La joguina es queda òrfena

Ja fa molts anys, quan els nens i nenes de Barcelona baixaven a la fira de Santa Llúcia amb els seus pares, era obligat, de retorn a casa, parar davant l’immens aparador del Palacio del Juguete, al carrer dels Arcs, a tocar del Col·legi d’Arquitectes, i encastar el nas i les manetes a les vidrieres darrere les quals s’exposaven tot tipus de joguines. Com més enllardats del baf i les ditades quedaven els vidres, millor, senyal que el reclam publicitari de l’aparador havia funcionat i que la caixa registradora, situada en una posició elevada, en un singular púlpit de fusta i cristall, com les antigues cabines dels cobradors de bitllet de l’autobús, funcionava a tot drap.

Fins al 2014, els fantàstics aparadors d’aquesta emblemàtica botiga de joguines, plens a vessar d’objectes per a l’oci infantil, van fer les delícies de grans i petits, però a partir d’aquell any i a causa d’un mercat de lloguer desbocat, l’establiment va haver de tancar portes i traslladar-se al carrer dels Capellans, just al darrere de l’emplaçament original, mantenint el nom però reduint l’espai i, evidentment, la capacitat de negoci. Cinc anys haurà sobreviscut el Palacio al seu nou emplaçament, perquè aquest abril el seu propietari, Xavier Banchs, net del fundador del negoci, plega, es jubila, tanca definitivament. Les joguines de la ciutat de Barcelona es queden sense palau després de 83 anys d’història i els nens de la ciutat, sense aparador, encara que més petit, on badar i somiar.

“El primer record que tinc de l’antiga botiga és de principi dels anys seixanta, clavant claus en una caixa de fusta on posàvem les joguines que enviàvem a altres establiments del país”, explica en Xavier. Efectivament, el Palacio funcionava com un gran magatzem de venda al detall i també de venda al major, distribuint producte per tot el país. Banchs explica que la venda al major “funcionava molt bé” i recorda també el boom que va fer la botiga després del 1992, quan el nou turisme va animar les vendes.

Ara el negoci s’ha convertit en ruïnós. “Treballo com a teràpia, perquè així em mantinc actiu, però cada mes hi he de posar diners”, assegura. Segons Banchs, el que ha passat en el sector de la joguina és molt simple: la combinació del joc electrònic més el comerç electrònic ha dinamitat la joguina tradicional i la forma tradicional de vendre. “Aquí, a Ciutat Vella, hem anat tancant totes les botigues de joguines; la del Pi, Banys nous, la de Jaume I, Llibreteria, i ara em toca a mi.”

En Xavier es jubila i cap dels seus dos fills seguirà el negoci, com sí que va fer ell quan va rellevar el seu pare, que, al seu torn, havia agafat el testimoni de l’avi. “Ja fa temps que ho vaig veure venir, que això no tindria futur, i els vaig encaminar cap a altres activitats”, explica. En té dos, de fills, un noi i una noia, i tos dos es guanyen la vida treballant a l’aeroport del Prat. Del sostre del petit despatx de la botiga hi pengen uns avions de llautó, úniques joguines antigues que en Xavier conserva. “Me les emportaré i en faré un mòbil per al meu fill.” Serà l’últim regal, l’última joguina que sortirà del Palacio.