Societat

L’AMB consolida i estén l’acció en cooperació i en projecció internacional

La creació, en aquest mandat, de la nova àrea d’Internacional i Cooperació ha permès d’augmentar el recursos per a cooperació i impulsar la imatge exterior de l’AMB

L’AMB ha portat a terme, en els darrers anys, un gran nombre de projectes de cooperació, en col·laboració amb ajuntaments i ONG d’aquí i d’altres territoris. Per tal d’unificar tots els esforços i dibuixar unes línies clares d’actuació l’entitat va crear la nova àrea d’Internacional i Cooperació, la qual va partir de dues línies bàsiques d’actuació: la promoció d’una política solidària i de progrés en projectes de cooperació i l’impuls de les xarxes metropolitanes i la potenciació de la projecció exterior de l’AMB.

Segons explica el director de l’àrea de Cooperació i Internacional, Oriol Illa, la nova àrea va elaborar el pla director de cooperació, que és la política pública de l’AMB pel que fa a cooperació en la qual s’especifiquen les línies i els compromisos per al període 2017-2019. Illa ha mostrat la seva satisfacció pel fet que un dels primers compromisos ja assolit ha estat aconseguir augmentar la partida de l’AMB en cooperació. “La partida ha pujat del 0,4% que dedicàvem de recursos propis a l’actual 0,7%. En aquest mandat, s’han invertit més de 3,2 milions d’euros en projectes i convenis de cooperació.”

Prioritats geogràfiques de cooperació

L’AMB ha estat actuant els darrers anys en zones de l’Amèrica Central i també de l’Àfrica Subsahariana. Però des del 2015 ha assumit un fort compromís amb la Mediterrània, el qual s’ha traduït en la implementació d’una política específica de cooperació pel refugi. Per una banda s’ha donat suport als països de la Mediterrània oriental que estan acollint, com ara Grècia, Turquia, Líban i Jordània, especialment en projectes centrats en els drets de les persones refugiades en l’àmbit de sostenibilitat ambiental, amb accions d’aigua i residus. I, per un altre costat, s’ha treballat a Síria, el principal focus del refugi a la Mediterrània, (en concret s’hi dedica el 33% dels recursos destinats a la Mediterrània). En total, el 51% dels projectes de cooperació s’han portat a terme en aquests territoris. Així ho explica la cap del servei de cooperació de l’AMB, Maria Peix: “Aquestes polítiques es fan perquè, com que no es pot acollir, es dona suport als que sí que estan acollint.” En totes les accions de cooperació l’AMB fa valer l’expertesa en àrees com la gestió de residus, el cicle de l’aigua, habitatges i altres àrees que, gràcies a la seva gestió en origen, poden ajudar a millorar l’estat de vida de les persones refugiades.

1.697
milions d’euros
És el pressupost per al 2018, que augmenta un 11% (172 milions) respecte de l’any anterior.
1.000
milions d’euros
és la part del pressupost que es destina a finançar el transport públic, en totes les seves formes.
684
milions d’euros
És el pressupost que gestiona directament la institució i que ha augmentat un 3,9%.
160
milions d’euros
És la partida pressupostària que es destina a la gestió de la recollida i tractament de residus.
Mayte Aymerich

“Aportem la nostra expertesa als llocs on es necessita”

Clara Ribas
“En la cooperació internacional s’haurien de superar les limitacions territorials administratives”
“Les xarxes metropolitanes representen un col·lectiu de moltes persones que tenen molt a dir”

En el mandat que ara acaba, l’AMB ha creat l’Àrea d’Internacional i Cooperació amb la voluntat d’aglutinar els esforços que ja estava fent en matèria de cooperació, establir-ne de nous i d’impulsar el reconeixement de la realitat metropolitana a Europa i al món.

Per què s’implica l’AMB en matèria de cooperació internacional?

L’AMB ha estat sempre implicada en temes de cooperació internacional en col·laboració amb els municipis. En aquest mandat (2015-2019), la novetat ha estat que es genera l’Àrea d’Internacional i Cooperació amb la voluntat de donar a aquest àmbit la rellevància que té. L’AMB gestiona el tercer pressupost més important de Catalunya, per tant calia fixar el compromís i la voluntat dels municipis metropolitans en cooperació internacional. Des de la generació de la nova àrea, el 2015, hem passat de dedicar-hi un 0,4% dels recursos propis de l’AMB a dedicar un 0,7% a cooperació. Amb una gestió d’uns dos milions d’euros.

Quin és el balanç d’aquests últims quatre anys?

La mateixa creació de l’àrea ja dona un balanç positiu. I si s’hi afegeix el fet d’haver arribat al 0,7% del pressupost, la satisfacció és molt gran, perquè ha suposat ampliar la mirada de la cooperació i la dimensió internacional. De cara al futur hem de continuar treballant en aquesta direcció, consolidant les línies que tenim. Tot just acabem de començar, però hem de seguir creixent. Costa canviar una mica la visió que la cooperació i la dimensió internacional no ha de tenir a veure amb delimitacions territorials administratives. Això s’hauria de superar per poder abordar els problemes de les persones allà on passen i no parar a pensar si estan en un territori o un altre. En aquesta voluntat de treball en xarxa hauríem de poder superar les barreres administratives i anar a solucionar els problemes als territoris, siguin els que siguin.

