Tornar a la societat part del que t’ha donat

Bill Gates, Mark Zuckerberg, Sergey Brin i Isidre Fainé són alguns dels quinze majors filantrops del món “quantitativament”, segons recull el llibre Filantropia i progrés, de Forbes Books. En el llibre, Andrés Rodríguez, editor i director de Forbes Espanya i autor del llibre, repassa les principals experiències vitals dels protagonistes i la seva contribució filantròpica.

Per Rodríguez, la filantropia es basa en “la responsabilitat de retornar a la societat civil part dels diners que aquesta li ha donat”. No obstant això, aquest significat el pren únicament “a les societats anglosaxones”, perquè encara no ha arrelat en els nostres marcs conceptuals. Aquest fet, que ens situa “a anys llum” dels països anglosaxons, es deu, segons Rodríguez, a “la nostra tradició religiosa” i, “en última instància”, al fet que la filantropia “s’explica malament i a vegades es confon amb la caritat”.

Les accions filantròpiques es poden catalogar, segons l’autor, com “granets de sorra” que contribueixen al canvi social perquè involucren “la societat civil i no només l’Estat” i aconsegueixen arribar més enllà d’on arriba el poder públic.

Pel director de Forbes Espanya, “és necessari que les accions es comuniquin”, perquè la donació de forma anònima no permet l’efecte “contagi”. Per això, Rodríguez, que considera que l’objectiu ha de ser “que la suma de totes les accions filantròpiques sigui cada vegada major”, destaca les aportacions visibles del directiu empresarial Isidre Fainé i de l’empresari tèxtil Amancio Ortega.

Tot i això, més enllà de l’efecte “contagi”, perquè els nivells de filantropia millorin és imprescindible posar fi a la imatge del filantrop com una persona que “només presumeix del que aporta”. Per fer-ho, Rodríguez proposa que “es doni veu no només al que dona sinó també als qui reben” i que es construeixin “canals i espais de visibilitat perquè el filantrop se senti orgullós” de la seva acció.

Sobre si seria preferible que les accions filantròpiques se substituïssin per acció pública, Rodríguez considera que “seria molt millor viure en una societat on no hi hagués aquestes necessitats”, però diu que “sempre hi haurà llocs on el poder públic no arribarà” i “el privat haurà de donar un cop de mà”.