Esperant els dilluns
Uns 200 voluntaris d'Amics de la Gent Gran visiten un cop a la setmana a domicili persones grans que viuen soles. En total a Catalunya n'hi ha 150.000 que es troben en aquesta situació d'aïllament
Des de fa quatre anys, el dilluns és el seu dia. Després de dinar, la Carme ja espera la visita de la Pilar. Passen aproximadament dues hores juntes, tot i que reconeixen «que no es mira el rellotge». De bracet surten a comprar, visiten el metge o fan tot tipus d'encàrrecs. Si el cel s'enterboleix es queden a casa xerrant, discutint i rient. La Carme Roca és una dona de caràcter. Durant prop de 50 anys va treballar de mestra, i des que es va jubilar ha après a pintar. La Pilar Folgueroles és alegre, xerraire i molt atenta. Totes dues tenen molta energia. Són dues amigues que no es van conèixer ni a l'escola, ni a la feina, ni viuen al mateix barri. Tampoc no tenen la mateixa edat. El primer dia que es van veure va ser quan un membre de la Fundació Amics de la Gent Gran les va presentar. La Carme aviat farà 95 anys, viu sola en un pis del Guinardó de Barcelona i és una de les 150.000 persones que a Catalunya pateixen soledat perquè «el seu entorn social i familiar és dèbil», com explica Oriol Alsina, gerent de la Fundació Amics de la Gent Gran. En el seu cas, la Carme no té fills, i el seu vincle familiar és un nebot que la visita de tant en tant. Aquesta dona de 94 anys es beneficia del programa d'acompanyament a domicili, que mobilitza 200 voluntaris que dediquen un mínim de dues hores setmanals a visitar un dels usuaris d'aquest servei. «Volia ajudar la gent gran.» La Teresa, ja fa 11 anys que col·labora amb l'entitat, després que la seva vida personal canviés de rumb, va decidir implicar-se en aquesta causa, amb la qual està molt sensibilitzada, i reconeix que també l'espanta pensar que un dia ella també envellirà. Amics de la Gent Gran no intervé en els aspectes d'assistència domiciliària, d'higiene o d'alimentació, sinó que el seu objectiu és pal·liar els estralls que provoquen la soledat i l'aïllament en persones de 83 anys de mitjana i que habitualment tenen pocs recursos econòmics.
«Sí que em sento sola.» Per la Carme els dilluns són un «al·licient»; la resta de la setmana parla amb una veïna, i surt a comprar a les botigues properes, malgrat que cada cop se sent menys autònoma perquè la vista li comença a fallar. Ja no pot llegir, ni pintar, mira una mica la televisió, i escolta llargues estones la ràdio. A les tardes que comparteixen, la Pilar l'ajuda a buscar solucions per salvar els entrebancs amb què es troba la Carme: l'any passat va acompanyar-la a comprar un rellotge «que parla», un matalàs, i quan toca van al metge plegades. A la Carme cada cop li resulta més complicat fer bullir un cassó d'arròs, i aquesta mateixa setmana la Pilar ja pensa a convèncer-la per trobar la manera de no haver de cuinar cada dia.
Sensibilització per Sant Jordi
«La soledat és un problema global», segons el director d'Amics de la Gent Gran, que explica que es tracta d'un fenomen que s'agreuja a mesura que augmenta l'esperança de vida: el 2010 un 5,1% de la població té més de 80 anys, afegeix Alsina. La fundació treballa a Barcelona, Santa Coloma, Mollet del Vallès i Cambrils, i segons Alsina l'entitat està rebent nombroses demandes d'altres municipis que es troben amb aquest problema. Ara mateix, la Fundació té una borsa de 40 persones que esperen voluntari, amb les quals la fundació manté el contacte per telèfon. A banda dels programes d'acompanyament, la fundació també organitza activitats de sensibilització per tal de fer visible aquest fenomen. Les Roses contra l'oblit, serviran aquest Sant Jordi perquè personatges populars –actors, esportistes– i polítics portin una flor als usuaris i és facin voluntaris, encara que sigui per un dia.
