Els psicòpates pateixen maduració accelerada del seu cervell en la infància
Aquestes persones es protegeixen així del patiment però això dificulta que gestionin les seves emocions
Són les conclusions d’un estudi de l’Hospital del Mar i el Parc Taulí
El cervell dels psicòpates presenta indicis d’una hipermaduració accelerada durant la infància, fet que els protegeix del sofriment, però dificulta que gestionin les seves emocions, tot i que són plenament conscients dels seus actes. Així ho conclou un estudi dut a terme per investigadors de l’Hospital del Mar de Barcelona i del Parc Taulí de Sabadell, que també han descobert que el cervell dels psicòpates és semblant al de persones que consumeixen esteroides durant un llarg període de temps.
La feina, que publica la revista ’Psychological Medicine’, ha analitzat el cervell de persones amb psicopaties gràcies a imatges obtingudes amb ressonància magnètica per comprovar que els psicòpates pateixen una hipermaduració o maduració accelerada de determinades zones del cervell, fet que afecta a la seva capacitat per gestionar les emocions.
La investigació l’ha liderat Jesús Pujol, director d’investigació de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i CIBERSAM, en col·laboració amb Narcís Cardoner, de la Corporació Sanitària Parc Taulí.
La feina, que ha analitzat més de 400 articles publicats en revistes científiques, ha comprovat que el factor emocional aviat té una gran influència en el desenvolupament, formació i comportament del psicòpata.
Segons Pujol, “el psicòpata pot ser el resultat d’un estrès emocional a les primeres fases de la vida, que provoca la hipermaduració de les estructures del cervell implicades en els sentiments i la presa de decisions”.
Els investigadors ho expliquen per l’aparent reducció de la substància gris detectada en les imatges per ressonància magnètica, que és deguda a un procés de mielinització excessiva o increment de substància blanca, compatible amb aquesta maduració accelerada. Les zones més afectades són el sistema frontal-basal i temporal anterior i el frontal medial i cíngol posterior, que relacionen els estímuls externs amb les reaccions i els sentiments.
Pujol ha subratllat que el cervell humà es protegeix de l’estrès emocional en les fases més primerenques del seu desenvolupament madurant de forma accelerada, fet que permet una major capacitat per tolerar el sofriment i evadir-se. “Però això, a la vegada, té efectes secundaris en forma de falta d’escrúpols i de remordiments, no tenen fre emocional”, segons Pujol.
Aquesta diferència respecte a un cervell normal, segons l’investigador, “no afecta a la seva capacitat de raonament, tenen sentiments, malgrat semblar freds emocionalment”. “L’associació entre emoció i cognició durant la presa de decisions està bloquejada, el seu cervell es pot catalogar de diferent, anormal, però són responsables del que fan, dels seus actes”, afegeix Pujol.
