Societat

ROBERT SALA

ARQUEÒLEG I DIRECTOR DE L’IPHES

“Invertir en ciència requereix pensar a llarg termini”

L’Iphes (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre adscrit a la URV, ha rebut el premi Tarraco a la defensa i promoció del patrimoni mundial Unesco

L’Ajuntament de Tarragona ha entregat recentment del premi Tarraco a la defensa del patrimoni mundial Unesco a Robert Sala, en representació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes). En un moment en què l’estat de degradació del llegat romà de Tarragona aixeca polseguera, i amb unes controvertides declaracions del regidor Hermán Pinedo relatives a si cal o no enderrocar part de les graderies de l’amfiteatre, el guardó vol reconèixer a l’Iphes les accions dutes a terme en favor del patrimoni històric i de la seva preservació. Per què creu que els donen ara el premi?
Això caldria preguntar-ho a l’Ajuntament. Entenc que és un reconeixement a la tasca de difusió i socialització que fem a l’Iphes. Perquè la socialització és un dels pilars de la nostra feina; sempre ens ha interessat molt tenir un bon lligam amb la societat, socialitzar el coneixement.
Socialitzant els resultats de la recerca, s’aconsegueix que la tasca que fan els investigadors sigui menys abstracta?
La qüestió és que un institut de recerca forma part d’una societat, i és clar que tota societat necessita que s’investigui en diferents àrees per ser més rica, més plural i tenir criteri democràtic. Nosaltres tenim assumit que hem de treballar per fer-ho possible, hem de trasplantar els resultats de la recerca, traduir-los a criteris d’interès social. La societat ha de rebre el fruit del nostre esforç. Les ciències aplicables reverteixen en una millora del benestar.
Es dediquen a l’arqueologia, a explorar jaciments. La societat, el sap valorar aquest esforç de què parla?
Jo penso que sí. Un exemple n’és el premi que ens ha concedit l’Ajuntament de Tarragona, o les inversions que es fan per divulgar la recerca, com és el cas del projecte Rambla Science. A vegades, els nostres companys de les ciències dures ens miren amb enveja sana perquè de qualsevol descobriment que fem, els mitjans se’n fan ressò, i això és una altra prova que en la societat hi ha interès.
Fa referència a inversions, però sovint en el camp de la recerca es denuncia que, precisament, el que manquen són diners.
De recursos n’hi ha pocs. El nostre país està entre els que menys inverteixen, i aquest dèficit és atribuïble tant al sector públic com al privat, a les grans indústries. És evident que cal un reequilibri de la inversió; no es dona a la recerca la importància que es mereix i que sí té en altres països.
Qui fa la inversió normalment vol algun retorn. Invertir, a canvi de què?
La recerca ha de generar riquesa al territori, i això implica que ha de donar resultats i rendibilitat. Però també és riquesa que els investigadors es quedin a treballar al territori on s’han format. Ara observem com hi ha una disfunció entre el nombre de titulats a la universitat espanyola i el d’investigadors que tenim.
Cada investigador que marxa és talent que es perd?
El talent no es perd perquè es desenvolupa en un altre país. El país que el rep, hi surt guanyant, i l’investigador també, perquè té un lloc on créixer i desenvolupar-se. Però per al país que l’ha deixat escapar sí que és una pèrdua.
I per què es dona aquesta disfunció?
Pot ser perquè estiguem formant massa gent, o bé perquè tenim un dèficit d’inversió. El cas és que perdem personal i també perdem oportunitats de generar riquesa. Una economia basada en el turisme i la construcció ja sabem els riscos i problemes que comporta, i les misèries que hi van associades.
Invertir en recerca no és tangible i no dona vots?
El més fàcil és invertir en allò que permet fer inauguracions, ja siguin estacions d’alta velocitat o aeroports, encara que després no hi vagi ningú i no hi aterri cap avió. Invertir en ciència requereix pensar a llarg termini, en llarga durada. Però optar pel clàssic aquell del “que inventen ellos”, té uns efectes. Que inventin els altres, doncs molt bé, però un país que no inverteix en ciència està sempre pendent del que et marquen els altres, del preu que et fixen i dels seus interessos. I allò que investiguen els altres potser no t’interessa a tu.
Tarragona és referència mundial en la investigació científica del patrimoni arqueològic?
És evident que sí. No només pel que pots trepitjar a Tarragona, sinó pel que es fa des de Tarragona. La recerca que dirigim des d’aquí arriba a mig món. Treballem a Atapuerca, a les Filipines, al nord d’Àfrica... I és recerca catalana, perquè s’impulsa des de Catalunya.
Doncs la joia de Tarragona, l’amfiteatre, cau a trossos.
Tot es deu al mateix problema: manca d’inversions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El ‘Glòria’ sacseja models caducs

BARCELONA

Europa pren precaucions arran dels primers casos del coronavirus xinès

Wuhan

Girona, de nou

girona
LLUÍS SOLER PANISELLO
ALCALDE DE DELTEBRE

“No hi ha res irreversible quan hi ha acció pública”

Barcelona
ANNA BELLSOLÀ
FORNERA

“En deu anys, hem fet un salt molt gran pel que fa a la qualitat del pa”

Barcelona

Netejant a la “zona zero”

arenys de mar
opinió

Ciutat, territori, país

Primer Tinent d’Alcalde Ajuntament de Terrassa (ERC)

Localitzen sa i estalvi l’Àlex, el jove desaparegut divendres a Girona

Girona

Un mort i dos ferits crítics en un accident de trànsit a l’N-340 a Vallirana

Vallirana