L’ús del català en les sentències, per sota del 8%
La utilització de la llengua pròpia del país als jutjats, en mínims històrics
Els jutges més sensibilitzats, a Girona
Pitjor que mai. L’ús del català en la justícia va tocar fons l’any passat amb les dades més negatives que mai s’han conegut, trencant a la baixa per primer cop la barrera del 8% de sentències redactades en la llengua pròpia del país. Les estadístiques difoses des del Departament de Justícia indiquen que només un 7,7% de les 243.008 sentències redactades l’any passat es van escriure en català, un total de 18.697.
La xifra ratifica, un any més, el nul interès de la immensa majoria dels jutges i magistrats que exerceixen a Catalunya per la llengua pròpia del país, ja que les estadístiques no deixen de baixar any rere any i queden molt lluny, per exemple, del 18,1% de sentències en català que es van registrar el 2006. Des d’aleshores, el descens ha estat constant i imparable i va fer un salt espectacular entr el 2014 i el 2015, quan es va passar del 12,2% al 8,4% de sentències en català. Aleshores es va dir que la diferència obeïa a una nova manera de recomptar les sentències, amb una informació més precisa, però el fet és que des d’aquella data i fins l’any passat gairebé ha disminuït un punt percentual el nombre de sentències redactades en la llengua del país.
La dada del 7,7% està plena de matisos i contrastos. Pel costat alt hi ha els jutges destinats a la demarcació de Girona, que són els que més interès mostren en l’ús escrit del català, fins al punt que un 14,4% de les sentències que van redactar l’any passat es van fer en aquesta llengua. Per sobre de la mitjana del país hi ha també els jutges de Lleida, que van fer servir el català en l’l’11% de sentències.
L’altre costat de la moneda l’ocupen els jutges de l’Ebre, que només van redactar en català l’1,9% de les resolucions. La dada s’explica per l’alta mobilitat d’aquests jutjats, on els professionals s’estan poc temps, i per tant tenen poc marge per aprendre la llengua del país. A Barcelona ciutat i l’Hospitalet el percentatge és del 7,4%, sis punts més que les comarques barcelonines.
LA XIFRA
124 interpretacions de la llengua de signes catalana
Es diu que qui fa tots els possibles no està obligat a més, i el cert és que en l’àmbit de la normalització lingüística als tribunals, el Departament de Justícia fa temps que treballa amb un resultat que, evidentment, és del tot millorable. Per avançar en aquest terreny funciona des de fa temps un Servei Lingüístic de l’àmbit judicial que ofereix diversos recursos als operadors jurídics per tal que facin el pas de canviar el castellà pel català.
Un dels àmbits de treball són els cursos de capacitació lingüística durant l’any passat van ser seguits per 920 persones. El servei també va atendre 2.471 sol·licituds de traducció de documents, va fer 705 correccions i va evacuar 700 consultes sobre diverses qüestions de llengua.
Aquest servei també és l’encarregat de garantir la interpretació del llenguatge en cas de persones amb sordesa, i l’any passat van fer fins a 124 assistències amb llengua catalana dels signes.
D’aquest departament també són els cartells que hi ha en alguns jutjats del país, com els de Barcelona, recordant als usuaris de la justícia quins són els seus drets lingüístics.
