Societat

Amb papers pots triar què ser i què fer

En Diego va aspirar a una contractació de 12 mesos i a una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals d’arrelament

En Diego va arribar de l’Uruguai a Catalunya fa 15 anys per cercar una feina i un futur. No tenia la documentació necessària, però ràpidament va posar-se a treballar sense contracte i en condicions precàries. És pintor de professió, com el seu pare, però durant anys s’ha desenvolupat en oficis de tot tipus. La vida sense documentació és molt dura: “Quan veia un policia, tot i no haver fet res, sentia por”, assegura. La seva situació l’impedia tenir una estabilitat laboral i l’empenyia cap a l’exclusió. “He fet una vida tranquil·la, passant desapercebut i sense tornar al meu país durant tots aquest anys”, es lamenta.

En Diego va ser pare i amb la documentació de la filla va poder regularitzar la seva acollint-se a l’arrelament familiar. Tot i trobar feina, no el van donar d’alta a la Seguretat Social, i va tornar a perdre la situació legal per falta de cotització. En aquell moment va entrar en contacte amb el servei jurídic de Càritas. El seu perfil i situació encaixaven amb la línia de subvencions del programa Formació i Treball de la Generalitat destinat a millorar l’ocupabilitat dels treballadors, especialment dels que tenen més dificultats d’accés al mercat. En Diego va aspirar a una contractació de 12 mesos i una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals d’arrelament a través de la línia Acol. Durant un any ha treballat per a l’entitat en tasques de pintura i manteniment, en el que ha significat el seu primer contracte legal. “He passat de no tenir res i anar insegur pel carrer a estar assegurat, tranquil i amb totes les de la llei”, afirma amb un somriure. D’aquí a poques setmanes se li acaba el contracte de 12 mesos, però assegura que ja té noves oportunitats. Tot aquest periple ha estat ple de dificultats: “Em va costar 15 anys l’aventura. Ha valgut la pena? Si ho poso en una balança és més el que perds que el que hi guanyes. Quan tens papers, pots escollir què fer i què ser i, quan no en tens, has de fer el que sigui.” En Diego està molt agraït: “He passat d’anar amagat pel món a dir «Ei, que soc aquí».”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

mobilitat

Mataró comença demà a multar a l’illa de vianants del centre

Mataró
indonèsia

Les autoritats es preparen per fer front a l’erupció del volcà Ruang

barcelona
LA CRÒNICA

Les mestres que fan collir pedres

CRÒNICA

Defensors davant la burocràcia

Societat

L’Ajuntament de Badalona estudia ara com reobrir l’alberg municipal

Badalona
Teresa Prados
Portaveu de No esteu soles, en defensa de les víctimes d’agressió sexual

“Les víctimes senten que han provocat l’agressió sexual”

Badalona
Societat

Planten el Dimoni de les Festes de Maig a Badalona

Badalona
equipaments

Enderrocament “d’urgència” i “per seguretat” de l’edifici de l’Escola de Vela

platja d’aro
sequera

Només 17 hm³ per als regants al Baix Ter

LA TALLADA D’EMPORDÀ