Acollits fins ara 274 menors immigrants no acompanyats
S’ha obert un pis per a sis joves sense llar a Olot i un servei d’atenció per a extutelats a Girona
El govern català destina 24,4 milions d’euros a serveis socials
Els MENA estan distribuïts en 15 centres de diferents tipus
A les comarques gironines hi ha en aquests moments 271 menors estrangers no acompanyats (MENA) acollits en un recurs residencial i 3 més que han estat acollits en família extensa (amb algun tiet o un altre parent). La major part dels MENA (172) estan acollits en un recurs específic per a adolescents estrangers i 99 estan acollits en la xarxa ordinària de protecció. Aquests menors estan distribuïts en quinze centres diferents (un centre d’emergència, centres d’acollida i pisos assistits).
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, va explicar ahir a Girona que, en el marc dels recursos destinats aquest any per a serveis socials de les comarques gironines, s’ha posat en funcionament un pis amb sis places per a joves sense llar a Olot i un servei d’atenció a nois extutelats en situació d’alt risc a Girona. “La qüestió dels menors estrangers sense referents familiars és un repte que va més enllà del contracte programa, més enllà de la direcció de l’atenció a la infància i adolescència, més enllà de la secretaria d’infància i més enllà del departament; és un repte de país”, va declarar el conseller El Homrani.
En el conjunt de les comarques gironines, fins al 2019 s’invertiran més de 71 milions d’euros (21,8 milions el 2017; 24,4 el 2018 i 25,2 el 2019). D’aquestes inversions, 22 milions són per a equips bàsics de serveis socials; 15,1 milions, per al servei d’atenció domiciliària; 5,5 milions, per a equips d’atenció a la infància i l’adolescència; 2,85 milions, per a transport adaptat; 1,6 milions, per a programes de migracions i ciutadania, i 4,4 milions, per a joventut.
Pel que fa al marc general del contracte programa –que es tradueix en 109 contractes amb municipis i consells comarcals–, està dotat amb 915,3 milions d’euros per a tot Catalunya, una xifra que ha augmentat el compromís inicial de 826 milions d’euros. A les comarques gironines, el contracte programa es materialitza en acords amb els ajuntaments de Blanes, Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Palafrugell, Salt i Sant Feliu de Guíxols, els consells comarcals de l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Cerdanya, el Gironès, la Garrotxa i el Ripollès, a més del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i el Consorci de Benestar Social del Ripollès.
“En aquest contracte programa s’introdueixen projectes específics per donar resposta als MENA, però el treball es fa en molts altres àmbits. Continuarem treballant per assegurar l’acollida de tots els menors que arriben a aquest país per assegurar sempre que el sistema de protecció de la infància no discrimina per origen. I continuarem treballant en aspectes que van més enllà del govern de la Generalitat; hi ha aspectes de caràcter europeu. Necessitem una estratègia global”, va manifestar el responsable de Treball, Afers Socials i Famílies.
LES XIFRES
La situació al centre de la Misericòrdia de Girona
La UGT ha denunciat un problema de sobreocupació al centre d’acollida de menors Misericòrdia de Girona. L’equipament, que acull infants de fins a 12 anys i nois adolescents, té capacitat per a 36 persones, però ara en té més d’una cinquantena, segons va informar ahir l’ACN. El responsable de la UGT dels centres públics de la infància de la Dgaia, Pedro González, ha explicat que aquesta situació és deguda sobretot a la constant arribada d’estrangers menors no acompanyats, conegudes com a MENA, que han convertit un problema temporal en un problema que s’està “enquistant”. González recorda que aquest tipus de centres tenen com a objectiu acollir infants i adolescents reproduint al màxim un entorn “familiar” amb “grups reduïts” però que l’arribada massiva de joves fa que això no sigui possible ni amb les instal·lacions ni amb el personal que tenen. Respecte dels recursos en aquest centre per atendre els MENA, el conseller El Homrani va manifestar que “la qüestió ara mateix no és econòmica. És també la capacitat que tinguem de generar places al mateix ritme de les arribades; és aquesta la dificultat. Passem d’una mitjana de 300-400 immigrants anualment fins al 2015 a haver superat aquest any els 3.000”. El Homrani hi va afegir: “Això significa que el sistema ha d’adaptar-se a una realitat per a la qual no estava preparat i això ho fem de manera conjunta amb les entitats, els col·legis de treballadors socials, els educadors socials, les entitats municipalistes i els sindicats.”
Ampliació de la plantilla amb 80 professionals
N.A
Les inversions anunciades ahir pel govern de la Generalitat han de servir per enfortir els serveis socials bàsics (EBAS) amb la presència d’un gestor administratiu perquè es faci càrrec de les tasques burocràtiques que representen l’atenció a la pobresa energètica, les necessitats habitacionals o les beques menjador. A més, s’inclou més personal en aquelles zones que necessiten un reforç. Això vol dir que fins al 2019 es podran contractar més de 850 professionals a Catalunya; és a dir, augmentar un 30% la xarxa dels serveis socials bàsics. A la demarcació de Girona es passarà de 256 professionals a, com a mínim, 338. És a dir, 82 professionals més.
D’altra banda, es replanteja i s’amplia la xarxa de serveis socioeducatius per a infants i adolescents en situació de risc (SIS). Si fins ara el sistema es basava en centres que atenien infants de 6 a 12 anys, s’està construint una xarxa pública de serveis a tot Catalunya per atendre els infants i joves de 0 a 18 anys –amb un servei especialitzat en adolescents– i també les seves famílies. La implantació del model és progressiva: va començar el 2017 per Tarragona, les Terres de l’Ebre i part de Lleida, i a Girona es desplega entre aquest any i el 2019.
A més, des del 2017 s’han començat a crear experiències pilot dels Serveis d’Orientació i Acompanyament de les Famílies (SOAF) per millorar-ne el benestar personal, familiar i social. Aquest servei està enfocat des d’una perspectiva preventiva: de detecció i reforç de les capacitats i fortaleses de les famílies per afavorir les relacions familiars saludables i enfortir les habilitats parentals. Altres novetats són: la dotació d’una partida pressupostària destinada als ens locals en els serveis d’igualtat en el treball, LGTBI i accessibilitat.
