El Corpus i la Flama del Canigó encenen la revetlla

Com és tradició, el diumenge de Corpus a Olot es va celebrar ahir al migdia, amb la colla dels gegants de la ciutat ballant a la plaça Major, després d’haver fet el dia abans una cercavila, acompanyats del Cap de Lligamosques pels carrers del centre de la ciutat. A continuació, el ball el van reprendre els sardanistes amb la tradicional sardana de Corpus, al ritme de l’Adeu, vila d’Olot.

A la capital gironina, per la seva banda, es van celebrar els actes de rebuda de la Flama del Canigó, organitzats un any més per entitats com Òmnium Gironès, Fal·lera Gironina, l’ADAC, la Fundació Llibreria Les Voltes, l’ANC Girona, El Forn i l’Ateneu 24 de Juny. El recorregut del seguici de la flama va ser de la plaça de la Independència a la plaça del Vi, on davant de l’ajuntament van tenir lloc el ball de l’àliga i el lliurament del quinqué amb la flama, per part de Joan Sibill, president de l’ADAC, tot just arribat del Canigó, perquè presidís el balcó del consistori tota la nit. El regidor de l’Ajuntament Martí Terés va voler donar la benvinguda i agrair als voluntaris que “fan possible que la flama arribi a tots els racons dels països catalans” la seva tasca. Aquest any, a més, la flama ha arribat a llocs com Brussel·les, Ginebra i Edimburg, ciutats on hi ha polítics exiliats. Es va fer la lectura d’un manifest, escrit aquest any per Carme Forcadell des de la presó. Es va distribuir la Flama i els Diables de l’Onyar van encendre la traca final.

Per la seva banda, Fal·lera Gironina va viure un dia intens, perquè l’entitat dedicada a mostrar la imatgeria festiva de la ciutat també va participar en la celebració de Corpus a la catedral. Després de la missa, presidida pel bisbe Francesc a l’altar major del temple, es va fer el ball de l’àliga. Aquest any, a més, Nina Kammerer, una antropòloga nord-americana que estudia l’associacionisme a través del món geganter, va ser la convidada d’honor de l’entitat. A continuació, es va iniciar la processó amb el Santíssim tot baixant les escales de la catedral –amb música del seguici, obra del compositor Ivó Jordà– i la processó va arribar fins a la basílica de Sant Feliu.