Societat

On són les dones?

Castelleres de colles diverses reflexionen sobre el paper i l’aportació de la dona en el món casteller

Constaten que l’assoliment d’una equitat efectiva és tan lluny com necessari

Aurora Batet és considerada la primera dona castellera. Va començar a actuar de manera regular a finals de la dècada dels quaranta, afavorida per una situació familiar que va permetre l’excepcionalitat. El seu pare, casteller a Valls, es va traslladar a Gavà i va fundar els Xiquets de l’Eramprunyà. Batet, doncs, va poder fer construccions amb els seus germans fins que, als 14 anys, algú va decidir que ja n’hi havia prou perquè ja era “grandeta”. La figura d’aquesta primera castellera es va reivindicar ahir en les jornades de reflexió sobre el paper de la dona en el món casteller que van organitzar els Castellers de Barcelona amb motiu del seu 50è aniversari. On són ara les dones, doncs? Òbviament, la situació és radicalment diferent. La presència femenina a les colles és inqüestionable, però, tot i això, la paritat és molt lluny. Les dones són minoria i estan clarament infrarepresentades en els òrgans de decisió. Així doncs, segurament som a mig camí, amb molta feina per fer.

El repte, però, no és tant de les mateixes dones com dels homes i de la societat en general. De fet, no fa pas tants anys que alguna colla encara votava si les dones tenien dret a obtenir camisa i a anar a l’autobús amb els homes. Ho recordava ahir una de les ponents en els debats, en què va sorgir la idea que “la dona va entrar al món casteller pràcticament com a necessitat i, per tant, com a instrument. D’aquí ve la seva vulnerabilitat”. La incorporació de la dona al fet casteller, efectivament, va permetre disposar de més recursos i escometre edificacions més complexes. Però l’encaix en les dinàmiques internes de les colles no va ser igualitari. “Quantes vegades heu sentit el típic comentari de «Va, vine, que la dona es quedi amb els nens»? I quantes vegades l’heu sentit a la inversa?”, demanava a l’auditori Aina Mallol, excap de colla dels Xicots de Vilafranca. Aida Martínez, de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, il·lustrava el que representa tenir un fill per als castellers i castelleres. “Vam fer una autodiagnosi sobre conciliació i vam veure que més del 40% dels castellers deixaven de venir quan tenien un fill. Dels quals, tres de cada quatre són dones”, explicava, i hi afegia que, si tornen, és quatre o cinc anys després.

Maternitat al marge, les ponents van lamentar les dificultats que té la dona per assolir rols de poder i van posar en relleu que les colles universitàries i de l’entorn metropolità han tingut més sensibilitat i encert en aquest sentit. “En canvi, em sorprèn que a les colles més grans i tradicionals no hi hagi hagut cap dona cap de colla i molt poques presidentes. Sobta perquè, justament, són les que tenen més massa social. Caldria reflexionar sobre per què hi ha llocs on cap dona es planteja aspirar a aquests càrrecs. Animo les colles a pensar-hi”, va dir Mery Manyané, excap de colla dels Castellers de Barcelona i actual membre de la junta directiva.

La periodista Raquel Sans va ser l’encarregada d’analitzar el paper de la dona castellera als mitjans de comunicació. Partint d’una crònica castellera “estrictament i únicament masculinitzada” pel que fa als autors i la seva mirada, la situació ha canviat de manera progressiva, en paral·lel amb l’arribada de la dona a posicions de cap de colla. Sans, però, lamenta que, en tractar el paper de la dona en el món casteller, se sol pecar de superficialitat.

Mery Manyané va burxar encara més la ferida: “Ara ja sabem que les dones fan castells i ja n’estem fins al capdamunt, de parlar de dones i castells. Podem i volem parlar de tècnica, d’estratègia, de puntuacions. Que en el jurat del concurs de castells, que depèn de les colles, hi hagi una sola dona és flagrant!”, va lamentar.

L’assetjament, el gran absent
La jornada va oferir consells per prevenir els trastorns alimentaris i per protegir la musculatura del sòl pelvià en les dones. En canvi, es va passar de puntetes per damunt dels casos d’assetjament, una altra realitat que preocupa les castelleres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona