Societat

Ser mares abans del que toca

El nombre de parts de mares joves de menys de 20 anys va disminuir el 2018 a Catalunya, però en la mateixa franja d’edat va augmentar el nombre d’avortaments

Els recursos públics per evitar embarassos no desitjats es destinen a programes de prevenció, però cal millorar l’educació sexual i els professionals reclamen la gratuïtat dels mètodes anticonceptius

El nombre de mares adolescents va disminuir a Catalunya el 2018. Segons les dades de Salut, es van registrar 941 parts de joves menors de 20 anys, i una desena dels quals van ser de mares que tenien menys de 15 anys. Una dada que continua sent preocupant, però que el 2012 registrava el seu punt àlgid, amb 28 noies, algunes més aviat nenes, que donaven a llum. La davallada del nombre de parts entre les noies més joves també s’ha de valorar tenint en compte el nombre d’avortaments que es van fer entre les gestants d’aquesta franja d’edat. L’increment és significatiu (10,19%) en el cas de les noies d’entre 15 i 20 anys, que van interrompre voluntàriament 2.194 embarassos, mentre que entre les menors de 15 anys es van practicar menys avortaments respecte al 2017, un total de 53. Segons la responsable del servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Assir) de l’Institut Català de la Salut, Cristina Martínez, les taxes d’embaràs en noies adolescents no són gaire altes a Catalunya si es comparen amb altres països europeus com ara Anglaterra, però sí que és preocupant que es continuïn donant casos en edats tan primerenques. “No en voldríem comptar ni un, d’embaràs, a aquestes edats, perquè no els pertoca ser mares quan encara els queda molt camí per créixer i formar-se”, diu la responsable, que ja fa anys que treballa perquè aquests embarassos quedin en casos aïllats.

Els professionals coincideixen que les mares encara no són prou madures, ni físicament ni emocionalment, per tirar endavant un embaràs que, en aquestes edats, en un 80% dels casos no és desitjat pels progenitors. La responsable d’Assir a Catalunya explica que, a partir de les enquestes que es fan a les mares joves, es constata que la gran majoria sí que tenien a l’abast prou informació per no quedar-se en estat, però no ho van preveure.

Cada embaràs és un cas particular, però sí que hi ha diversos factors que intervenen a l’hora de reduir aquestes taxes. “Algunes noies tenen idees errònies com ara fer la marxa enrere o dificultat per negociar l’ús del preservatiu. D’altres, amb situacions familiars complexes, tenen un desig inconscient de transgredir”, explica Martínez, que no amaga que en alguns casos es repeteixen situacions d’abusos, de violència o addiccions. Un 41% de les menors ateses a la xarxa assistencial pública són immigrants. Són menys que les mares precoces nascudes aquí, però obliga a tenir una altra mirada envers altres cultures, ja que la maternitat arriba abans per a moltes de les mares provinents de països llatinoamericans. “Són filles de mares adolescents i són mares ben joves”, assenyala Martínez, que treballa conjuntament amb diverses ONG com ara Farmamundi per fer intervencions educatives dirigides a aquest col·lectiu.

Anticonceptius gratuïts

Se suposa que avui hi ha més programes de prevenció i els joves es poden informar a través de múltiples canals, però els embarassos es mantenen tot i la possibilitat d’interrompre la gestació en les primeres 14 setmanes. Els sanitaris es desplacen fins als instituts dins del programa Salut i escola per assessorar els qui volen utilitzar algun mètode anticonceptiu i els qui hagin tingut alguna relació sexual de risc. Tot i això, Martínez insisteix en la necessitat de finançar els mètodes anticonceptius a la població. “No poden escollir mètodes més segurs de llarga durada com l’implant intradèrmic o un anell vaginal perquè no els poden pagar”, lamenta la sanitària, que reconeix que en molts casos recomanen un doble mètode per evitar les malalties de transmissió sexual quan tampoc tenen finançats els preservatius. Per ara, la sanitat pública sí que dispensa gratuïtament la pastilla de l’endemà.

Moltes adolescents no saben què fer i els fa respecte anar al metge o parlar-ne amb la família. Això és el que es troben en el dia a dia els professionals del Centre Jove d’Atenció a la Sexualitat, que a Barcelona atenen presencialment unes 6.000 persones a l’any, un 80% de les quals són dones. “La nostra feina no és orientar ni en un sentit ni en un altre, però sí que fem una tasca perquè siguin realistes pel que fa al que suposa la maternitat”, explica el director, Jordi Baroja, que detecta “certa fantasia” entre els joves, que, tot i la situació de vulnerabilitat en què es troben, veuen la maternitat com un projecte de vida.

