Els estrangers repoblen Barcelona
La capital de Catalunya creix gràcies a l’aportació dels ciutadans vinguts d’altres països
Els italians són el col·lectiu de forans amb major presència
Una de les frases més sentides els últims temps en les converses de sobretaula dels barcelonins de tota la vida és: “A Barcelona només se sent parlar estranger, i cada vegada més i llengües més diverses.” No és una falsa apreciació, ni una realitat augmentada; és un fet constatable al carrer i a les estadístiques oficials que diuen que a la capital de Catalunya cada cop hi ha més ciutadans vinguts de països estrangers i que és gràcies a aquest flux migratori que el padró creix. Les últimes dades estadístiques, difoses ahir i corresponents a l’1 de gener d’aquest any, indiquen que Barcelona ha assolit la xifra d’1.650.358 habitants, de què 333.516 són estrangers. Les dades del pes de la demografia dels forasters es completa amb aquest dos ítems: d’una banda, la meitat dels barcelonins són nascuts fora de la ciutat i, d’una altra, un de cada cinc habitants de la capital és d’una nacionalitat estrangera. Aquest últim col·lectiu està en un augment constant des del 2015.
En termes de comparació, Barcelona segueix creixent des del 2014 i supera ja els habitants que tenia el 1991, quan va arribar a la xifra d’1.643.000, però encara queda lluny del rècord absolut del 1979, quan es va superar l’1,9 milions. El creixement s’explica per l’increment en poc més de 31.000 persones estrangeres entre el 2018 i el 2019, ja que entre un i altre any els ciutadans amb passaport espanyol i residents a la capital catalana van disminuir en quasi 11.000.
La vinguda de forasters compensa el descens de la natalitat amb una taxa que ja és la més baixa des del 2003. Per països, els estrangers que poblen Barcelona es divideixen en 179 nacionalitats diferents i, ara com ara, els italians són el col·lectiu més nombrós, amb 36.276 persones, seguits de lluny pels xinesos, amb 21.652 ciutadans.
Les dades del padró dibuixen una ciutat que s’envelleix, amb una mitjana d’edat de quasi 44 anys, quan el 1981 era de 37. El col·lectiu de gent gran és majoritari, amb un 21% de la població que supera l’edat de jubilació, mentre que els nens d’entre 0 i 14 anys són només el 12,5%.
El padró també explica que a Barcelona hi ha 662.787 domicilis particulars, amb una mitjana de 2,49 persones a cada un. Destaca la dada que en quasi un 25% d’aquests domicilis no hi ha cap home, mentre que només en un 15% no hi ha cap dona. L’absència de nens queda retratada amb la dada que diu que en un 76% de domicilis no n’hi ha ni un.
