Societat

opinió

El dia de Rams és una festa

El bisbe de Girona diu que el dia de Rams no serveix només per recordar Jesús sinó per acollir-lo

Passen els anys, i amb ells vicissituds que sacsegen el si de l’Església, però hi ha dates del calendari litúrgic que mantenen intactes el seu sentit i la seva celebració o commemoració. El diumenge de Rams, per exemple, és viscut com una festa. Plogui o faci sol, és un dia en què els cristians es muden per anar a beneir les palmes, els palmons i les branques de llorer. I encara hi ha mainada que estrena vestit i sabates; sovint el primer model de primavera que malauradament no sempre s’adequa al temps que fa aquell dia. La catedral de Girona, igual que moltes parròquies de la diòcesi de Girona, és testimoni cada any d’aquesta celebració, que congrega centenars de creients, principalment famílies però també gent gran i joves, per assistir a la benedicció de rams.

Ahir al matí, seguint la tradició, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, va sortir a la plaça dels Apòstols de Girona per donar la benvinguda a totes les persones que hi van acudir, entre elles algunes autoritats, com l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, diversos regidors del consistori, com Sílvia Paneque, i representants de la Confraria del Sant Sepulcre. I des de dalt d’una tarima, i enmig de l’expectació que sempre causa la seva presència, especialment en els més petits, va adreçar unes paraules. “Avui és un dia no només per recordar l’entrada de Jesús a Jerusalem enmig de grans ovacions, sinó també perquè sigui acollit per tots nosaltres i li puguem donar la benvinguda amb els rams i els cants. És un dia per demanar-li que entri als nostres cors, llars, hospitals, centres socials, escoles i es faci present als carrers”, va manifestar el bisbe Pardo, que va recordar que diumenge de Rams dona el tret de sortida de Setmana Santa. Una setmana que condueix cap la passió i la mort de Jesús a la creu i que acaba amb la resurrecció, la Pasqua. Una altra data assenyalada per a la celebració, aquest cop, amb majúscules.

De fet, la joia del dia de Rams va tenir lloc sobretot a l’exterior de la catedral ja que, un cop a dins, la lectura teatralitzada de diferents passatges de l’evangeli (la passió segons sant Lluc) enmig de la gèlida temperatura del temple va portar els feligresos cap al recolliment i l’escolta.

En la seva homilia, el bisbe de Girona va fer parar l’atenció en les diferents actituds dels protagonistes dels episodis sagrats (sant Pere, Judes, les dones que acompanyen Jesús, Herodes, Barrabàs, etc.) i va demanar de reflexionar sobre el comportament que hauríem tingut en el seu lloc. “Quantes situacions d’injustícia no es reprodueixen avui en dia?”, va preguntar ahir Pardo, en l’única manifestació de caràcter polític que va pronunciar ahir com a cap de la diòcesi, condicionat probablement per la prudència que demana el moment (una actualitat marcada pel judici als presos polítics i la campanya electoral). Un cop acabada la missa –d’una hora llarga de durada–, fora de la catedral, els fidels van recuperar, en la mateixa proporció, la calor corporal i el to festiu de la jornada. I van ser molts els que, després d’un passeig, van completar la celebració de Rams amb un dinar familiar en què s’esperava amb delit el tortell de Rams, que, com marca la tradició, és un regal del padrí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Detingut un veí de Roda de Berà per presumptes abusos a una menor

roda de berà

El Constitucional avala el model d’immersió però anul·la articles de Primària, ESO i cossos docents de la LEC

barcelona

Visca la República!

Les Fires creixen els anys del desenvolupament

Els anys del despertar

La guerra i la postguerra

La democràcia recuperada

Les Fires van anar a ciutat

Les primeres Fires