Societat

Creix l’interès pel vehicle compartit

A Barcelona, la bicicleta és el vehicle compartit més utilitzat, segons un estudi elaborat pel RACC

Les empreses operadores en el sector destaquen els avantatges ambientals que suposa aquesta pràctica

La majoria dels usuaris no tenen cotxe en propietat

Menys del 10% dels barcelonins és usuari de mobilitat compartida
Els operadors troben a faltar l’impuls de les administracions

És pos­si­ble tenir accés a un vehi­cle sense ser-ne pro­pi­e­tari. A més dels avan­tat­ges per als usu­a­ris, que s’estal­vien les des­pe­ses de com­pra, llo­guer d’apar­ca­ment i asse­gu­rança, qui hi surt gua­nyant de forma clara és el medi ambi­ent, perquè com­par­tir un vehi­cle repre­senta que n’hi hagi menys en cir­cu­lació i redu­eix la con­ta­mi­nació. Cada cop són més els con­duc­tors que s’interes­sen pel cotxe mul­tiu­su­ari, el cars­ha­ring, i en grans ciu­tats també es pot optar per motos i bici­cle­tes en el mateix règim.

A la ciu­tat de Bar­ce­lona, l’ús dels ser­veis de mobi­li­tat com­par­tida encara és inci­pi­ent, ja que menys del 10% de la població l’ha fet ser­vir. L’estudi Ús dels vehi­cles com­par­tits a Bar­ce­lona, ela­bo­rat pel Reial Automòbil Club de Cata­lu­nya (RACC), recull que entre tots els ser­veis dis­po­ni­bles a Bar­ce­lona, la bici­cleta com­par­tida és el que més usu­a­ris han pro­vat (8,7%), seguit del cotxe com­par­tit (7,3%) i la moto com­par­tida (3,6%).

Es tracta de moda­li­tats de mobi­li­tat que interes­sen sobre­tot a la gene­ració menor de 35 anys en el cas de la moto i la bici­cleta com­par­tida. El 51% dels usu­a­ris de la bici com­par­tida i del cars­ha­ring i el 47% de la moto com­par­tida pro­ve­nen del trans­port públic, segons el mateix estudi, que també recull que set de cada deu usu­a­ris de la mobi­li­tat com­par­tida declara que no té vehi­cle propi.

El pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Cars­ha­ring, Pau Noy, des­taca que hi ha dife­rents tipo­lo­gies de vehi­cles com­par­tits i, en alguns casos, no aju­den a millo­rar la mobi­li­tat a les grans ciu­tats, sinó que l’empit­jo­ren. Aquest és el cas de ls que es coneix com free flo­a­ting que, segons Noy, en ciu­tats com Madrid està satu­rant el cen­tre, treu viat­gers al trans­port públic i empit­jora la cir­cu­lació. “És com l’Uber sense con­duc­tors, i ajun­ta­ments com Madrid l’estan afa­vo­rint ofe­rint apar­ca­ment gratuït.” També exis­teix la moda­li­tat del vehi­cle pri­vat com­par­tit, el que es coneix com a car poo­ling en què diver­sos usu­a­ris es posen d’acord per com­par­tir cotxe en un mateix tra­jecte de forma habi­tual o bé per a des­plaçaments pun­tu­als i redu­eix el nom­bre de vehi­cles con­ta­mi­nants a les car­re­te­res. En aquesta moda­li­tat, la pla­ta­forma de cot­xes mul­tiu­su­ari Bla­Bla­Car gua­nya usu­a­ris sobre­tot en tra­jec­tes que no tenen equi­va­lent en trans­port públic.

