Societat

Un pla per posar al dia el Casino dels Nois a Sant Feliu

La junta titular de l’edifici, a punt de fer 130 anys i Bé Cultural d’Interès Nacional, explora la implicació pública

El consistori coopera per fer el pla director i buscar finançament

L’estudi estructural en curs aclarirà els costos totals de les reformes interiors

L’edifici monumental del Casino La Nova Constància –o dels Nois–, al número 1 del passeig dels Guíxols de Sant Feliu, enfilarà el futur sobre el full de ruta del nou pla director que ha encarregat la junta de l’entitat, amb suport del consistori. El 2014, amb l’esperó que va suposar el 125è aniversari de l’estrena de l’immoble, la nova junta es va proposar un seguit de canvis per fer viables les costoses reformes i un nou model de gestió per a l’entitat –que manté 200 socis però amb escàs marge de maniobra–. El document del pla és la base per rellançar l’altre Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) que té el municipi, a més del conjunt de l’antic monestir benedictí, que abasta del romànic fins al barroc.

L’edifici modernista del Casino va ser concebut per l’arquitecte i urbanista General Guitart poc després de la seva graduació, a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura a Barcelona, on a més s’havia imbuït de les influències de mestres modernistes com a aprenent en les obres d’alguns dels pavellons de l’Exposició Universal del 1888. Es va començar a construir aquell mateix any, i inaugurar a cavall de 1889 i 1890. Anys després, es va ampliar cap a llevant, amb una nova ala que va mantenir l’estètica d’arcs de ferradura, obertures i esgrafiats d’estil neomudèjar. Entre els elements arquitectònics d’interès, l’arquitecte Albert Pla, autor del pla director, també esmenta les rajoles hidràuliques dels paviments interiors i la triple cúpula de trencadís.

El vell casino obrer ha estat l’únic que va resistir la febre urbanística en la segona meitat del segle passat. D’altres, com ara el Casal Llevantí –actual edifici Reina Elisenda– o el Casino Guixolenc –avui als baixos comercials de l’edifici d’habitatges que el va substituir– van anar a terra. I poc li va faltar a l’edifici de Guitart. La junta va arribar a agafar la paga i senyal d’una promotora, que el 1973 també li oferia mantenir-hi els baixos d’un bloc de pisos. Però una gran campanya de mobilització popular va aconseguir revertir l’operació, i encaminar-lo cap a la seva protecció com a BCIN, el 1978.

Finançament feixuc

Mentre l’aspecte exterior del casino fa patxoca, de portes endins les instal·lacions estan força envellides. El vicepresident de la junta, Josep Maria Vicens, lamenta que amb les quotes anuals de 25 euros que aporten els socis, amb prou feines cobreixen el manteniment mínim. El pla prefigura una reorganització dels espais als nivells superiors, però per començar a dinamitzar l’agenda d’activitats públiques –conferències, exposicions o actes d’altres entitats–, necessiten un ascensor que connecti tots els nivells, sense barreres arquitectòniques, i permeti complir la normativa d’accessibilitat. És una primera inversió d’envergadura, i per afrontar-la han buscat la complicitat de l’Ajuntament.

El tinent d’alcalde de Patrimoni i Hisenda, Josep M. Muñoz, obre la porta a la “voluntat d’ús compartit” entre els socis i activitats municipals als espais del primer pis. Però tot just n’han començat a parlar. Muñoz destaca, però, que ja han col·laborat econòmicament per disposar del pla director –“com a mínim, ara caminem sobre segur amb un document que diu com preservar l’edifici i possibles usos”, valora l’edil– i també avança que hi haurà una partida per a l’estudi estructural, que ja s’està preparant. Hi faran cales i una inspecció a fons de l’estat dels pilars, embigats i llindes de portes i obertures. I un cop es determini la solidesa interior de l’edifici i els forjats dels pisos, calibraran el pressupost de les obres –amb incògnites com ara l’esquerda que s’obre entre una de les ampliacions i l’edifici original.

Vicens planteja l’opció que el municipi s’impliqui a fons en l’adquisició de l’immoble, com en el cas del Cercle Calongí, on l’any passat van cedir l’usdefruit de part de l’edifici i el pati durant trenta anys a l’Ajuntament de Calonge, a canvi d’una subvenció. O el del Casino Menestral Figuerenc, que fa anys que estudia la gestió conjunta amb el consistori. Muñoz, en canvi, explica que per ara no està previst un control municipal directe. Però tots dos coincideixen que amb la col·laboració podrien aspirar a subvencions de la Generalitat o la Diputació per a millores.

Per tal d’incrementar els ingressos, l’entitat espera poder disposar de la gestió del bar –i la terrassa al terrat superior que possibilitaria la reforma–, però el concessionari s’aferra al contracte signat mentre no aparegui un tercer adjudicatari. I la Constància voldria recuperar-ne la gestió de manera directa.

LES DATES

1899
Es va inaugurar
l’edifici del Nou Casino La Constància, obra de General Guitart i ampliat el 1902 i el 1928.
1973
La junta de l’època
va estar a punt de vendre’l per enderrocar-lo fer-hi pisos, però la mobilització popular ho va evitar.
1978
L’edifici
va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, a través d’una ordre ministerial del 23 d’octubre.

Dos centenars de socis i una biblioteca que resisteixen

E.A

La crisi d’activitat al Casino no és pas recent. De fet, ja va ser un dels motius que van empènyer la junta dels anys setanta a fer calaix amb la venda de l’edifici, quan l’activitat instructiva feia dècades que s’havia abandonat, pel progrés en l’escolarització. El vessant recreatiu, que després de la primera crisi encara va mantenir una certa activitat molt centrada en els balls, també va entrar en decadència les dècades dels seixanta i setanta, perquè el jovent preferia les discoteques que havien proliferat al llarg de la costa, i sobretot a Platja d’Aro. Aquesta diagnosi, de l’historiador Àngel Jiménez en un article del 1990 pel centenari de l’edifici a la Revista de Girona, no s’ha revertit tres dècades després. I encara que la xifra de dos-cents socis encara és respectable, Vicens no obvia que “la mitjana d’edat supera els 60 anys” i tenen un 10% de baixes anuals.

Que la massa social, però, es mantingui, es pot atribuir a la quota “simbòlica” anual que molts socis paguen, sense que en la majoria de casos pràcticament facin ús de les instal·lacions. Però és una qüestió vocacional, de “tradició”, una inèrcia que el vicepresident bromeja que ha permès preservar la biblioteca, l’edifici “i altres elements de la història local, com la casa de salvament”, recuperada fa pocs anys després de dècades tancada i en l’oblit.

La biblioteca, que roman conservada als armaris vitrina de fa més d’un segle, és un altre dels petits tresors que també volen destacar, museïtzada. Vicens explica que descartaran llibres i volums posteriors al 1950, amb menys valor històric, a excepció de les obres completes d’Agustí Calvet Gaziel, o la col·lecció de novel·la en català de la Biblioteca A Tot Vent, d’Edicions Proa, que es va mantenir en la segona meitat del segle XX gràcies a l’impuls d’un ganxó adoptiu del municipi, el mecenes Joan B. Cendrós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona