Jutgen sis acusats d’haver enregistrat i difós vexacions a homosexuals

El principal acusat contra els sis processats del projecte Pilla-Pilla, de vexacions a homosexuals, va assegurar ahir en el judici, davant el jutge del penal 2 de Granollers, que la seva intenció era descobrir pederastes i fins i tot que es canviés la llei per lluitar-hi amb més duresa. En cap cas, va assegurar, tenien vincles amb neonazis ni amb el grup rus Occupy Paedophilia, tot i que el fiscal i les acusacions asseguren el contrari per les nombroses interrelacions a les xarxes socials entre els dos grups i la simbologia d’extrema dreta que mostrava el que actuava a Granollers i a les Franqueses del Vallès fa sis anys.

Mikola, d’origen ucraïnès, va explicar, només responent al seu advocat, que el projecte va sorgir en converses a l’escola, quan ell tenia 14 o 15 anys, tot i que els fets jutjats són del 2013, quan ja tenia 19 anys. La intenció, segons ell, era descobrir persones que volien mantenir sexe amb menors, i fer-ho públic per canviar les lleis, segons l’ACN. Per aconseguir-ho, entraven en xats de cites i teòricament es feien passar per menors, tot i que les acusacions asseguren que les víctimes s’asseguraven que els contactes eren amb majors d’edat. També van penjar vídeos en què explicaven el projecte, i les trobades es feien en llocs públics, sobretot prop de l’estació de tren de Granollers, perquè no volien fer mal, va dir. No obstant això, quan quedaven amb les víctimes, un grup d’entre deu i onze nois enregistraven l’escena, vexaven els homes gais i els obligaven a identificar-se. Quan li van preguntar per les xarxes en les quals penjaven vídeos, va explicar que només tenien una pàgina de Facebook, cap de Twitter, i que la gestionaven cinc o sis persones, a banda d’ell.

El grup va actuar entre novembre i desembre del 2013, quan sis dels membres van ser arrestats. Un altre dels acusats, que suposadament enregistrava els vídeos, va negar haver-ho fet, i va assegurar que no tenia cap relació amb el projecte Pilla-Pilla. Hi va estar un o dos minuts, i quan la víctima va avisar la policia, va marxar “espantat”. Es va trobar una dona pel camí i li va demanar que truqués a la policia, ja que ell no portava mòbil a sobre. Un tercer acusat, que apareix uns segons en un dels vídeos, va dir que ell era “de pas” per allà i que no hi té res a veure. Els altres tres acusats no van voler declarar. Finalment, María Dolores García, que el 2013 era la presidenta de la Federació Estatal LGTB, va explicar ahir, com a testimoni, que durant aquell final d’any van rebre moltes trucades de persones homosexuals alarmades i amb por per les imatges que es veien a les xarxes. Dijous declararan a porta tancada les tres víctimes, a més dels agents dels Mossos d’Esquadra que van investigar els vincles del grup amb l’extrema dreta.

En aquest judici, les entitats a favor dels drets del col·lectiu LGTBI de tot l’Estat espanyol s’han unit per primer cop en una acusació popular, que exerceix la penalista Laia Serra, i que demana 15 anys de presó per al líder i el càmera de les agressions. Per al primer, el fiscal sol·licita 21 anys de presó; per a la resta, penes de sis i dos anys per delictes contra la integritat moral i la intimitat, amb els agreujants de discriminació per odi i abús de superioritat.

El fiscal, en l’escrit d’acusació, precisa que, amb “el pretext de caçar pederastes”, el propòsit real de tots ells era “atemorir, humiliar i prendre represàlies contra homes homosexuals”, aprofitant “la notable desproporció de la força numèrica”. El grup va seguir el mateix patró en cada atac: envoltava la víctima perquè no pogués fugir i, mentre un dels acusats ho gravava, els altres l’obligaven a respondre un interrogatori, amb preguntes forçades i vexatòries. Fins i tot l’obligaven a facilitar davant la càmera el nom complet i el DNI, i a reconèixer “la falsedat que pretenia mantenir relacions sexuals amb un nen”. Els vídeos es van convertir en virals i van causar una “greu afectació en la intimitat i dignitat de les víctimes”, i en un dels casos les imatges van arribar a la “seva mare, als veïns i al fill d’un company de l’equip de futbol”.