Societat

Es consolida la peregrinació al Collell des del Pla de l’Estany

Dissabte se’n celebra la quarta edició des que la romeria es va recuperar a nivell de tota la comarca

Sortiran grups en cotxe des de diferents pobles i alguns faran el tram final a peu

L’anada anual al santuari del Collell organitzada per les parròquies del Pla de l’Estany s’està consolidant, després de quatre edicions. Tot i que les romeries a aquest espai de devoció de Sant Ferriol han estat freqüents al llarg de la història –especialment des de Vilademuls– a nivell de tota la comarca s’havien organitzat de manera intermitent, fins que el 2016 un grup es va decidir a promoure-les cada any i es va proposar l’objectiu que esdevingués una cita important en el calendari.

La pròxima romeria serà aquest dissabte. S’estan organitzant desplaçaments en autocar al santuari des de diferents pobles del Pla de l’Estany, però hi ha gent que hi anirà en vehicles particulars i un grup de Banyoles que arribarà en cotxes a Sant Miquel de Campmajor i des d’aquí acabaran la ruta a peu. La sortida d’aquests últims serà a les nou del matí al davant de Correus. Els actes al santuari començaran a les onze i consistiran en l’organització de grups de treball (el lema d’aquest any és Ets llum), una estona de lleure, una missa, un dinar comunitari i un concert a càrrec d’un grup de joves.

Un gran coneixedor de la història i les tradicions de la comarca, com és Miquel Rustullet –i participant habitual en la romeria– explica que si bé el Collell es troba dins la Garrotxa, al Pla de l’Estany hi ha hagut molta devoció cap a la verge que dona nom al santuari. “Banyoles, Camós, Cornellà, Falgons, Serinyà o Vilademuls, entre altres –afirma– han estat pobles que des d’antic van participar en aquestes romeries.” D’anades multitudinàries –hi afegeix–, consten les del 1954 i 1904 des de Banyoles. En aquesta última hi va haver almenys 3.000 peregrins.

El Collell té l’origen en una ermita del segle VIII. La devoció a la verge es deu a l’aparició de la Mare de Déu a un veí que estava resant en aquell petit temple, el segle XV.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un acord al límit amb els metges evita més vagues

Barcelona

Un perill a les carreteres que està anant a més

GIRONA

El senglar, la plaga persistent

GIRONA

Blanes treu a concurs les obres de la comissaria

BLANES

Les obres de millora al port de Blanes acabaran al juny

blanes
DAVID GARCIA SAVALLS
RESPONSABLE DE PROLLEMA

“La llengua materna és una eina valuosa”

barcelona

La UdG estudiarà salaris i els riscos del personal assistencial

GIRONA

Èxit del saló del manga i la tecnologia de Roses

ROSES

El PSC denuncia la política d’habitatge que s’aplica a Girona

girona