Dotze tones de caragols

Lleida celebra aquest cap de setmana el 31è Aplec del Caragol, una gran festa gastronòmica i popular que culmina l'arribada de la primavera a Ponent

Per a molts llei­da­tans l'aplec és la gran festa de Lleida. Són tres dies de dis­bauxa gas­tronòmica durant el dia i dis­bauxa fes­tiva durant la nit vora del riu Segre. Si algú vol seguir les pet­ja­des que han dei­xat en els llei­da­tans actu­als les anti­gues tri­bus iler­ge­tes que acam­pa­ven vora el Segre fa més de dos mil anys, no hi ha lloc i moment més ade­quat que l'Aplec del Cara­gol, una gran festa ances­tral de cul­mi­nació de la pri­ma­vera.

La festa va començar fa 31 anys quan un grup d'amics va deci­dir fer una cara­go­lada un diu­menge a la riba del Segre. L'any següent se n'hi van ajun­tar uns quants més, bas­tants més, fami­li­ars, com­panys de feina, amics de fora de la ciu­tat. I a l'edició següent, l'aplec ja era una gran reunió de diver­ses colles dis­po­sa­des a pas­sar un gran dia a l'aire lliure i al vol­tant d'una gran cas­sola de cara­gols.

Avui, l'Aplec del Cara­gol reu­neix 12.000 par­ti­ci­pants repar­tits en més d'un cen­te­nar de colles i rep uns 200.000 visi­tants en cada edició, ocu­pant els jar­dins dels Camps Eli­sis, que s'este­nen al cos­tat del riu Segre.

Entre els 200.000 visi­tants mai no hi falta una àmplia repre­sen­tació de la classe política cata­lana. L'Aplec del Cara­gol es con­ver­teix en cada edició en un petit Par­la­ment on des­fi­len i es retra­ten entre cas­so­les i llau­nes de cara­gols tot­hom qui té alguna cosa a dir en la política cata­lana.

El cen­tre de la festa és el cara­gol. Un ele­ment ances­tral de la cuina de Lleida. Es pot cui­nar de diver­ses mane­res: a la gor­manda, en cas­sola o a la llauna. Aquesta dar­rera és la més popu­lar. Els cara­gols es col·loquen sobre una planxa metàl·lica amb anses, la llauna, i aquesta es posa sobre les bra­ses. Els cara­gols, salats, es dei­xen fer en el seu suc.

Però l'aplec és bas­tant més que men­jar cara­gols. Es tracta d'una festa que també ocupa els car­rers i pla­ces de Lleida. Diu­menge una cer­ca­vila fa un recor­re­gut per tota la ciu­tat amb les diver­ses colles ves­ti­des de colors dife­rents i amb xaran­gues de música ani­mant el recor­re­gut. Revet­lles, con­certs, actu­a­ci­ons cas­te­lle­res i gegants com­ple­ten el pro­grama de les fes­tes.

Espe­ci­al­ment a les nits. Les nits de l'Aplec de Lleida són de les més boges de l'any a la ciu­tat. Un ani­mat pro­grama de con­certs i unes para­de­tes que no dei­xen de ser­vir beguda als més asse­de­gats con­ver­tei­xen l'aplec en la festa major de facto de la ciu­tat de Lleida, al davant de la festa ofi­cial, la de Sant Anas­tasi, que també se cele­bra al mes de maig i que té un caràcter més solemne i tra­di­ci­o­nal.

Per par­ti­ci­par en la cara­go­lada de l'aplec és millor inte­grar-se en alguna colla d'amics o cone­guts. També els visi­tants poden fer un tast, és clar. Per al turista la visita a l'Aplec del Cara­gol també és un bon moment per des­co­brir la cuina llei­da­tana a través dels res­tau­rants que hi ha a la ciu­tat i a les ter­res de Lleida.

Els dies de l'aplec, els cara­gols són fàcils de tro­bar a bona part dels res­tau­rants de la ciu­tat. Cui­nats amb més o menys sofis­ti­cació, que això va per gus­tos, són un ele­ment que no sol fal­tar mai. Però també es poden fer incur­si­ons en altres pro­duc­tes gas­tronòmics. Les espe­ci­a­li­tats de porc, en què Lleida és un dels majors mer­cats pro­duc­tors euro­peus, unit a una bona con­ser­vació de la manera tra­di­ci­o­nal de fer-ho, poden ser una bona alter­na­tiva per a aquells que no s'atre­vei­xen amb els cara­gols.

A l'aplec també es con­vida cada any un cui­ner mediàtic. Enguany l'esco­llit ha estat el popu­lar cui­ner anglès Rick Stein. Apro­fi­tarà la seva estada a Lleida per gra­var un capítol de la sèrie gas­tronòmica que fa per a la BBC, una pro­ducció que vol mos­trar al públic britànic les excel·lències de la cuina cata­lana i d'altres indrets de l'Estat que es cuina al recinte de l'aplec.

La visita a Lleida durant l'aplec també és un bon moment per conèixer, a més de la seva gas­tro­no­mia, monu­ments relle­vants com ara la Seu Vella o el nou palau de con­gres­sos i d'òpera de la ciu­tat, la Llotja. Es tracta d'un modern edi­fici d'arqui­tec­tura sin­gu­lar que s'ha aixe­cat al cos­tat del riu Segre, al barri de Par­di­nyes, al cos­tat del cen­tre de nego­cis del mer­cat agro­a­li­men­tari, del qual la ciu­tat és una de les prin­ci­pals capi­tals. Fora dels límits de la ciu­tat, la visita es pot apro­fi­tar per conèixer de prop l'estany d'Ivars i Vila-sana, l'Aigua­bar­reig a Seròs, on s'ajun­ten el Segre i el Cinca, entre altres parat­ges. És una època excel·lent, el mes de maig, per visi­tar, a peu o en bici, els secans de Ponent.

COM ARRIBAR-HI

De Barcelona. Autovia A-2
De Girona. C-25
De Tarragona.C-14 i N-240

ADRECES ÚTILS

Turisme de Lleida. http://turisme.paeria.cat C/ Major, 31 bis Tel. 902 250 050
Turisme de les Terres de Lleida. http://www.lleidatur.com Plaça Ramon Bereguer IV, s/n Tel. 902 11 110
Federació de Colles de l'Aplec del Caragol (Fecoc) http://www.aplec.org C/ Obradors, 2. Lleida Tel. 973 281473

La nova cara de la Seu Vella

La visita a Lleida pot servir per conèixer de prop el rentat de cara que s'està fent a la Seu Vella, l'antiga catedral de la ciutat convertida en caserna per les tropes de Felip V i que avui vigila la ciutat des d'un turó central. Un Consorci entre la Generalitat i l'Ajuntament de Lleida signat recentment ha posat en marxa un procés de rehabilitació i d'aprofitament turístic que ha permès alliberar nous espais i fer-hi actes culturals i exposicions. Actualment es pot visitar una interessant exposició dels tapissos flamencs originals que lluïa la Seu abans del 1707.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.