Societat

Una fàbrica amb poblat iber i refugi

Un avantprojecte del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya demana més protecció per a la Burés d’Anglès

L’Ajuntament organitza visites a la màquina de vapor del s. XIX

L’estudi proposa passar d’un magatzem a un espai museïtzat

Un avantprojecte del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Mnactec), amb seu a Terrassa (Vallès Occidental), demana ampliar la protecció de l’antiga fàbrica tèxtil Burés d’Anglès. La indústria ja és bé cultural d’interès nacional (BCIN), però l’estudi proposa incloure-hi el poblat iber del segle VII aC i el refugi de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), que són al subsol de la Burés.

L’avantprojecte és obra de Quaderna, una constructora de Manresa (Bages) especialitzada en planificació de projectes vinculats amb patrimoni i turisme. Ha rebut l’encàrrec de Cultura. L’estudi proposa “passar d’un magatzem de peces a un espai museïtzat”.

La màquina de vapor, de finals del segle XIX, és a la nau 3 i és bé cultural d’interès nacional (BCIN). L’ampliació de la protecció inclouria la nau 2. A l’espai que ja és BCIN, hi ha el vapor, les calderes, les carboneres i l’edifici de tallers. El projecte proposa, per això, “l’enderroc de les edificacions adjacents entre les naus 2 i 3”. L’Ajuntament, a més, es planteja enderrocar la nau 1 i les antigues oficines, que no tenen valor patrimonial. Això faria que les xemeneies, que sí que en tenen, quedessin més a la vista.

Fonts de Quaderna assenyalen que les edificacions entre les naus 2 i 3 són “afegits posteriors que desvirtuen arquitectònicament la fàbrica original”. “A més, s’ubiquen sobre l’àrea on es van trobar les restes del poblament iber i on s’hauran de fer les intervencions arqueològiques i la posterior intervenció arquitectònica i museogràfica per a la visita i la interpretació”, hi afegeixen.

Anglès ja ofereix visites guiades a la màquina de vapor i peces “recollides per voluntaris d’antigues fàbriques que han anat tancant”, detalla el responsable de l’arxiu històric d’Anglès, Emili Rams, que condueix les visites. L’alcaldessa, Àstrid Desset (CiU), explica que aquest mandat han intervingut a la nau 3 i al seu entorn perquè “és BCIN i, per tant, inalienable; no es podria embargar”. Cal recordar que sobre la finca de la Burés pesen unes càrregues assumides per l’Ajuntament quan va comprar-la a la societat Buretex SA.

Fàbrica d’armament

Els autors de l’avantprojecte fan referència a l’antic refugi de la Guerra Civil. És “a tocar de la nau 2 i està per descobrir”, assenyala el responsable de l’arxiu. Durant el conflicte bèl·lic, la indústria va ser una fàbrica d’armament del bàndol republicà, tot i que el refugi no va arribar a ser utilitzat.

Emili Rams també recorda les “restes de l’edat del ferro [localitzades] quan es feien obres de canalitzacions d’una edificació”. Els arqueòlegs Enriqueta Pons Brun i Jean-Pierre Pautreau detallen el que s’hi va trobar (vegeu peça). Les peces –assegura Rams– es conserven al Museu d’Arqueologia de Catalunya (entre la seu de Girona, a Sant Pere de Galligants, i la de Barcelona). Són del període de transició entre l’edat del bronze i l’edat del ferro.

A Anglès, el barri gòtic del centre històric també és bé cultural d’interès nacional (BCIN).

LES FRASES

Sols hem actuat a la nau 3 i a l’entorn, que és on hi ha el vapor. És on podem invertir, ja que és BCIN i, per tant, inalienable
Àstrid Desset
alcaldessa d’anglès (CiU)
És extraordinari disposar d’un espai monumental on es puguin unir els 2.500 anys que separen dos moments històrics
Quaderna
autors de l’avantprojecte

Un pàrquing per al poble i per al futur supermercat

J. Ferrer

L’Ajuntament d’Anglès preveu adequar una àrea al costat de la Burés perquè faci d’aparcament. L’espai podria ser una realitat a finals del 2021, ja que abans s’ha de traslladar el magatzem de l’empresa Antex. La zona on és ara la nau serà la seu del futur supermercat Bonpreu.