Revisar la llei

Aquest centre de referència a la capital catalana, creat l’any 1992 per l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, fa una mitjana de 900 proves d’embaràs i, en el cas que surtin positives, acompanyen les joves en la seva decisió, tant si és tirar endavant com informar de la possibilitat d’interrompre l’embaràs. El responsable del centre és crític amb la reforma de l’avortament que va impulsar el 2013 el llavors ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i que obliga les noies d’entre 16 i 17 anys que volen avortar a buscar el consentiment dels pares.

“Les noies més vulnerables en famílies desestructurades o que han patit violència dins del mateix nucli familiar ho han de demanar a casa, és del tot surrealista”, denuncia Baroja, que exigeix canvis en la normativa. En vista de la impossibilitat, per la raó que sigui, de trobar el suport dels tutors, quan s’atreveixen a dir-ho potser ja és massa tard per a les futures mares. Normalment, detecten que esperen un fill en la sisena setmana i tenen temps fins a la setmana 14 per interrompre la gestació. 

“Mirem de donar eines perquè es pugui parlar amb la família”, assenyala el director del centre, que atén moltes joves en aquesta franja d’edat. “Es vulneren els seus drets, perquè se les considera madures per tirar endavant un embaràs i, en canvi, no per avortar”, denuncia Baroja, que assegura que això motiva fets traumàtics com ara que s’estiguin practicant avortaments clandestins o que tirin endavant l’embaràs contra la seva voluntat.

Vulnerables i soles

L’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), amb 20 anys d’experiència, assisteix les gestants –la majoria, menors de 21 anys i en situació de vulnerabilitat– que assumeixen tirar endavant l’embaràs soles. A través del programa Preinfant, l’any passat van atendre 149 casos de dones de l’àrea metropolitana de Barcelona, de les quals 85 eren noves incorporacions. “Aquí troben un espai de confiança per compartir les pors i els neguits que puguin tenir i en el qual treballem per crear el vincle afectiu amb el seu nadó des de l’embaràs”, explica una de les responsables del programa, Irene Márquez. Preinfant atén mares en situació vulnerable per acompanyar-les en les cures de la criança fins que els fills tenen tres anys. A aquest programa, s’hi va acollir la Laura López, que es va quedar embarassada amb 22 anys. “Volia ser mare jove, però necessitava suport, ja que quan ets primerenca tens molts dubtes sobre l’embaràs, però també sobre com serà la criança”, explica un any després de tenir el nadó, amb qui continua anant a les visites.

Contactar per WhatsApp

Preinfant va impulsar el 2012 un web en vista del nombre creixent d’adolescents que tenien dubtes sobre com havien d’afrontar un possible embaràs. La coordinadora del web, Xènia Guirao, assegura que avui dia un 80% de les joves ateses de manera confidencial són menors de 17 anys. Al cap de l’any, reben unes 350 consultes i bona part de les quals són a través del nou canal de WhatsApp (673 13 00 28), en què es facilita informació. “Moltes reconeixen que han tingut pràctiques de risc, tenen por i volen saber si estan embarassades”, diu Guirao, que reconeix que hi ha certs mites que perduren i que encara hi ha moltes joves que confien en la pràctica de la marxa enrere en les relacions sexuals. “Saben que no és un mètode segur ni fiable i que no et protegeix, però es pensen que no els passarà a ells, fins que s’hi troben”, diu la responsable del programa, que assenyala que un 96% de les consultes són de noies. Moltes demanen ajuda quan ja se’ls nota l’embaràs, amb quatre o cinc mesos, i busquen acompanyament emocional per afrontar-lo soles. Un 80% de les mares adolescents que atenen són immigrants que no tenen suport ni del pare ni de cap familiar i que necessiten ajut econòmic i social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Organització territorial

I qui prohibeix els cotxes ‘bruts’ al Vallès?

Barcelona

Pressupostos per sobreviure

Barcelona

L’autòdrom de Sant Pere de Ribes segueix endavant

barcelona
PABLO TOSCO
FOTÒGRAF I DOCUMENTALISTA, HA CONVERTIT LES IMATGES EN UN TESTIMONI CONTRA L’OBLID

“La nostra feina no tan sols és informar, sinó remoure voluntats”

Girona

El temporal de vent i neu anirà en augment avui

barcelona
Religió

Creix el cristianisme ultra

Barcelona
societat

La dieta mediterrània no beneficia tothom de la mateixa manera

Graven com un policia atempta contra el català

barcelona

Exclusió i traves administratives

girona