Societat

LA CRÒNICA

“Temps d’extrems”

A Bescanó, el trencament d’un canal de reg va provocar el tall de l’N-141, que va de Girona a Olot
A Sarrià de Ter va caure una torre elèctrica que feia només mig any que havia estat instal·lada

En Jordi Rafael, de Can Cuet de la Barca de Bes­canó, pre­sen­ci­ava ahir en directe amb la seva dona, la filla i el gen­dre com el des­bor­da­ment del Ter els anava envol­tant cada vegada més d’aigua la casa, situ­ada a uns 50 metres del riu. “En 51 anys que tinc, això no ho havia vist mai! Però si l’estruc­tura va aguan­tar durant el fort aiguat del 1940, quan el tem­po­ral es va endur un porxo i res més, suposo que aquesta vegada també resis­tirà”, comen­tava. Hi afe­gia que, en aque­lla ocasió, dins la masia s’hi va acu­mu­lar un metre i mig d’aigua i que el seu pare es va encar­re­gar de pujar els ani­mals a la planta de dalt per refu­giar-los. De manera ine­vi­ta­ble li venia al cap, a més, la gran nevada del 1986, que va tom­bar sis tor­res elèctri­ques que hi havia a la zona. Aquest cop, i arran de les reco­ma­na­ci­ons que els va fer l’alcalde, Xavier Vinyo­les, el matri­moni va pas­sar la nit de dime­cres a dijous a ca la filla; i l’àvia, que viu amb ells, va dor­mir a casa d’un altre fill.

“Hi ha aigua a morro!”, excla­mava Jordi Rafael, men­tre divi­sava la pro­pi­e­tat des d’un camí que hi passa pel davant. Des d’aquí com­pro­vava aten­ta­ment, a més, que les cabres que té en un tan­cat esti­gues­sin bé. Ahir, va haver de reac­ci­o­nar ràpid amb la família i només van ser a temps de tapiar un parell de por­tes amb fus­tes i sacs. Al mig­dia va arri­bar cor­rents una seva veïna, amb mate­rial per col·locar també als acces­sos del seu immo­ble. Tant per aquest punt com per altres de Bes­canó que van resul­tar afec­tats, hi anava pas­sant Vinyo­les per saber com evo­lu­ci­o­nava la situ­ació i per si els veïns neces­si­ta­ven res. En una inter­venció a la una del mig­dia davant dels mit­jans de comu­ni­cació, l’alcalde va espe­ci­fi­car que molts dels camps del pla de Vilanna esta­ven inun­dats i que hi havia alguna masia aïllada amb l’aigua a tocar; que el tren­ca­ment d’un canal de reg havia pro­vo­cat el tall de la car­re­tera N-141, que va de Girona a Olot; que uns cables elèctrics s’havien malmès per la cai­guda d’arbres, fet que va ori­gi­nar curt­cir­cuits i un petit incendi; va esmen­tar que Can Cuet de la Barca ja estava desa­llot­jat i que la granja Bat­llori es tro­bava ales­ho­res par­ci­al­ment inun­dada.

Vinyo­les també estava, en aquell precís moment, duent a terme ges­ti­ons rela­ci­o­na­des amb el res­tau­rant La Barca. A tot volt de l’esta­bli­ment hi havia més de mig metre d’aigua i el terra de l’apar­ca­ment exte­rior per als cli­ents va que­dar negat. La pro­pietària va rela­tar que havien ideat bar­re­res per imper­me­a­bi­lit­zar amb bos­ses d’escom­bra­ries indus­tri­als, blocs de for­migó, cai­xes i, fins i tot, tova­llo­les. Tot i que sobre­tot les bos­ses els van ser d’uti­li­tat, a l’inte­rior del res­tau­rant tenien mig pam d’aigua. Com en diver­ses zones del Gironès, es van que­dar sense llum; i en vista de la pre­visió que el riu podria anar crei­xent fins cap a les qua­tre de la tarda, van mar­xar per pre­caució del res­tau­rant i cal­cu­la­ven tor­nar-hi més tard per “començar a treure aigua” com pogues­sin: “N’hi ha a la cuina, a la ter­rassa, al men­ja­dor, al magat­zem...”

En un dels muni­ci­pis del cos­tat, molta gent es va apro­par al pla dels Socs de Salt per veure com estava el Ter en aquest tram. Més d’una per­sona, quan es cre­uava amb algun cone­gut, li pre­gun­tava: “Ja por­tes el flo­ta­dor?” Acom­pa­nyada per les seves gos­ses Nala i Nit, una veïna del barri vell de la vila cami­nava pel mig de les Deve­ses en direcció al riu, fins on també anava fent ron­des periòdica­ment la poli­cia local de Salt. Al pla dels Socs hi havia, entre els curi­o­sos, tres homes que s’havien que­dat gai­rebé una hora con­ver­sant, amb la mirada total­ment fixada al Ter. Van obser­var que, quan van arri­bar, a una pape­rera encara li que­dava un pam per que­dar engo­lida i que, poca estona després, ja tan sols se li veien qua­tre dits per la part de dalt. Havien que­dat com­ple­ta­ment coberts, a més, un banc, un embar­ca­dor i un camí que va a sor­tir al car­ril bici de Santa Eugènia, a Girona.

Un dels veïns, actu­al­ment jubi­lat, emfa­tit­zava que tant dime­cres com ahir sem­blava que “el tem­po­ral s’havia d’empor­tar aquest món!”. “Les con­di­ci­ons mete­o­rològiques van d’un extrem a l’altre. Però el temps és el que tenim a favor nos­tre. Si no, des­gra­ci­ats de nosal­tres, segur que algú també ens el trau­ria!” A banda, van dei­xar de fun­ci­o­nar els pous situ­ats a la Llera del Ter que sub­mi­nis­tren aigua a Celrà; i a Sarrià de Ter va caure una torre elèctrica que feia mig any que hi havia estat ins­tal·lada. A les cafe­te­ries de la població tot­hom emmu­dia quan apa­rei­xia una con­nexió en directe del muni­cipi i un dels temes recur­rents de les con­ver­ses de bar era que “el canvi climàtic és real”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia