Societat

EL radar

Des de l’altra banda del mirall

Dones i homes són feministes al regne matriarcal de les mosuo del Yunnan

Diuen els armenis que una magrana conté 365 llavors. Tantes com dies té l’any. I que aquesta fruita simbolitza la vida i l’abundància en un país sovint oblidat. Perquè Armènia és el seu silenci. I amaga les joies heretades a l’altura de l’Ararat, la muntanya màgica d’un poble empeltat a la llengua i la identitat.

Així ho revelen els retrats íntims d’Heridas del viento (La Línea del Horizonte), un llibre de viatges de factura clàssica, signat per l’antropòloga i periodista Virginia Mendoza, que, durant un any i mig, va treballar en un projecte sobre minories. Compon Mendoza un mosaic de cròniques commovedores sobre persones i mons insòlits en aquest racó del Caucas. Amb una prosa neta, elegant i radicalment visual, l’autora s’endinsa en les arrels i l’oblit, en el genocidi i la diàspora, per mostrar-nos la grandesa de les petites històries que amaga una magrana a l’altra banda del mirall.

Mendoza ens transporta a l’Armènia del nord, d’influència russa, amb la minoria dels molokans com a tresorera d’unes creences a punt d’esllanguir-se. Un nord on encara ressona la devastació del terratrèmol del 1988, aquell que alguns afirmen que va acabar amb la guerra freda perquè va obligar Gorbatxov a demanar ajuda als Estats Units.

Un de cada tres armenis viu, avui, en situació de pobresa. Les làpides parlen dels morts. I els yazidites fugits de la persecució de l’islam resen cada vespre quan el sol es pon. Tres exemples d’una realitat complexa que ens aboca a guarir les ferides del poble armeni, tossut i valent, que conviu amb la fatalitat sense recrear-s’hi.

També des d’una mirada detallista, però més lluminosa, l’advocada Choo Waihong evoca, a La tribu de las mujeres (Ed. Península), com decideix aparcar una vida d’èxit a Califòrnia i Singapur per buscar les arrels en una vall perduda del Yunnan xinès. Allà habita el regne de les mosuo, una societat matriarcal, en què el sol és femení i es venera una deessa. Choo Waihong s’hi instal·la i coneix una forma de viure lliure, sàvia i feliç, amb la femineïtat com a eix per entendre el món. El llinatge es transmet a través de la sang materna. I tant les dones com els homes mosuo són feministes. No hi ha matrimonis, impera la igualtat de sexes, les dones surten soles de festa i trien amb qui volen estar. En paral·lel, els homes no tenen les funcions tradicionals de pares i marits. A més, són especialment presumits.

El regne de les mosuo conforma una altra existència singular a l’altra banda del mirall. Un espai aïllat, on les dones no tenen por de ser agredides. Valoren cantar i ballar en una comunitat que, per desgràcia, perilla arran de l’assetjament de l’expansiva cultura patriarcal xinesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

En Joan, en Musa i les cosidores, un exemple de la diversitat de Salt

salt

L’AMB impulsa un servei metropolità de moto elèctrica compartida

Barcelona

Segellat de juntes, canvi de vàlvules i rajoles per obrir la piscina de Vallparadís el 22 de juny

Terrassa

S’amplien els topalls d’ingressos per tenir la T-Blanca dels busos

Terrassa
mediterrani

Llibertat pels nou acusats a Grècia del naufragi del pesquer 'Adriana'

barcelona
economia

La moda del te i les infusions creix

Barcelona
SANT FELIU DE GUÍXOLS

Es constitueix un nou Consell Assessor de Patrimoni Cultural

SANT FELIU DE GUÍXOLS
societat

Una forta pedragada afecta diversos punts del territori gironí

serinyà

Comencen a enderrocar l’edifici de l’antic prostíbul Vicente Ferrer

La Canonja