Un oasi al Pla d'Urgell

L'estany d'Ivars i Vila-sana ofereix paisatge, fauna i passejos tranquils a peu i a cavall

Entre file­res inter­mi­na­bles de frui­ters, camps de pla­ques solars i pobles de trac­tors i cases d'obra vista es troba l'estany d'Ivars i Vila-sana, un autèntic oasi d'aigua enmig del Pla d'Urgell asse­cat a mit­jan segle XX i recu­pe­rat des de l'any 2005. L'estany ocupa una superfície de 126 hectàrees, cosa que el fa més gran que el de Banyo­les (117 hectàrees), mal­grat que té menys pro­fun­di­tat. Se'n pot recórrer el perímetre a peu, en bici­cleta o a cavall, a través d'un camí prin­ci­pal ben senya­lit­zat d'uns dos quilòmetres i mig de lon­gi­tud, del qual també sur­ten altres camins que ens per­me­ten recórrer altres indrets del Pla d'Urgell, si és que l'estany se'ns fa curt.

El camí és pla i el seu atrac­tiu prin­ci­pal és l'obser­vació d'ocells. Situat al bell mig de la plana de Lleida, l'estany d'Ivars i Vila-sana és l'aixo­pluc de cen­te­nars d'espècies d'ocells, algu­nes de migratòries i d'altres esta­bler­tes tot l'any a la zona. Actu­al­ment els tècnics del con­sorci comar­cal que ges­ti­ona l'estany en tenen regis­trats unes 223 espècies, que es poden veure al llarg de l'any.

Al llarg del recor­re­gut pel perímetre de l'estany tro­bem diver­sos punts d'obser­vació d'ocells, cons­truïts amb fusta i que per­me­ten obser­var-los sense espan­tar-los. Des que l'any 2005 es va començar a reom­plir l'estany, els tècnics han ane­llat uns 4.000 ocells en col·labo­ració amb el grup eco­lo­gista llei­datà Egrell. L'ane­lla­ment per­met fer un segui­ment de la població d'aus i dels seus movi­ments migra­to­ris i per­met cal­cu­lar-ne apro­xi­ma­da­ment el nom­bre d'exem­plars.

Òbvi­a­ment, les aus aquàtiques són les que més es bene­fi­cien d'aquest oasi hídric situat al mig de les ter­res de Ponent. Des de l'any 2005 fins ara s'ha mul­ti­pli­cat per qua­tre el nom­bre d'espècies d'aus aquàtiques: de 24 espècies l'any 2005 a 100, segons el cens actual. Entre aques­tes espècies se'n tro­ben algu­nes que esta­ven en regressió a Cata­lu­nya: el repi­ca­ta­lons, l'ànec de bec de serra, la polla d'aigua o la mateixa mare­llenga de bigo­tis, que s'havia donat pràcti­ca­ment per extin­gida de Cata­lu­nya.

L'estany no només atreu ocells, sinó també per­so­nes. A mesura que l'estany s'ha anat reom­plint d'aigua, també ha anat aug­men­tant el nom­bre de visi­tants i els ser­veis que es posen a dis­po­sició dels pas­se­jants. El 2009 es va tan­car amb uns 50.000 visi­tants, atrets pel pai­satge i per l'orni­to­lo­gia. De fet, al Pla d'Urgell estan començant a veure per pri­mer cop grups de turis­mes britànics, ale­manys, holan­de­sos i d'altres països euro­peus on hi ha una gran afició pel turisme orni­tològic, encara molt mino­ri­tari a Cata­lu­nya.

L'estany té una història ben par­ti­cu­lar. Anti­ga­ment l'indret es conei­xia com el clot de l'infern, per la ter­ri­ble seque­dat de l'estiu i el fred intens i deso­la­dor dels hiverns. L'estany era una lla­cuna natu­ral for­mada en una petita depressió inte­rior de fons imper­me­a­ble que feia que les aigües es retin­gues­sin allà. Era una lla­cuna de poca pro­fun­di­tat i alguns estius arri­bava a asse­car-se com­ple­ta­ment. Amb el canal d'Urgell, a mit­jan segle XIX, la comarca del Pla d'Urgell va començar grans quan­ti­tats d'aigua del riu Segre a través de les cana­lit­za­ci­ons per als rega­dius, cosa que va fer que aug­mentés de manera molt con­si­de­ra­ble la superfície i la pro­fun­di­tat de l'estany, lla­vors ano­me­nat d'Utxa­fava perquè així es deia lla­vors l'actual poble de Vila-sana. L'estany era una de les majors zones humi­des de Cata­lu­nya, amb 135 hectàrees de superfície i prop de 4 metres de pro­fun­di­tat.

A l'estany s'hi feia lla­vors vida social, s'hi orga­nit­za­ven par­ti­des caça i pesca i era molt valo­rada l'anguila, con­ver­tida en un plat típic de la zona.

Fins a mit­jan segle XX. El govern fran­quista en va apro­var el 1951 la des­se­cació amb argu­ments d'afa­vo­rir la salu­bri­tat i també per gua­nyar ter­res de con­reu per a la cada cop més inten­siva acti­vi­tat agrícola afa­vo­rida pels regs del canal d'Urgell. Aque­lla des­se­cació es va fer amb l'opinió en con­tra dels ajun­ta­ments de la zona, que tot i això no van poder-hi fer res. Amb la represa democràtica, se'n va plan­te­jar la recu­pe­ració. Es van expro­piar els ter­renys, el 2005 es va començar a posar-hi aigua i l'any pas­sat es va aca­bar d'omplir.

PER ARRIBAR-HI

Per carretera. Des de l'autovia A2 i a través de les respectives sortides d'Ivars d'Urgell o Vila-sana, s'hi accedeix en menys de 10 km.
Punt de partida. Hi ha dues zones d'arribada, una a cada extrem, amb aparcament, caseta d'informació i plafons d'interpretació d'on parteix un itinerari naturalista principal que les enllaça.
Recorregut. 2,6 km.
Visites guiades. Existeix la possibilitat de programar visites amb guia. El preu és gratuït, però cal concertar la visita prèviament.

DADES D'INTERÈS

Informació activitats Estany d'Ivars i Vila-sana. Tel. 973 711 313. C/ Prat de la Riba, 1. Mollerussa. Pàgina web: www.estanyivarsvilasana.cat estany@ivarsvilasana.cat
Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Informació turística i de serveis. www.plaurgell.cat
Grup ecologista Egrell. Institució dedicada a l'estudi, gestió i recuperació dels ecosistemes lleidatans. Informació sobre aus de secans i projectes de recuperació com el de l'estany d'Ivars. Pàgina web: www.egrell.org
Turisme Terres de Lleida. Diputació de Lleida Tel. 902 101 110. www.lleidatur.com lleidatur@lleidatur.com

La memòria de l'estany

A més de recuperar físicament l'estany, durant aquests últims anys s'ha estat treballant en la recuperació de la memòria de l'estany. L'historiador Josep Maria Solé i Sabaté ha dirigit un treball de recerca històrica a través d'entrevistes a gent gran de la comarca que reconstrueix la importància que va tenir al seu dia l'estany per a l'economia i la vida social de la gent del Pla d'Urgell, i el que va significar la seva dessecació a mitjan segle XX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.