Societat

Les Fires van anar a ciutat

Federal i republicana, Figueres va patir guerres, va créixer, es va expandir i va deixar de ser una vila

Les Fires del 1874 van arribar carregades de mals presagis. Les tropes carlines assetjaven Figueres. Tot indicava que l’enfrontament amb els liberals era imminent i la Junta Facultativa d’Armament i Defensa va ordenar que fossin tapiades les portes i finestres de les cases que donaven a l’exterior i també que es protegissin els jardins i patis amb parets d’un metre de gruix. Es van tallar tots els arbres en un radi de 140 metres, l’església i l’hospital van ser fortificats amb garites de guàrdia, en determinats carrers van aparèixer barricades i es va tancar un nucli central integrat per Sant Pere, el teatre i la torre Gorgot. La preocupació era màxima i així, intentant enfrontar qualsevol contingència que pogués deslluir la diada de la Santa Creu, el 2 de maig, es va decidir reforçar la vigilància militar, es va doblar la guàrdia als portals d’entrada i es van repartir diverses companyies per vigilar el perímetre. No es van complir les previsions inicials, però, finalment, l’assalt carlí es va produir el 28 d’aquell mes, amb tan mala astrugància per als soldats que defensaven el «Déu, pàtria i rei» que, davant de la passivitat de la guarnició del castell de Sant Ferran i malgrat trobar-se en una situació immillorable per prendre la vila, l’artilleria carlina va bombardejar les seves pròpies línies i va provocar el fracàs de l’operació. Les amenaces de Savalls es van mantenir tot l’any 1875, però en aquelles noves Fires van tornar a sonar les campanes com una premonició positiva. Pocs sabien que, el mes d’octubre, la vila obtindria la categoria de ciutat. El dia 19, el rei Alfons XII i el ministre de Governació, Francisco Romero Robledo, van signar el decret que reconeixia els gloriosos fets registrats en la història de la «molt il·lustríssima vila de Figueres»: «Pels mèrits contrets en la present guerra civil i la importància que pel desenvolupament de la seva indústria i comerç ha sabut assolir se li concedeix el títol de ciutat del qual és creditora».

Si anem 25 anys enrere, trobarem què l’Ajuntament va llogar la casa del Governador, situada a la placeta baixa de la Rambla, com a sala de ball; que, el 1854 en temps de Fires, es van obrir les primeres fonts públiques; que, el 1857, es va donar la primera subvenció per fer corrides de toros; que, quatre anys més tard, els fanals de gas van començar a il·luminar els carrers; que, el 1869, als salons de l’Erato es va recordar el primer aniversari de la mort d’Abdó Terrades, i que, dotze mesos després, van ser organitzats els primers Jocs Florals que van tenir el suport de totes les societats. El 1872, es va establir el nou reglament de Fires i mercats i, un any més tard, amb l’arribada de la primera República, es va canviar el nom de diversos carrers. El 1874, com hem llegit al principi, Figueres estava amenaçada per Savalls.

Entitats

A mitjans del segle XIX, Figueres va viure un moment d’esplendor que es va traduir tant en la urbanització de la Rambla i l’arribada del gas com per la constitució de noves entitats recreatives destinades a l’entreteniment i la instrucció entre què destaquen el Casino Menestral (1856), el Casino Figuerenc (1857), el Liceu i el Casino del Comerç (1858), la Societat Coral Erato (1862) i la societat El Lazo (1866).

Capital federal

En el segle XIX, Figueres va jugar un paper primordial en el desenvolupament i la propagació de les idees federals i republicanes. Figures com ara Narcís Monturiol i Abdó Terrades van agitar una ciutat que, el 1843, es va sumar a la insurrecció centralista i va acollir el cap de la revolta, el general Narcís Ametller, que es va refugiar al castell de Sant Ferran. El triomf republicà en les eleccions municipals (1868) i la de les Corts dels diputats (1869) va donar pas a la insurrecció federalista, l’octubre d’aquell any, que va ser sufocada pels militars del castell de Sant Ferran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Calvet reivindica a l’ONU el paper dels governs regionals contra la crisi climàtica

barcelona

Sant Jaume crida “Llibertat dels presos polítics” abans de la Diada castellera a Barcelona

barcelona

Buch admet un error de comunicació i insisteix que els Mossos només usaran el gas pebre de forma “excepcional”

barcelona
NOEMÍ CORTÈS

“Als protestants ens veien oberts, europeistes, més moderns”

barcelona
Els joves ens fan obrir els ulls
L’APUNT

Els joves ens fan obrir els ulls

Els jutjats de pau gestionen 112.339 actuacions en un any

girona / Salt

La Bisbal, amb les famílies dels joves d’Altsasu

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Banyoles promou que la gent s’impliqui més en les festes

BANYOLES

Reivindicació pel CAP de Germans Sàbat

girona