Com s’escull el model a seguir en aquests temes de cooperació? Com es decideix?

Tenim diferents modalitats de cooperació i també hi ha un pla director que marca unes línies de treball. L’AMB es diferencia de l’Agència Catalana de Cooperació o del Fons Català de Cooperació en el fet que nosaltres podem parlar de temes en què tenim una gran expertesa tècnica. És un model en la gestió de residus, temes d’aigua, de mobilitat... són aspectes en els quals ja donem suport a tots els 36 municipis de l’àrea metropolitana i aquest model es pot exportar i aplicar. A l’hora de decidir projectes, en això tenim moltes coses a dir. També fem cooperació amb municipis petits que no tenen prou volum per fer-ho. La fórmula és treballar en xarxa i en col·laboració amb altres països i territoris. Compartir coneixement i col·laborar perquè, al cap i a la fi, és l’única manera de fer-ho. Res no ho podem fer sols. Amb d’altres ho farem millor i arribarem més lluny.

L’AMB ja treballava a l’Amèrica Central i a l’Àfrica. I ara s’han establert altres zones prioritàries?

Hi ha hagut una voluntat de compromís clar amb els refugiats i amb la Mediterrània. Aquest ha estat un entorn on el tema de les migracions, per conflictes i guerres s’ha concentrat moltíssim. Hi ha voluntat d’ajudar i contribuir-hi. Si no podem acollir directament les persones afectades per aquests conflictes, sí que podem millorar la seva qualitat de vida aportant el nostre coneixement tècnic en àmbits com ara el de l’habitatge, les aigües o altres àrees en què fa temps que treballem.

La cooperació es podria ampliar a altres zones encara?

Sí. També podríem plantejar que hi ha un territori que és el camp de refugiats del Sàhara, en una tasca que ja s’està fent i que fa referència a la defensa dels drets i de les llibertats. És una situació enquistada. De generacions nascudes, i sense futur, que costa molt de resoldre. I també és un territori on hi ha molta tradició metropolitana. S’hi pot anar en cooperació dels diferents ajuntaments que hi treballin. En la línia dels principis que ens marquem al pla director. Seria una àrea en què caldria pensar com podem ajudar.

L’AMB està considerada una xarxa metropolitana molt forta. És difícil fer sentir la veu de les zones urbanes més poblades?

Es podria dir que l’AMB és un mirall d’altres entorns metropolitans als quals podem ajudar a explicar al món què som i com funcionem. I també podríem opinar sobre com es podrien o s’haurien de gestionar molts dels problemes que passen i passaran al món a causa de la concentració de les persones a les àrees metropolitanes. En un futur, les possibles solucions faran necessari que siguin aquestes conurbacions les que tinguin la clau de volta per poder contribuir i millorar les condicions de vida de les persones i la seva relació amb els entorns naturals i amb el planeta. El futur, doncs, implica influir des de les grans concentracions de persones. La gran possibilitat de revertir accions que ens han portat on som.

Treballen amb diferents xarxes per aconseguir fer-se sentir?

Sí, com que un dels principals reptes és aconseguir que la veu de les xarxes metropolitanes sigui més escoltada, i com que cal que en un àmbit europeu s’escoltin més altres ens que no són els que tradicionalment hem entès, l’AMB, a través de xarxes amb les quals treballa, com ara Medcities, té la voluntat de potenciar diferents projectes i de fer-se sentir. Representem un col·lectiu de moltes persones que tenim moltes coses a dir. Les xarxes han de fer d’altaveu. En un àmbit internacional, l’AMB té coses a dir i al mateix temps te l’oportunitat de plasmar la realitat de les xarxes al món i atraure possibles inversions cap al nostre país.

Quin és el camí a seguir en un pròxim mandat?

Jo vinc del món de l’educació, i diria que ara tenim l’AMB a un nivell de P5. És a dir, iniciada i en el bon camí. Crec que hem de continuar treballant en la direcció que hem marcat. Aportar allò que sabem fer i ajudar allà on ens diguin, quan hi ha emergències. Visibilitzar els col·lectius vulnerables i seguir gestionant i aconseguint projectes per ajudar-los. Gràcies a un conveni entre l’AMB i la Generalitat que s’ha signat aquest mandat, part dels fons europeus, uns 30 milions d’euros, els gestiona directament l’AMB. És una manera també de demostrar que l’AMB té la confiança europea i que això reverteix en la població.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les pernoctacions hoteleres a Catalunya baixen un 0,6% al setembre per la davallada dels residents

barcelona

Tres ferits en un càmping de Gualba per un cap de tornado aquesta matinada

gualba

La llevantada deixa més de 200 litres al voltant de les muntanyes de Prades i a punts de l’Alt Empordà

barcelona

Nombroses cases i establiments afectats pel temporal a Montblanc

montblanc

Boye a l’Audiència Nacional per declarar com a investigat per blanqueig de capitals

Troben 39 cadàvers en un contenidor d’un camió a Essex, Regne Unit

Londres

El temporal deixa baixos inundats, carreteres tallades i arbres caiguts a les comarques gironines

girona

El riu Ter baixa molt ple al seu pas per Roda de Ter

roda de ter

La crescuda del Francolí arrasa habitatges i negocis de l’Espluga de Francolí

l’espluga de francolí