El menjar llençat alimentaria mig milió de persones un any
L’Agència Catalana de Residus xifra els aliments malbaratats en 262.000 tones anuals
Cada vegada més entitats intenten sensibilitzar la ciutadania perquè es doni un nou ús als excedents alimentaris
Cada any podríem alimentar 500.000 persones amb el menjar que llencem tan sols a Catalunya. Aquestes són les estimacions de l’Agència Catalana de Residus (ACR), que xifra en 262.000 tones el malbaratament alimentari anual, o el que és el mateix, 35 quilos per català a l’any. El president de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, ho explica: “Considerem que són malbaratats tots aquells aliments que llencem o desaprofitem quan encara tenen valor nutritiu. Fins a un 53% d’aquest malbaratament es produeix a les llars.” Per Tost, això passa per una manca de temps i de previsió: “No controlem les mesures quan cuinem per evitar que sobri menjar, no sabem o no tenim temps de reaprofitar. A l’hora de comprar, poca gent va amb una llista i acabem comprant per impuls. Si compréssim per cada dia, compraríem quantitats més encertades. Si improvisem, acabem comprant més del compte, i sobra.”
Tost atribueix aquesta falta d’implicació en la bona conservació dels aliments a una pèrdua del seu valor: “Vivim en una època en què hi ha una àmplia abundància i varietat d’aliments, durant tot l’any podem menjar de tot. Fa un parell de dècades això no era tan habitual. El valor dels aliments no és tan important com en altres generacions i, com qualsevol cosa que no té valor, no hi donem importància.”
Però abans d’arribar a les llars, molts aliments són malbaratats en altres etapes de la cadena de proveïment. A la Unió Europea, els aliments rebutjats durant el procés de producció suposen un 11% del malbaratament alimentari. Per exemple, en el cas de la verdura i la fruita, una gran quantitat d’aliments són descartats abans de la seva comercialització perquè no compleixen uns criteris estètics determinats. “Hem de fer una reflexió com a societat: volem les pomes més grans, les més lluentes, no volem cap tara, i a vegades això provoca un excés d’abandonament de producte”, assegura Tost. D’altra banda, les cotitzacions dels productes agrícoles també són a l’origen del malbaratament alimentari, i és que a vegades el preu que es paga a la pagesia és tan baix “que no cobreix ni el cost i es provoca un abandonament”. Aquest va ser el cas de molts camps de tarongers que van quedar abandonats l’any passat, per no poder competir amb els preus de les taronges sud-africanes. D’altra banda, el processament és responsable del 19% dels aliments descartats, mentre que la comercialització i els serveis en generen el 17%.
És per aquest motiu que el director de l’ACR veu necessari “abordar el problema des de tots els sectors, començant pel primari, pel sector transformador, per la comercialització, per la restauració, i pels consumidors”. En aquest sentit, explica, es va endegar el Pla d’Acció per la Prevenció del Malbaratament a Catalunya amb un objectiu 2019-2020. “Estem treballant estretament des del comitè estratègic català en què hi participen deu entitats del sector civil i del tercer sector, amb centres universitaris i centres de recerca i amb empreses i representants de l’administració pública, per tal de reduir el malbaratament”, assegura Tost. En aquest sentit, el 2014 l’ACR va engegar la campanya Som gent de profit, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntament de Barcelona i es va posar en marxa PreCat, “el marc de prevenció i gestió de residus de Catalunya, que estableix que del 2010 al 2020 hem de reduir un 50% els residus”, explica Tost.
Triple impacte
Més enllà dels aliments en si, el malbaratament alimentari és també un malbaratament de recursos, d’hores de feina, d’aigua i d’ocupació de finques innecessari. Per tant, reduir-lo no tan sols suavitzaria l’impacte ambiental, disminuint els recursos, l’ocupació de terres i les emissions produïdes, sinó que, a més, tindria un impacte econòmic que podem xifrar en uns 800 milions anuals a Catalunya. Però a més, l’aprofitament dels aliments que són exclosos del circuit de proveïment també té un fort un impacte social. Són moltes les entitats, com Aprofitem els Aliments o el Banc dels Aliments, que contribueixen a donar una segona oportunitat a aquests aliments i ajuden al mateix temps persones amb pocs recursos a accedir a una alimentació digna. Un cas semblant és el d’Espigoladors, organització sense ànim de lucre que es dedica a collir fruites i verdures excloses del circuit comercial, tot donant feina a persones en risc d’exclusió social.
LES XIFRES
Aprofitem els aliments
La Plataforma Aprofitem els Aliments va sorgir el 2014 amb la voluntat de teixir aliances entre els diversos actors del cicle alimentari per buscar les millors solucions al problema del malbaratament. Creuen que cal actuar des de la prevenció i, per tant, es dediquen a organitzar campanyes de sensibilització de formats diversos, així com el que ells anomenen “àpats d’aprofitament”, àpats populars en què es cuina amb els aliments que han quedat fora del circuit comercial. Gaby Susanna, membre de la plataforma, explica que el malbaratament “és un problema multicausal” i que cal actuar-hi “des de totes les baules de la cadena”. D’altra banda, critica la falta d’una diagnosi completa que tingui en compte tots els sectors i denuncia una “pèrdua del valor dels aliments”. “Cal ser conscients dels recursos que s’hi han destinat”, explica Susanna.
