Societat

La postguerra complicada

Tot i les penúries i la misèria generades per l’enfrontament fratricida, un anys després de la victòria franquista, el circ va tornar a Girona i va saber portar una mica d’alegria a les classes més populars

Després de l’entrada del feixistes,Girona va tornar a l’època del setges quan l’embogiment d’Àlvarez de Castro la van fer recular més d’un segle i els militars, l’església i les famílies de tota la vida van tornar a controlar una ciutat atemorida, amb pocs moments de diversió, que entre novenes, rosaris i vetlles consagrades trobava a la plaça de la Independència, aleshores voltada de cinemes oferint pel·lícules censurades però donades a fabricar somnis un canal d’escapament que normalment es complementava en temps de fires quan els circs omplien la gran Via de Jaume I i les il·lusions es concentraven en els pallassos, els acròbates, les feres o els cavallers que transportaven la imaginació a regnes llunyans.. El Pirineo, diari da Falange, recull que el 1940 es tornaven a fer sessions de circ al teatre Municipal, i que el maig d’aquell any, el Circo Olimpique instal·lat a la Gran Via de Jaume I anunciava un espectacle amb «atracciones notabilísimas», com la dels gossets comediants, mentre que el 22 d’abril del 1941 es recollia que el circ Trebol de la família Andreu Rivels fundada per Pere Andreu Pausas i la seva esposa Marie Louise Lasserre, que ja en aquell moment era una de les més influents del món.El Trebol es va mantenir fidel a la cita gironina i així trobem que tambe gestionat per l’empresa Bàrcena - Perezoff, va plantar la carpa els anys 1943, 44, 45, presentant una programació molt variada en la que destacaven des dels Foques Sabies del professor Guerre, els pallassos musicals Germans Sala, la ventrilòqüa TIna Garay, o Missa Fraud, una gran trapezista. Per les fires de Sant Narcís, el Circ Olympia muntava tres sessions en el teatre Municipal, i convertia la representació en un. «espectáculo mora!, atrayente, divertido, emocionante...donde Magos y Hechiceros hacen la felicidad de los niños.»

L’Olympia i el Trebol- era tradicional que les companyies fessin una funció gratuïta pels nens i nenes de l’hospici que encara funcionava a la que avui es casa de Cultura Bisbe Lorenzana - es van repartir les actuacions en els primers anys del franquisme fins que el setembre del 1944, després de dotze anys d’absència, es va anunciar la tornada del Circ Capitol de la família Frediani. En una entrevista publicada a Los Sitios, asseguraven que havien voltat per França i Alemanya i confirmaven la seva intenció de tornar a una ciutat que lentament aixecava el cap i va veure arribar noves veles com les del Corzana feudatari de l’Olympia de Barcelona, que a l’abril del 1945 omplir el Municipal amb un espectacle encapçalat per Trudi Bora, estrella del teatre de variettes que amb només setze anys havia debutat a la seva Alemanya natal, havia guanyat fama als teatres La Latina de Madrid o al Paral·lel de Barcelona, tenia una veu sensual i un cos refinat i aixecava passions entre el públic masculí.

Aquell any el solar de Jaume I va acollir una altra capra, la del Circo Dorado que el dia 20 del mateix mes es presentava comla millor companyia de Espanya i anunciava un programa integrat per els Dos Márquez (contorsionistes), en Tony (original equilibrista), en Yang-Yao-Yong (especialista en ombres xinesses), les Águilas humanas (el trio Rivels), Los Rogers (excèntrics), Carmelita Torres (la sirena del filferro), 6 Autènticas patinadoras del Bàltico, Rene-Celito-Rogel (la familia Andreu, els millors pallassos), Yamina Viboar (atracció marroquí) i Las Cristians (famosa troupe portuguesa).

Que el Circo Corzana es fixés en Girona era un indicador de que s’havia superat el nivell de misèria extrema i malgrat la repressió imposada pels guanyadors, - en inicair-se la guerra el mateix Luís Corzana es va exiliar i el material del seu primer circ es va utilitzar per fer els barracons del camp de concentració franquista de Miranda d’ Ebre,-, l’empresari que s’havia decantat pel bàndol guanyador, a l’any 1939 va tornar a Espanya, després d’associar-se amb Joaquin Gasa, i fer de programador al teatre circ Olympia de Barcelona va saber aprofitar les dificultats vitals i econòmiques en que es trobaven molts artistes tocats pel conflicte, per convertir l’espectacle en un negoci molt rendible. Després del seu matrimoni amb Lucia Cebrián del Tiro, una noia de molt bona família de Sant Feliu de Llobregat, Luis Corzana, va invertir part dels guanys en impulsar una vela ambulant que va voltar tot l’estat presentant novetats com la incorporació d’un cantant de fama- el 1948 va llogar a Antonio Machín que amb Angelitos Negros estava a dalt de tot- .la qual cosa va fer que inicialment el circ fos rebatejat com Cubanán Circus, i amb posterioritat Cirque de París.

