Secrets al cementiri ganxó

El cementiri de Sant Feliu de Guíxols, que data del 1833 i ja s’acosta al segon centenari, a més de ser un bon reflex de la història contemporània del municipi, amaga racons i detalls patrimonials que fins ara han passat desapercebuts a la majoria de veïns. Per donar-hi valor, i amb el convenciment que poden esdevenir una ala complementària a cel obert del Museu d’Història local, els responsables d’aquest equipament han endreçat la llista de noms i elements artístics d’interès, senyalitzats des d’aquesta tardor amb una quinzena de plafons informatius i textos de ressenya històrica en quatre llengües.

No hi falten els difunts il·lustres, començant pel més popular, el president de la Generalitat Josep Irla, que va morir a l’exili però va ser traslladat el 1981 a tocar de la sepultura del seu pare. La directora del Museu, Sílvia Alemany, recorda que fins ara no hi havia cap element que donés rellevància a l’enterrament, com també passava amb els d’altres personatges, com ara el sardanista Juli Garreta, el marquès de Robert –aristòcrata, banquer i diputat, a més d’un dels benefactors de l’hospital local–, el capità Narcís Massanas –el guixolenc més destacat durant la guerra del Francès– i Joan Casas –industrial i artífex de la construcció del carrilet fins a Girona.

Però, a banda dels protagonistes, la directora del museu hi afegeix que la informació contextualitza els elements d’interès artístic, com ara el paper de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch en el disseny del panteó de Casas, o les escultures de marbre de mestres com ara Venanci Vallmitjana, Josep Campeny o Rafael Atché. També s’interpreta el conjunt, on reposen restes de les víctimes locals de la Guerra Civil o els brigadistes internacionals i l’infermera Magdalena Girth, també morts en aquest període. I s’analitza el cementiri neutre, laic, on descansa la família d’Irla i altres lliurepensadors, maçons o anarquistes.