Societat

La ratafia, un regal

Va començar amb un concurs organitzat pels joves que volien trencar la carrincloneria d’una festa major massa especulativa. Ara, és una de les grans celebracions de Catalunya, amb ressò estatal

Tot va començar com una entremaliadura. Eren els temps que el Cercle Colomenc organitzava la festa major i una part del jovent, cansat de la cantarella que diu que pagant Sant Pere canta, o sigui no hi havia actes gratuïts, va decidir que el que calia era buscar una programació popular que lligués el present amb el passat i fes un tomb per la modernitat. Segons expliquen en un vídeo quatre dels fundadors –Josep Maria Casas, Pep Solà, Lluís Bayès i Xavier Massó, àlies Mia–,a principi dels vuitanta, quan encara estava viu el perfum de la Transició i la llibertat es respirava, un grup de joves del poble, entestats a canviar un estat de coses que consideraven antiquat i carrincló, va voler redescobrir el poder de la gatzara i la diversió –ho definirem amb el concepte sociològic, o sigui el sentiment de pertinença a un grup humà, a una cultura, a una història i a unes tradicions– i va decidir que ja n’hi havia prou de misèries i flagel·lacions. Després d’algunes tardes i vetllades al bar Sport acompanyades de la corresponent gasolina líquida, van acordar que estaria bé seguir els consells de Xavi Puigverd de Vilobí i atorgar a la ratafia, la beguda ancestral que els havia acompanyat en festes, celebracions i fins i tot sortides a la natura, la categoria que li negava la història i van decidir que en farien un concurs per saber qui de la comarca la feia més bona. La proposta, que segons reconeixen els va portar molta feina, va cristal·litzar en la primera proposta, el 1982, a què es van presentar ratafiaires de Santa Coloma, Sant Celoni, Girona, Quart, Salitja, Sant Dalmai, el Pasteral, Cerdanyola, Sant Joan de Mollet, Anglès, Osor, Saus, la Garriga, Brunyola, Vilobí i la Cellera. Segons el veredicte del jurat, va guanyar Xavier Blanc, del Pasteral, va quedar segon Marian Ginesta, de Quart, tercers, Maria Salavedra i Joaquim Fulla de Salitja, quarta, Rosa Piany, de Santa Coloma i en el cinquè lloc hi va haver empat entre Consol Peracaula i Maria Nadal, ambdues de Santa Coloma.

El veredicte, que es va publicar com un curt en la majoria dels mitjans de comunicació locals, era l’inici d’una gran aventura que en el segon concurs va donar el triomf a Joaquim Fulla i Maria Salavedra, de Salitja que havien quedat tercers l’any anterior. La gran sensació, però, va ser el Front d’Alliberament de la Ratafia Casolana de Tàrrega, que va presentar tres licors al concurs. El 1984, es va fer la primera exposició d’herbes remeieres, el concurs va esdevenir festa i, alhora, Gaspar Espunya va escriure una carta a El Punt avançant que la proposta portaria molt de turisme a la capital de la Selva i seria una data assenyalada del calendari.

Quan es van complir els cinc anys, es va assolir una primera fita: intentant potenciar la ratafia com una beguda típicament catalana, la Generalitat va crear la denominació de qualitat del producte. Allò va ser l’origen de la gran explosió que va transformar la tradicional mistela en un espirituós que va agafar fama arreu del Principat. I així, mentre Francesc Ferrer ordenava cavallers de l’Orde dels Ratafiaries a casa seva a Romanyà de la Selva, a Santa Coloma la bola de neu no parava de créixer i, tal com havia vaticinat Espunya, l’entremaliadura es va transformar en un potent motiu d’atracció comunicacional i turística.

En la festa del desè aniversari, va saltar a la fama Maria Cornellà, guanyadora de les tres darreres edicions del certamen. Quan van arribar els quinze anys, alhora que la hilarienca Pepeta Estragués es va mostrar com una campiona imbatible, es van fer públiques dues receptes, una del 1842 i l’altra del 1844. Quan va complir vint anys, la fira es va internacionalitzar i hi van arribar licors d’herbes d’Amèrica i del Piemont i es va presentar el treball de Jaume Fàbrega El llibre de la ratafia. Ratafies i licors d’herbes a tot el món. La fira de la ratafia va omplir de prestigi i pedigrí la ciutat i així, a partir de la 23a edició, els guanyadors van rebre una garrafa d’or, plata o bronze,

Amb el quart de segle, va néixer la Confraria de la Ratafia, un orde llaminer que, entre d’altres, va admetre el president de la Generalitat que va impulsar l’1-O, Carles Puigdemont.

Quan va complir els trenta anys, la Festa de la Ratafia s’havia consolidat i era valorada com una festa de referència arreu de Catalunya. Avui, és una gran celebració que convoca a un espai lúdic de descoberta i d’aprenentatge.

Les herbes i les fórmules

La monografia Quaranta dies en alcohol a sol i serena... y el sabor embotellado: La ratafia, licor catalán de plantas aromáticas, de Joan Vallès, M. Àngels Bonet, Antoni Agelet i Anna Selga, recull 26 receptes de ratafia, 13 del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà, 7 de les Guilleries i 6 del Montseny. Les plantes aromàtiques emprades en les ratafies estudiades són 126, cosa que explica la seva gran diversitat. Les més emprades són la camamilla, la melissa, la farigola, la canyella, la nou moscada, el cafè, la marialluïsa, la llimona i l’anís

Licor de pactes i valors

El licor va agafar ressò estatal el 17 de juliol del 2018, quan el president de la Generalitat Quim Torra va regalar al president de l’Estat, Pedro Sánchez, una ampolla de Corriols, ratafia elaborada a partir d’una recepta de la farmacèutica i ratafiaire Anna Selga, confeccionada amb herbes recollides a Sant Pere Cercada i altres racons de les Guilleries preservats de la construcció de la línia de molt alta tensió (MAT). El 2016, després de ser nomenat confrare d’honor, el president Carles Puigdemont va destacar que la Festa de la Ratafia era una de les celebracions “amb més prestigi i projecció de la comarca i de Catalunya”, arrelada a la capital de la Selva perquè “s’havien cuidat la tradició i la cultura”. Segons ell, el licor representa “els valors que ens han sostingut com a nació i ens sostindran en el futur, la pacient recollida, la diversitat, la pacient degustació quan arriba el moment i la sàvia i profitosa combinació d’entorn, gastronomia, família i amics”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Educació bonificarà la meitat de la matrícula a les noies que vulguin estudiar cicles d’FP industrial

Barcelona
Ramon Ramon
Fundador de Caviaroli

“Les perles d’oli donen una explosió de sabor”

MÍRIAM FEU
CÀRITAS

“Quasi un milió de catalans està en situació de pobresa severa”

barcelona
Mor una dona  al seu pis de Vic  a mans de la seva exparella
societat

Mor una dona al seu pis de Vic a mans de la seva exparella

Comencen a aixecar l’edifici de la nova Clínica Girona

girona
França
La lluita contra el canvi climàtic

Assaig de democràcia ciutadana

París

Vilobí fa de la llet fresca el seu signe d’identitat

Vilobí d’Onyar

Figueres mostra la seva gratitud a conciutadans en el Dia de la Ciutat

FIGUERES
Societat

Moren dos germans en un accident de trànsit a Bassella