L’alcaldessa, Àstrid Desset, assenyala que no hi haurà “separació” entre les dues parcel·les. “S’hi farà un gran aparcament anivellat per al Bonpreu i per al poble.” El supermercat hauria pogut arribar molt abans a Anglès, però quan l’anterior equip de govern, de PAU, va vendre part de les instal·lacions de la fàbrica, es va adonar que la compra de l’Ajuntament, l’any 2008, s’havia fet amb càrregues.

La urbanització del pàrquing anirà a càrrec del supermercat Bonpreu i d’Antex, que podrà ampliar la seva seu central amb un magatzem intel·ligent –el dijous 7 es va aprovar per ple.

A mitjà termini, l’actual equip de govern preveu recuperar un antic camí que prové de la Cellera i que passa a tocar del riu Ter. La construcció del magatzem va interrompre el camí, “que tornarà a tenir continuïtat”.

Una plaça nova

A prop de la màquina de vapor de la Burés, que és a la nau 3, s’hi vol fer una nova “plaça oberta”, avança l’alcaldessa.

La necròpolis del segle VII aC

L’any 1996, els arqueòlegs Enriqueta Pons Brun i Jean-Pierre Pautreau van exposar en un extens article als Quaderns de la Selva les restes trobades sota la fàbrica Burés d’Anglès. Els autors hi destaquen que era una necròpolis d’incineració amb presència, “quasi sense precedents, d’urnes cineràries de procedència transpirinenca (Aquitània), d’elements fenicis i d’objectes primerencs de ferro (ganivets...).” “Altres elements de bronze, com el recipient i el simpulum, assenyalen procedències vingudes del nord-est, dels Alps i d’Itàlia”, hi afegeixen.

L’excavació dels anys 1954 i 1955 va posar al descobert sepultures d’incineració, amb vasos i objectes metàl·lics. El títol de l’article de Pons i Pautreau és La necròpolis d’Anglès i les relacions atlanticomediterrànies a través dels Pirineus al segle VII aC. Va ser publicat en el número 9 dels Quaderns de la Selva, que edita el Centre d’Estudis Selvatans. Brun va parlar dels “primers pobladors de la vall d’Anglès” en una conferència el 7 d’abril del 2000.

“Amenaça de ruïna”, i nau 2 amb defectes

L’avantprojecte de museïtzació i usos per a la fàbrica Burés constata que hi ha espais “en amenaça de ruïna, amb cost elevat de restauració i rehabilitació”. És el cas de les edificacions adjacents entre la nau 2 i la 3. “Per posar en relleu la zona arqueològica”, és a dir, el jaciment de l’edat del ferro descobert el 1888, i el refugi subterrani de la Guerra Civil, Quaderna proposa enderrocar les oficines que hi ha a prop dels serveis actuals.

De fet, el mal estat d’algunes instal·lacions ha obligat l’Ajuntament d’Anglès a fer canvis. La brigada municipal ha hagut de deixar el seu emplaçament a la nau 2 de la Burés a causa de les deficiències detectades per una inspecció feta el 18 d’octubre. L’informe conclou, entre altres deficiències: “No hi ha calefacció ni cap sistema semblant per tal de poder garantir temperatures entre 18 i 28 graus [...]. Hi ha bassals d’aigua com a resultat de filtracions, cosa que origina superfícies de pas lliscants, amb risc de cops o caigudes.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró
Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona
SANTA COLOMA DE FARNERS

El BOE publica la proposta alternativa del ramal de la MAT fins a Riudarenes

SANTA COLOMA DE FARNERS
SOCIETAT

Glaceres que es desfan als soterranis de la Catedral per Temps de Flors

girona
QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona
Estat Francès

Cauen les pales del Moulin Rouge

Barcelona