Els millors arbres garrotxins
Tothom pot participar en un inventari dels exemplars més interessants de la comarca
La comarca de la Garrotxa és la que, proporcionalment a la seva extensió, té més superfície de boscos de Catalunya. A més, com que la Garrotxa té diversos microclimes, hi creixen una varietat important d'espècies. I no obstant això, aquesta riquesa no és gaire coneguda per la major part de la població. Per difondre aquest patrimoni, identificar els arbres que tenen característiques singulars, inventariar-los i mirar de protegir-los, s'ha posat en marxa una campanya titulada Busquem arbres amb història, una iniciativa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i l'empresa Tosca –encarregada dels serveis educatius i dels punts d'informació del parc– que es canalitza a través del bloc arbresambhistoria.blogspot.com. Els participants han de proposar els exemplars que considerin interessants i, un cop seleccionats, es penja la fitxa corresponent en aquest espai de la xarxa. Aquesta setmana n'hi havia 32, però Anna Ros, de Tosca, explica que ja s'han rebut unes 150 propostes.
Els requisits
Per ser inclòs en el catàleg, l'arbre ha de ser d'una espècie poc freqüent, créixer en un lloc singular, haver estat testimoni d'un esdeveniment històric, tenir un valor estètic i paisatgístic, tenir una edat considerable, ser protagonista de llegendes i tradicions, tenir unes dimensions considerables o presentar una forma estranya. L'àmbit geogràfic és la Garrotxa, més els territoris de l'Alta Garrotxa que administrativament pertanyen a altres comarques (com ara Beget).
Els participants han d'omplir un formulari de dades sobre l'arbre i la seva ubicació –adjuntant-hi fotografies– i enviar-ho tot plegat a arbres@tosca.cat. Està previst que el procés participatiu duri uns dos anys. Seguidament, es mirarà de buscar una manera de protegir aquells exemplars que encara no estiguin emparats per la llei, a fi de garantir-ne el futur. Per municipis, el que hi aporta més arbres és el de les Planes d'Hostoles (12), mentre que l'espècie més comuna en la llista és el roure (16). Hi ha exemplars de gran bellesa plàstica, com ara els roures de Sant Valentí de Salarsa o els d'Hortmoier; alguns han esdevingut un element identificatiu d'un nucli de població, com ara el plàtan de la plaça Major de Beget; d'altres guarden l'atractiu en el significat que tenen, com és el cas del roure partioner de les Planes, que marca el límit entre la Garrotxa i la Selva.
A fi de difondre la iniciativa, s'ha muntat una exposició didàctica itinerant, que s'acompanya amb sortides i xerrades. Aquest mes és a les Planes i el mes que ve serà a Sant Feliu de Pallerols.
Les alzines de Fontcoberta
R. ESTÉBANLes dues alzines reclamadores del veïnat d'en Fares, a Fontcoberta, han perdut l'aspecte majestuós dels arbres monumentals. Es tracta, però, d'una pèrdua passatgera i necessària: les han podat, després de divuit anys. No és una feina rutinària perquè els dos arbres són excepcionals des del punt de vista històric i natural, ja que estem parlant dels pocs exemplars que queden de les alzines dissenyades per atrapar ocells a partir d'anar domesticant les branques fins a convertir la capçada en una gran trampa. Els treballs els ha fet una empresa especialitzada per encàrrec del Departament de Medi Ambient.