L’asso­ci­ació que pre­si­deix Martí Noy aplega qua­tre empre­ses i qua­tre coo­pe­ra­ti­ves que es dedi­quen al cars­ha­ring. Es tracta d’opci­ons en què els cot­xes s’han de reco­llir i retor­nar en un mateix punt, un apar­ca­ment nor­mal­ment acces­si­ble a través del trans­port públic. D’aquesta manera s’afa­vo­reix la mobi­li­tat sos­te­ni­ble i es tre­uen vehi­cles pri­vats dels cen­tres urbans. “La majo­ria de vehi­cles de cars­ha­ring es fan ser­vir en oca­si­ons pun­tu­als per cobrir rutes o hora­ris que el trans­port públic no cobreix”, asse­gura Noy. A Cata­lu­nya, algu­nes empre­ses com Ubeqoo ja ofe­rei­xen ser­veis fora de la ciu­tat de Bar­ce­lona i tenen presència a muni­ci­pis com Bada­lona i Sant Cugat. Segons dades de la mateixa com­pa­nyia, cada vehi­cle que posen a dis­po­sició dels usu­a­ris acon­se­gueix eli­mi­nar fins a vint cot­xes pri­vats. També va més enllà de Bar­ce­lona el model de Som Mobi­li­tat, la coo­pe­ra­tiva de vehi­cles elèctrics com­par­tits amb comu­ni­tats de socis usu­a­ris a Rubí, Olot o Mataró, entre altres muni­ci­pis.

L’estudi del RACC con­clou que l’actual usu­ari de cotxe com­par­tit a Bar­ce­lona prové d’un vehi­cle moto­rit­zat i que la mei­tat també dels que ara fan ser­vir el cars­ha­ring feia viat­ges en trans­port públic. A diferència de la moto i la bici, l’usu­ari habi­tual té més de 35 anys i el 80% són tre­ba­lla­dors. De fet, la mei­tat dels tra­jec­tes es deuen a motius labo­rals; el 31% són d’oci dins de la ciu­tat; el 17% són esca­pa­des de cap de set­mana, i només el 2%, viat­ges més llargs. El 81% d’usu­a­ris de cotxe com­par­tit no tenen cotxe en pro­pi­e­tat, i d’aquests un 35% asse­gu­ren que no en tenen pel cost que suposa l’adqui­sició i el man­te­ni­ment. A aquest per­fil, el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Cars­ha­ring hi afe­geix que, en molts casos, els usu­a­ris de cotxe com­par­tit no neces­si­ten vehi­cle pri­vat perquè tenen “alter­na­ti­ves de trans­port públic”. Explica que uti­lit­zen els ser­veis de cars­ha­ring “entre cinc i sis cops l’any per fer front a neces­si­tats pun­tu­als, i en alguns casos el vehi­cle com­par­tit fun­ci­ona “com el segon cotxe fami­liar”.

Bicing en crei­xe­ment

L’ús de la bici­cleta com­par­tida a Bar­ce­lona té una espe­cial incidència entre els joves, ja que el 74% dels usu­a­ris són menors de 35 anys i dos de cada tres usu­a­ris s’hi han incor­po­rat en els dos dar­rers anys per l’apa­rició d’ope­ra­dors pri­vats que s’afe­gei­xen al ser­vei de Bicing, que Bar­ce­lona ofe­reix des del 2007. Sobre el seu per­fil, sis de cada deu són tre­ba­lla­dors i tres de cada deu són estu­di­ants, i pel que fa la freqüència de l’ús, el 68% en fa un ús molt habi­tual: el 54% l’uti­litza entre tres i cinc vega­des set­ma­nals i el 14% el fa ser­vir cada dia. A més, el 39% dels usu­a­ris valo­ren que el seu cost és més econòmic que un vehi­cle de pro­pi­e­tat i la pro­xi­mi­tat a les para­des de trans­port públic.

El cas de les motos

Pel que fa als usu­a­ris de les motos com­par­ti­des, el 77% ho han fet subs­ti­tuint els viat­ges a peu o en bici­cleta i el 47%, el trans­port públic, men­tre que el 12% abans uti­lit­za­ven una moto pri­vada i un 9%, el cotxe, inclòs el taxi. En la mateixa línia que la bici­cleta, molts dels usu­a­ris –fins a nou de cada deu– han incor­po­rat aquest tipus de mobi­li­tat en els últims dos anys. No obs­tant això, cal tenir en compte que només la mei­tat dels con­duc­tors reco­nei­xen que tenen experiència prèvia en la con­ducció dels vehi­cles de dues rodes, un 19% adme­ten que no en tenen cap, i un 28% pre­fe­rei­xen no con­tes­tar, un fet que els autors de l’estudi con­si­de­ren pre­o­cu­pant. Quant a la freqüència d’ús, la majo­ria –un 63%– no l’uti­litza de manera habi­tual i un de cada tres ho fa entre tres i cinc vega­des a la set­mana.

