El tercer sector reclama un complement per a habitatge

Els beneficiaris de la renda mínima, la prestació que la Generalitat atorga a les persones més vulnerables, no se’n surten per arribar a final de mes. Això és el que denuncien, de fa temps, les entitats socials, que reclamen a l’administració la creació d’un complement per als qui ja cobren aquesta prestació destinat al lloguer o a despeses vinculades a l’habitatge, com ara el pagament de les factures de llum, gas i aigua. “El drama és que a moltes famílies, un cop pagat l’habitatge, ja no els queda per viure i encara es van endeutant”, denunciava la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, que no amagava la preocupació per com donar resposta a aquesta emergència social quan tots els indicadors i les previsions del Banc Mundial i el Fons Monetari alerten d’una nova recessió econòmica.

Des de les entitats i amb el suport del Fòrum de Síndics Locals de Catalunya es proposa implantar un complement a la renda garantida com el que ja funciona al País Basc, on s’ha aconseguit reduir en un 33% el nombre de persones que perceben la renda bàsica i que tenen un complement d’uns 200 euros. Aquest seria un “coixí” per millorar la situació d’aquestes famílies que es troben en risc d’exclusió i a què l’elevat preu de l’habitatge, sobretot a Barcelona, està abocant a una situació de pobresa severa. Així ho van exposar les dues entitats en el marc d’unes jornades per debatre sobre l’impacte de la renda garantida al món local. Pels síndics, calen més recursos als ajuntaments per atendre els beneficiaris i fer un acompanyament com cal, ja que detecten que moltes de les queixes que els arriben són de peticions no es responen o es deneguen i s’ha de recórrer per part d’un lletrat.

“Sense un sostre, no poden afrontar altres problemes, i això ens preocupa i volem que s’actuï”, apuntava la vicepresidenta del fòrum i síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que, al costat d’altres col·legues, denunciava el fet que ja hi ha casos de persones que cobren la prestació i, tot i això, han estat desnonades del seu habitatge per no poder pagar el lloguer.

Les entitats socials critiquen la lectura “massa restrictiva” que s’esta fent de la llei de la renda garantida. La prestació només és compatible amb ajudes per a situacions d’emergència, però el lloguer no s’hi considera, quan és el llast més important, ara mateix, per a les famílies, com denuncien les entitats. Només a Barcelona, es calcula que hi ha gairebé un milió de persones en situació d’exclusió residencial i un 4% de la població catalana, unes 300.000 persones, viuen amb la inseguretat de saber si el faran fora de casa.

“Si es creuen que s’ha de treballar per a la gent i revertir la pobresa, s’han de fer polítiques valentes”, reclamava a la Generalitat la presidenta de la Taula, Francina Alsina, sense oblidar que calen uns pressupostos que prioritzin les persones i que es deixin de fer “pedaços” que estan portant a una cronificació de la pobresa.