Societat

Els jutjats de pau gestionen 112.339 actuacions en un any

És el volum de feina que van dur a terme aquests organismes a les comarques gironines

El 2018 els tràmits que es van fer als registres civils de la demarcació van representar un 63% de la tasca total

L’Associació Catalana en Pro de la Justícia es va crear el 1987

Promouen el pacte, el poble els atorga confiança per posar ordre, tenen un tarannà de tolerància i convivència, transmeten bonhomia i sempre se’n remarca la coherència i el sentit comú. Són diverses de les qualitats que s’atribueixen als jutges i jutgesses de pau, escollits per l’ajuntament del seu respectiu municipi i nomenats pel TSJC. Els jutjats de pau de les comarques gironines van gestionar 112.339 actuacions el 2018. La majoria de l’activitat va ser deguda a tràmits al registre civil (van representar el 63,39% del total), seguits dels assumptes d’àmbit civil (18,71%) i els de la vessant penal (17,90%). Aquesta dinàmica es pot observar, per exemple, a Salt. La jutgessa de pau de la vila, Francesca Terrón, posa de manifest que “la feina que més absorbeix el jutjat de pau és la del registre civil” ja que, entre altres, és on es demanen les partides de naixement, els certificats de defunció i de matrimoni; i s’hi gestionen les peticions rebudes, a través d’exhorts. Sobretot per la proximitat del jutjat amb l’hospital Santa Caterina, efectuen tràmits per naixements o defuncions diàriament. Tramiten, a més, molts expedients matrimonials i, de mitjana, a Salt tenen uns vuit casaments civils al mes.

Terrón va començar en el càrrec fa uns sis anys. La jutgessa de pau que hi havia abans es jubilava i la va animar a intentar aspirar a la plaça. L’Ajuntament va obrir la convocatòria, Terrón va presentar el currículum, el consistori la va proposar i va ser nomenada pel poder judicial: “Em vaig implicar perquè sempre he estat compromesa amb el municipi. Havia estat presidenta d’una associació de veïns del meu barri i hi continuo col·laborant, de la mateixa manera que també ho faig amb l’Ajuntament quan m’ho demanen i amb les diferents entitats locals.”

El 2017 va ser renovada en el càrrec per un segon mandat –són de 4 anys–. “A Salt hi ha bastanta activitat al jutjat de pau, ja que a la localitat superem els 30.000 habitants. I, més enllà del seu volum, hi ha certa complexitat perquè hi ha molts ciutadans originaris d’altres països. Diversos tràmits es poden fer en línia, si bé no tothom disposa de mitjans telemàtics. Per això és tan important mantenir el servei presencialment.”

Terrón pertany a l’Associació Catalana en Pro de la Justícia. És una entitat sense ànim de lucre que aplega jutges titulars, substituts i ex-jutges de pau. Es va crear el 1987 i té més de 550 socis. “Ser jutgessa de pau és molt gratificant. Una de les experiències més maques que he viscut. Em vaig engrescar en aquesta aventura per fer un servei a la ciutadania i perquè tinc unes inquietuds com a veïna”, diu. Considera, però, que un dels hàndicaps és la desconeixença que a vegades hi ha de la tasca que duen a terme. “Fem una feina que no tothom sap i cal que es conegui. És un recurs que el ciutadà té a l’abast per fer-lo servir.”

Terrón té 61 anys i compagina una altra feina amb la del jutjat de pau, on va cada dia i hi ha quatre funcionaris que hi treballen. Per aquesta última activitat, rep una “retribució petita”: “És una compensació simbòlica. Si m’hi vaig implicar és per donar un servei més al meu municipi. Tot i que som l’últim esglaó de la justícia, també és la més propera al ciutadà i s’hauria de potenciar.”

Per ser jutge o jutgessa de pau no és necessari ser llicenciat en dret. Terrón creu, no obstant això, que cal tenir uns mínims de formació en aquest àmbit. És per això que l’associació col·labora amb el Departament de Justícia, impartint cursos anualment als jutges i jutgesses de pau. “Com que t’has de basar en la llei, l’has d’entendre i aplicar. Hem d’estar formats i informats de totes les actualitzacions.”

Els jutges de pau resolen conflictes civils de petites quanties (reclamacions de 90 euros com a màxim). I, tot i que no són mediadors professionals, participen en molts processos de conciliació. “Amb la conciliació, s’intenta que les parts arribin a un acord i no vagin a judici. En essència, el jutge de pau ha sigut mediador tota la vida. És una pràctica que aconsellem i que m’omple molt.” Recorda sobretot el cas de dos veïns que van deixar de parlar-se durant anys per un conflicte d’habitatge: “Amb el procés de conciliació, van sortir del despatx havent trobat una solució i donant-se la mà. Si no, un jutge potser hauria sentenciat alguna cosa que a ells no els hauria convençut. Amb la conciliació, si van arribar a un acord va ser gràcies a la voluntat de les dues parts, no perquè els ho va imposar un tercer”.

LES FRASES

Som la justícia de proximitat i també som mediadors de mena. És innat en la nostra manera de ser
Francesca Terrón
jutgessa de pau titular de salt
Afortunadament, en un cas recent en què vaig intervenir, va imperar el sentit comú per sobre de la llei
Joan Llobet
jutge de pau titular de cadaqués

Dons de paraula

Celebració del III Congrés de Jutges i Jutgesses de Pau a Girona
Es destaca la seva funció conciliadora i propera al ciutadà
G. Pladeveya

“La justícia de proximitat: el sentit comú i la paraula, les eines dels jutges i les jutgesses de pau.” És el títol de l’esdeveniment que va tenir lloc ahir a l’Auditori Josep Irla de Girona, a la delegació territorial del govern de la Generalitat. Des de les deu del matí fins a les dues del migdia, s’hi va celebrar el III Congrés de Jutges i Jutgesses de Pau de les comarques gironines. L’acte va estar organitzat per la jutgessa de pau titular de Salt, Francesca Terrón, i per la de Sant Andreu Salou, Maria Josep Rodríguez (totes dues són membres de la junta directiva de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia). En la inauguració de la jornada, hi van participar el president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba; la primera tinenta d’alcaldia de la ciutat, Maria Àngels Planas; el delegat territorial del govern, Pere Vila; la magistrada del jutjat penal número 1 de la capital gironina, Virgínia Moreno, i el director dels serveis territorials de Justícia, Jordi Martinoy.

A continuació hi va haver dues ponències. La primera, a càrrec de Virgínia Moreno, va ser sobre el repte d’assolir una justícia propera, ràpida i de qualitat i, alhora, va remarcar la importància del seu primer esglaó (és a dir, de la justícia de pau). Paral·lelament, el cap de la secció de gestió econòmica, obres i manteniment dels serveis territorials de Justícia a Lleida, Francesc Aran, va desgranar les competències dels jutjats de pau.

Algunes de les reflexions que es van fer van ser que el sentit comú és el principal aliat dels jutges de pau, tenen l’estima i el respecte dels veïns, fan que el país i el món sigui millor, personifiquen el vessant més amable en la resolució de conflictes, i el diàleg pel qual aposten s’hauria de saber aplicar en molts altres àmbits, ja que intenten trobar una solució amistosa. A més, es considera que es podrien ampliar les competències dels jutjats de pau, que ajuden a descongestionar els jutjats ordinaris i solen prestar un servei més àgil i amb menys burocràcia i formalismes.

També es van poder conèixer les experiències del jutge de pau titular de Banyoles i el de Cadaqués: Josep Grau i Joan Llobet, respectivament. Grau va ser jutge de pau substitut durant dinou anys i ara en porta sis com a titular. Va destacar la importància d’atendre i escoltar la gent, i “l’alegria” i “la satisfacció enorme” que sent quan “ajuda a arreglar les coses”. Així mateix, Llobet va explicar “un acte de cooperació o d’intervenció” de què va ser partícip a l’agost. El cas es va poder resoldre de manera satisfactòria, ja que, “afortunadament”, “va prevaldre la consciència i el sentit comú per sobre la llei”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

UNICEF alerta que dos de cada tres menors d’edat estan mal alimentats

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda radiant

Barcelona

Un foc en unes bales de paper afecta una empresa de cel·lulosa de Puigpelat

Puigpelat

Pep Guardiola posa la veu al Tsunami Democràtic

madrid
Miquel Rodríguez, nou comissionat de l’Agenda 2030 de Barcelona
Societat

Miquel Rodríguez, nou comissionat de l’Agenda 2030 de Barcelona

Milers de persones omplen la plaça de Sant Jaume i Via Laietana de Barcelona

barcelona

Rescaten il·lesos tres escaladors que feien ràpel al Pedraforca

Barcelona
Xavier Casanovas
Director del centre d’estudis Cristianisme i Justícia

“Allà on no hi ha criteri de veritat s’instal·la la llei del més fort”

girona

Un pla per posar al dia el Casino dels Nois a Sant Feliu

SANT FELIU DE GUÍXOLS