Els represaliats pel franquisme clamen contra l'oblit en l'homenatge de Vilanova
Més de 250 víctimes de tortures i detencions il·legals del Garraf reben un reconeixement públic
«Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors.» Aquest és el text que es llegeix en el diploma de reconeixement que van recollir dijous a la tarda els represaliats i les seves famílies i que la majoria llegien enmig de llàgrimes i amb la mirada perduda en el record d'aquells anys. L'emoció continguda es va trencar en escoltar el testimoni d'un d'ells, Josep Ayza (Vinaròs, 1936), que va arribar amb 17 anys a Vilanova i la Geltrú per treballar com a pescador i que alguns anys després va ser víctima d'una detenció «espectacularment violenta», el 23 d'octubre del 1973, junt amb un centenar més de persones: «Va entrar una legió de policies amb la pistola tremolant a la mà i van envair l'església on estàvem reunits, ens van detenir, torturar i empresonar», va explicar dalt de l'escenari Josep Ayza, que finalment va passar «només» dos mesos a la presó Model de Barcelona, «perquè temíem que tot plegat es barregés amb l'atemptat a Carrero Blanco (el dia 20 de desembre del 1973)». Només vuit dels represaliats dels Garraf van poder recollir en persona el diploma de reconeixement de mans de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, i l'alcalde, Joan Ignasi Elena, el qual va voler destacar en el seu parlament que «la llibertat no ha arribat pel simple pas del temps, sinó que hi ha hagut la lluita, el coratge i el compromís de moltes persones», i va donar les gràcies, en nom de la ciutat, a totes les persones que van fer possible la recuperació de la democràcia.
LES FRASES
Indemnitzats pel govern
Des de l'any 2000, 253 veïns del Garraf (155 dels quals de Vilanova i la Geltrú, 55 de Sitges, 32 de Sant Pere de Ribes, 8 de Cubelles, 2 de Canyelles i 1 de les Botigues de Sitges) han rebut indemnitzacions del govern pel temps en què van ser privats de llibertat durant la Guerra Civil espanyola o durant la dictadura franquista. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat de més de 51 milions d'euros. La major part dels beneficiaris van participar de manera directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat, torturats i traslladats a camps de treballs sense judici ni causa prèvia.