Tot i la incidència en els bene­fi­cis ambi­en­tals del vehi­cle com­par­tit, l’aposta pels vehi­cles elèctrics està lluny de gene­ra­lit­zar-se en el cas del cotxe com­par­tit. El pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Cars­ha­ring explica que el model de negoci amb cot­xes elèctrics no està més estès a causa de les limi­ta­ci­ons de les bate­ries, que difi­cul­ten la rotació per fer-los ren­di­bles. “El temps que triga a car­re­gar-se la bate­ria i la manca d’espais per poder-ho fer limi­ten l’ús dels cot­xes elèctrics com­par­tits”, manté Pau Noy, que es mos­tra escèptic sobre la via­bi­li­tat dels cot­xes elèctrics com els que hi ha ara al mer­cat perquè la potència elèctrica necessària repre­senta un fre. Pau Noy apunta als vehi­cles d’hidro­gen com una alter­na­tiva en el futur.

L’asso­ci­ació con­si­dera “impres­cin­di­ble” el suport de les admi­nis­tra­ci­ons per impul­sar la mobi­li­tat com­par­tida i en cri­ti­quen la falta d’impli­cació. “Tenen al cap que som nego­cis pri­vats, però el nos­tre objec­tiu és d’interès public”, remarca el pre­si­dent de l’asso­ci­ació. En aquest sen­tit, des­taca la diferència entre l’aposta que s’està fent a altres ciu­tats euro­pees amb la que es tro­ben a l’Estat. “Si a Europa són a la pri­mera divisió, aquí encara juguem a pri­mera regi­o­nal”, es lamenta Noy, que fa una crida perquè Bar­ce­lona impulsi i lideri l’aposta pel cotxe com­par­tit a l’Estat. “Tenint en compte la capa­ci­tat d’inno­vació tec­nològica de Bar­ce­lona, cal un esforç con­cer­tat amb les admi­nis­tra­ci­ons en matèria de cotxe com­par­tit.”

LES FRASES

Les empres de ‘carsharing’ encara no opten totalment pel cotxe elèctric per les limitacions tecnològiques
A tot Europa l’impuls de les administracions ha estat fonamental
Pau Noy
president de l’Associació Espanyola de Carsharing
Constituïm cooperatives de consum perquè les persones s’organitzin per compartir la mobilitat
La mobilitat compartida ha de ser un complement a l’ús del transport públic
Arnau Vilardell
Coordinador de la cooperativa som mobilitat

Més alternatives de transport elèctric sostenible

A final d’any, Som Mobilitat tindrà una cinquantena de cotxes elèctrics compartits circulant per tot Catalunya. La cooperativa, que es va constituir el 2016 i va ser pionera a l’Estat pel que fa a mobilitat compartida amb vehicles elèctrics, ha posat en circulació vehicles de diferents tipologies però amb la mateixa filosofia: compartir vehicle per contaminar menys i abaratir els costos que han d’assumir els usuaris. “Constituïm cooperatives de consum perquè les persones s’organitzin per compartir la mobilitat”, explica el seu coordinador, Arnau Vilardell. A hores d’ara ja hi ha 45 grups constituïts amb uns 1.500 socis inscrits.

Per donar resposta a les necessitats dels usuaris estan apareixent altres vehicles impulsats des dels socis de la cooperativa, com ara dues bicicletes de càrrega, amb remolc per poder transportar mercaderies, que circulen ja pels districtes de Gràcia i Sants, a Barcelona. També estan experimentant en la posada en funcionament de furgonetes elèctriques.

Vilardell manté que des de Som Mobilitat tenen molt clar quin ha de ser l’objectiu final de la mobilitat compartida: “És una aposta per reduir l’impacte dels vehicles privats en el medi ambient.” Perquè això sigui possible apunta cap a la necessitat de reforçar les alternatives de transport públic, fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta, i que el vehicle compartit sigui un complement a la resta de mitjans per desplaçar-se que menys contaminen. La clau per al creixement del vehicle compartit elèctric és que es faciliti aparcament i s’habilitin prou punts de recàrrega dels vehicles. “Els vehicles elèctrics han vingut per quedar-se”, afirma convençut el coordinador de la cooperativa,

Des de Som Mobilitat, el setembre de l’any passat van constituir una nova cooperativa de segon grau per al desenvolupament tecnològic d’aplicacions per al carsharing destinat a altres cooperatives europees que desenvolupin el mateix model de negoci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia