Barcelona acull una mostra sobre els abusos del franquisme a Guinea Equatorial
-
L’Església, que va ser especialment bel·ligerant en contra de les formes de vida dels guineans va tenir el control de bona part de l’educació durant el període franquista. EFE. -
El governador general Faustino Ruiz González va ser un clar exponent de mandatari autoritari franquista. El 1961 fins i tot es va plantejar la possibilitat de ser nomenat “rei” dels bubis mitjançant el matrimoni amb una jove d’aquesta ètnia (tot i que se sospitava que ell era homosexual). L’intent no va prosperar i Ruiz González va haver d’abandonar la colònia EFE. -
Revista de la Guàrdia Territorial, davant del palau residencial del Governador de l'illa. HERMINIO. -
A la Guinea hi havia molts actes en què els colonitzats es veien obligats a mostrar la seva adhesió al règim i als colonitzadors. Desfilada en honor del comissari general Latorre Alcubierre. EFE/AUGUSTO/jgb.
El Memorial Democràtic acull l’exposició ‘Guinea, el franquisme colonial’, una mostra que explica amb il·lustracions, mapes, fotografies, anotacions manuscrites, cites testimonials i objectes, l’impacte i les conseqüències de la dictadura de Franco en aquesta antiga colònia espanyola a ultramar. Inaugurada al maig, l’exposició es pot visitar fins el 17 de novembre i l’entrada és gratuïta.
El treball contribueix a difondre els efectes de la dominació espanyola sobre Guinea Equatorial i, especialment, sobre la població, les seves formes de vida i de govern. Els guineans, com gairebé tots els africans, van ser sotmesos al domini europeu. Fins i tot durant la República van patir de falta de drets. El franquisme, però, va agreujar una situació marcada pel racisme, que conduïa a més discriminació, maltractaments, a l’explotació econòmica i a la despossessió de les comunitats locals.
Organitzada amb 14 panells de textos i imatges, la mostra conforma un recorregut històric, cultural, social i econòmic que va des de l’esclat de la guerra al tròpic l’any 1936 fins a la retirada i posterior declaració d’independència de Guinea Equatorial, el 12 d’octubre de 1968.
Els diferents panells de l’exposició -comissionada per Gustau Nerin, antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica-, desenvolupen les conseqüències per blocs: el falangisme, l’educació, el nacional-catolicisme, l’ocupació i l’autoritarisme, la repressió, l’abús com a sistema, la lluita anticolonial, la política contra el colonialisme, la submissió i el canvi de rumb per les pressions descolonitzadores de l’ONU.
El Memorial Democràtic -situat al carrer Peu de la Creu 4 de Barcelona- que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat, és un centre d’activitats de commemoració, difusió, formació, assessorament i participació social relatives al coneixement del període de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista, l’exili, la deportació, els moviments antifranquistes i de la transició cap a la democràcia.
