benestar
Clam social per “no posar en risc” la renda garantida
La situació d’inestabilitat és “insostenible” i més enllà del pressupost les entitats exigeixen que la prestació arribi a més persones en risc d’exclusió
Es valora que s’hagi augmentat el finançament
El conseller de Treball, Afers Social i Famílies, Chakir el Homrani, compareix avui al Parlament per presentar el pressupost del departament per al 2020. Serà el moment en què les entitats coneixeran més detalls del nou pressupost, després de l’acord signat entre el govern i els comuns per desencallar els comptes de la Generalitat. Una notícia que en un primer moment era ben rebuda per les entitats que fa anys que reclamen polítiques socials pendents i que necessiten un finançament que ha vingut acompanyat de l’anunci d’eleccions anticipades. “Fa molts anys que tenim una inestabilitat política que paralitza el país, i això es tradueix en unes polítiques socials que queden contínuament encallades, deixant desprotegides i sense oportunitats les persones més vulnerables i posant en perill les entitats socials”, es lamenta la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, que reclama un compromís clar als partits polítics.
La preocupació ara mateix és que amb la constitució d’un nou govern es posi en risc diverses iniciatives i normatives socials que s’estan tramitant, com són la renda garantida de ciutadania, que ha de permetre que aquest ajut arribi a més persones en risc d’exclusió social. La Taula del Tercer Sector exigeix que abans de dissoldre el govern faci els deures i es desplegui la totalitat de la prestació, dos anys després de la seva posada en marxa.
La Taula alerta que s’aturen mesures com ara el pla estratègic de serveis socials, que pretén adaptar-se a les necessitats de les persones, des de l’atenció comunitària o el reglament que desplega la llei d’accessibilitat, per avançar cap a una societat més inclusiva. Altres compromisos que es paralitzen són l’estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió d’infants i joves que han migrat sols i el lideratge polític que havia d’exercir el govern per fer front a la pobresa energètica a través de la proposta de conveni amb les empreses subministradores i les administracions locals.
Sobre els nous pressupostos –que destinen una partida de 2.697 milions a la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies, un 13,3% del total–, es consideren una “millora clara” després de tenir un “govern congelat en ma tèria social” durant anys a causa dels comptes prorrogats.
La Taula destaca l’augment de finançament per a la renda garantida i per a les polítiques de dependència, així com l’actualització de tarifes en l’àmbit de la discapacitat i la dependència després de patir molts anys de dures retallades. Ara bé, també critiquen que no s’augmentin les partides per a les entitats que atenen infants, tot i ser el col·lectiu més castigat per la pobresa, i que encara faltin recursos per a la gent gran. Segons denuncien, aquesta és una partida dotada amb 15 milions d’euros, el que representa una inversió de menys d’1 euro al dia per a les persones que estan en una residència assistida. Les entitats consideren una “bona notícia” l’increment de recursos en polítiques d’habitatge fins als 380 milions d’euros (+15% en comparació amb el 2017), però diuen que s’està lluny de pal·liar l’emergència residencial.
