Un camí que travessa el País Valencià

Aprofita l'antic traçat del ferrocarril que baixava mineral fins al Port de Sagunt

El ter­ri­tori valencià con­serva una gran vari­e­tat d'espais d'ele­vat valor ambi­en­tal, cul­tu­ral i pai­satgístic, en els quals podem tro­bar una flora i una fauna carac­te­rit­za­des per la riquesa i la diver­si­tat.

Aquest caràcter polièdric del pai­satge s'observa molt millor des del selló d'una bici­cleta i amb la cadència i el ritme que l'afec­ci­o­nat pro­cura peda­lant. És així com valora que les mun­ta­nyes són un ele­ment clau del món medi­ter­rani. De fet, més del 50% de la superfície valen­ci­ana està per damunt dels 500 metres d'alti­tud i apro­xi­ma­da­ment el 22% supera els 800 metres, però en aques­tes zones només hi viu el 5% de la població.

La ruta que es pro­posa conté una gran vari­e­tat d'espais de gran valor ambi­en­tal en els quals encara tenen un gran pro­ta­go­nisme els pro­ces­sos natu­rals. El relleu abun­dant imposa la com­par­ti­men­tació de l'espai i, per tant, una gran bio­di­ver­si­tat.

El pai­satge cul­tu­ral de les ser­res ha estat mode­lat, des de fa segles, pel tre­ball tenaç que homes i dones han por­tat a terme per poder habi­tar el dur medi, i l'empremta del qual es pot obser­var en els ban­cals impres­si­o­nants, les llar­gues vies pecuàries, els camins anònims, les hor­tes humils, les masies dis­per­ses, les ermi­tes i els pobles que ocu­pen el cim de moles i turons.

A causa del per­fil de la ruta i del des­ni­vell exis­tent entre la cota més alta i la que es troba arran de la mar, resulta reco­ma­na­ble fer aquesta via verda en sen­tit des­cen­dent i és per això que convé fer la pujada fins al punt més alt del per­fil, amb Roda­lies Renfe (C5) fins a Cau­diel o Xèrica. Resulta reco­ma­na­ble con­sul­tar les con­di­ci­ons amb què poden viat­jar les bici­cle­tes al trens de roda­lia, per tal d'evi­tar sor­pre­ses de dar­rera hora.

Una vegada al punt d'ori­gen, veiem que al muni­cipi hi ha impor­tants altu­res, la serra d'Espina, el Pico del Bui­tre (1.158 m), Las Palo­mas (1.155 m) o la Teja­vana (1.074) en són bon exem­ple. També hi ha força parat­ges dig­nes de visi­tar, com ara la Torre del Molino, el parc de la Gri­eta, el bar­ranc de Juésar o les pedre­res de Gullirno a la serra de Cau­diel.

Efec­ti­va­ment, ens tro­bem a la via verda d'Ojos Negros, també cone­guda com a Via Minera; és una via verda que par­teix de les anti­gues mines de ferro a la loca­li­tat d'Ojos Negros, a la demar­cació de Terol, i fina­litza una tra­mada, en Algímia d'Alfara, tra­ves­sant les comar­ques del Camp de Mor­ve­dre i l'Alt Palància, al País Valencià, i Gúdar-Java­lam­bre i Jiloca, a Aragó.

La ruta de 161 km és la via verda con­di­ci­o­nada més llarga de l'Estat i és ideal per recórrer-la cami­nant, a cavall i espe­ci­al­ment en bici­cleta, a més pro­por­ci­ona un ele­vat grau d'acces­si­bi­li­tat per a per­so­nes amb mobi­li­tat reduïda pels escas­sos des­ni­vells en algu­nes tra­ma­des.

Els túnels del traçat del que fou el fer­ro­car­ril miner de Serra Menera, con­ti­nuen en el recor­re­gut des­cen­dent que hem deci­dit optar i a pocs quilòmetres del punt de par­tença, dis­cor­re­rem per un altiplà que ens per­met obser­var magnífiques vis­tes panoràmiques amb con­reus de secà, amb el parc natu­ral de la Serra d'Espadà al fons.

Abans d'arri­bar a Xèrica, es tra­vessa el túnel més llarg de tot el recor­re­gut, amb 520 metres, que està il·lumi­nat i no pre­senta cap difi­cul­tat.

Con­ti­nuem des­cen­dint fins Navai­xes i en el quilòmetre 15 del recor­re­gut, ens sor­pre­nen unes vis­tes magnífiques i un discórrer ben agra­da­ble entre pine­des. A poc a poc, ens acos­tem a l'aban­do­nada estació de Sogorb, que es troba entre malesa i arbus­tos i a la vora hi ha una zona de des­cans.

Uns quilòmetres més avall (pocs, però) ens topa­rem el mira­dor de Sot de Fer­rer, pre­ludi del que més avant supo­sarà un canvi de pai­satge en coin­cidència amb el salt de comarca.

Hem fet 34 quilòmetres i és en eixe moment que, a la vora de la via verda, ha can­viat el con­reu. Dis­corre la bai­xada cap a València per entre els pri­mers horts de taron­gers d'Alfara d'Algímia i d'Algímia d'Alfara. Fins ací podríem dir que ha aca­bat aquesta gran ruta, però encara podem con­ti­nuar fins a València, en cas que aga­fem la direcció que ens ha de fer pas­sar per Esti­ve­lla, Alba­lat dels Taron­gers, Gilet i Puçol, per poder engan­xar la cone­guda popu­lar­ment com a «Via Xurra», a la pròxima loca­li­tat de Rafel­bu­nyol. Tan sols ens res­ten per arri­bar a València 19 quilòmetres i el trànsit dis­cor­rerà pels nuclis urbans de la Tau­la­de­lla, Roca Cuper, les hor­tes de Meli­ana, Almàssera i Albo­raia, fins desem­bo­car en tot un entra­mat de cami­nals rurals que ens enfi­len cap a la gran urbs i que fan arri­bar fins l'estació del Metro d'Aragó, punt d'arri­bada en aquesta llarga jor­nada de des­co­berta.

FITXA DE LA RUTA

Mitjà de transport. Rodalies Renfe C5 fins a Caudiel
Dificultat. Mitjana-alta
Desnivell. 960 metres
Durada. 7 hores
Eixida. Caudiel
Arribada. València ciutat

DADES D'INTERÈS

La bici en el Metro de València. www.metrovalencia.es
Vies verdes. www.viasverdes.com
Paleta d'Ocres. www.paletaocres.com
Turisme de la Generalitat Valenciana. touristinfo.gva.es
Centre Excursionista de València. www.centroexcursionista.org
Via Verde Ojos Negros. www.ojosnegros.es.vg
Via Verde Ojos Negros. www.cuesta-arriba.es

Sogorb és història

És un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, de la qual és capital.

La presència humana a Sogorb està corroborada des de temps prehistòrics ja que les restes més antigues trobades en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 aC.

Hi ha molts i ben variats monuments a aquesta localitat; des de la coneguda Torre del Botxí, fins a la Catedral, l'ajuntament o antic Palau Ducal, el Castell de l'Estrella o la font dels 50 canons i el Museu Municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.