Jutgen sis homes per haver violat una menor
La fiscalia els demana fins a 12 anys de presó per abús sexual a Manresa
L’Audiència de Barcelona celebra un judici per la violació en grup d’una menor a Manresa, en ple debat a la societat i a la judicatura sobre la necessitat de reformar el Codi Penal arran del polèmic cas de La Manada i d’aclarir com s’ha d’interpretar el consentiment o no d’una víctima.
En el cas de Manresa, la fiscalia acusa sis homes d’un delicte d’ abús sexual per haver penetrat vaginalment “per torns” una noia de 17 anys afectada per l’alcohol. L’agressió sexual es va produir el 29 d’octubre de 2016 en un descampat prop de la Fundació Universitària del Bages, en unes casetes, on hi havia una festa amb una vintena de menors. Segons l’escrit d’acusació de la fiscalia, Bryan Andrés Mendoza, “coneixedor de l’edat de la noia perquè eren amics i del seu estat d’embriaguesa”, va dur-la a una caseta i va abusar d’ella. En acabar, va dir a Walter Diego Claudio: “Va te toca a tu. 15 minuts cada un.” Van seguir-lo Maikel Pascual Tamayo, Marco Antonio Reyes i Yordanis de Jesús. Un setè, Ivan Gonzàlez, es va masturbar mentre ho mirava.
Per a Mendoza i Pascual la fiscalia demana dotze anys de presó per un delicte d’abús sexual continuat per haver obligat la víctima a fer-los una fel·lació. I sol·licita deu anys de presó per als altres quatre per un abús sexual. A Mendoza, li demana set anys i mig de presó més per tres delictes d’obstrucció a la Justícia perquè va atemorir menors perquè no diguessin res dels fets. La fiscalia vol que els sis agressors indemnitzin la víctima amb 15.000 euros. El judici s’ha de celebrar a partir de dimarts vinent a la secció 22a de l’Audiència.
Els delictes contra la llibertat sexual
El Grup d’Estudis de Política Criminal , format per més de 200 penalistes d’arreu de l’Estat espanyol, ha emès un comunicat en què dona recomanacions per a la reforma dels delictes sexuals que es reclama. El grup constata “l’estesa percepció d’inseguretat en les dones en l’exercici de la seva llibertat sexual”, contra la qual s’ha d’actuar. Es mostra contrari a ’“equiparar” els diferents atemptats contra la llibertat sexual, és a dir, els que s’usa violència i els sense consentiment. Admet que cal “una correcció” en els casos en què s’anul·la la voluntat de la víctima amb fàrmacs, i aposta per un catàleg unificat dels agreujants, i que els atemptats en grup no siguin tots violació o intimidació.