A les cròniques de la premsa ens trobem que el 12 d’abril del 1947, Los Sitios publicava que el Corzana muntava l’espectacle al voltant de l’Orquestra de València dirigida per Pedro Garcia i l’acompanyaven els Germans Ferrer i Dorita, els gossos ensinistrats de Miaz, Los Majorkas, la filferrista Carmelita Torres, el profesor Manzano amb la seva euga torera i el cavallet ros, els pallassos Poo. René i Calito, i altres atraccions que van cobrir les expectatives del públic. Un més abans, el dia de sant josep, el Circo de Salvador Hervás que ja havia visitat Girona en temps de la República presentava un programa en el que sobre tot destacava la vetllada de lluita lliure- un any abans al Corco Mundial ja se n’havia celebrat una amb Barba-Artero com a combat estel·lar - mentre que aquest cop, el públic esperava l’enfrontament Saturio-Marco.

En reportatge que publicava Los Sitios el 21 de març del 1947, el cronista Santiago d’Onyar, intentava que el lector conegues les interioritats del Circo Hervás i entrevistava els diferents protagonistes , des de la dona del director, passant pel còmic Nanin o les Germanes Jener, trapezistes arriscades i creadores de «L’avió dinàmic», contentes de treballar a Girona perquè una d’elles, la Mary, havia nascut a Figueres en una de les gires dels seus pares. El recorregut continuava amb els «The great Ollers», perxistes argentins i s’acabava amb una entrevista a Pery i Cugaty, clowns de fama i bon riure, que amb el número titulat «Abans i Ara», eren una de les atraccions del moment.

El 1955, el circ Hervás es va convertir en el Cirque Mexicain que va arribar després de triomfar a la plaça de les Arens de Barcelona i en el seu programa oferia l’actuació d’uns « Gatos caballistas» o «La mula Francís» imatge icònica del cinema, celebrades per la critica: Com va publicar; Los Sitios:«Dentro de la monotonia a que nos tienen acostumbrados esta clase de espectáculos,.. Hervás ha logrado, en parte modernizar el circo ofreciendo a ritmo vertiginoso una ininterrumpida amalgama de variadas atracciones:»

La família es el que preval Una vida a la maleta

Un dels primers circs que van tornar a Girona després de la postguerra va ser el Trebol gestionat per la família Andreu Rivel o Rivels que tenia una llarga història, plena d’alts, baixos i aventures. Fundada per Pere Andreu Pausas i Marie Louise Lasserre Seguinó, que van ser pares de sis fills : Nena, Josep , Polo Rivel, René Rivel, Marcel (Celito Rivel) i Roger (Rogelio Rivel). van jugar un paper fonamental en la renovació del circ en el darrer segle i algun del seus membres com el clown Charlie Rivel, va arribar a ser una icona mundial. Aquells anys per Girona van passar altres formacions com el Teatre Circo, Circo Heros Europa, o el Monumental un espectacle total que el 1966 va arribar amb dues pistes.

En el reportatge «El que ens expliquen, - traduït del castellà- de la seva vida i del seu art els valuosos elements de Circ Hervás» Santiago d’Onyar, recull una anècdota molt significativa. A l’hora d’entrevistar els pallassos Pery i Cugaty, i preguntar s’hi havien viscut alguna anècdota professional, el segon va contestar amb paràgraf molt significatiu, que en certa manera compendia la situació en que es trobaven els còmics en plena Espanya franquista. «El que m’ha passat- va contestar Cugaty- fa molt de riure. Quan anem de viatge amb tota la companyia del circ, -traduït del castellà -jo no se perquè, serà perquè la meva maleta, el meu bagul o els meus estris, són els únics que desperten l’interès dels carrabiners. Mai li han dit res a cap dels meus companys, però a mi sempre em tica el rebre i em demanen.» seria tan amable d’obrir el seu bagul per examinar-lo. Jo no se perquè serà per la meva cara!.»

Que la vida del circ era dura però a l’hora enganxava tant, als que hi estaven implicats directament, com els esporàdicament hi tenien contacte. Ho demostra l’anècdota protagonitzada per Jordi Oms, locutor de Ràdio Girona molt popular a la ciutat que per les Fires de Sant Narcís del 1959 es va atrevir a entrar a la gàbia dels lleons del circ Mexicain per entrevistar, en directe, al domador Gerardi. La premsa recull que quan el periodista va entrar, es va protegir esquena contra esquena amb la del domador, va recollir i emetre, els rugits de les feres i va acabar la seva actuació amb un brindis per la concurrència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Protesta contra la possible implantació d’una planta de biogàs

Camarles

Desnonen una família amb una filla de cinc anys a Tarragona

Tarragona

La unitat de drons dels Mossos a l’aeroport entrarà en servei aquest any

figueres
medi ambient

Barcelona triplicarà l’energia fotovoltaica en tres anys

barcelona
societat

Hortolans de Manresa, indignats pel tall d’aigua per regar

Manresa
SALUT

El Trueta incorpora un TAC que ofereix imatges durant la intervenció

GIRONA
Salut

Balcells assegura que l’assistència mèdica al Baix Segre està “garantida”

Lleida
GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró