un Vadeformatges o un Vadegaroines i un Vadellaunes fins que va sortir el Vadefoodies, per a aquella gent que gaudeix del menjar, no un sibarita, sinó que li agrada provar coses de la gastronomia en general. I com a entitat hem fet el Vademercat per tercera vegada amb molt d’èxit i segurament tornarem a fer una festa amb els productors de Piera.

Exacte. Aquí no hi ha expositors. El Vadefoodies neix per divulgar les noves tendències i això no es compra, es passeja pel món. És una festa on també hi ha música i activitats per a nens i tenim un gran suport de l’Ajuntament. En broma dic que ha de ser el Camden Town de l’Anoia perquè hi ha restaurants de tot el món al carrer sense haver-te de desplaçar a cap gran capital.

El nivell és molt bo i no ens creiem massa el potencial que tenim perquè no hi ha hagut un plat que hagi definit la cuina. Tenim el cigronet, es va fer la ceba farcida, un arròs paperer, però no hi ha hagut aquest element aglutinador.