Una dona mirant

Els visitants del MWC són gent d’un alt poder adquisitiu. A més a més, la majoria ja havien vingut en anteriors edicions i, per tant, “coneixen la ciutat i s’hi expandeixen i van per tots els barris i per totes les poblacions del costat de la capital”, assegura Pròsper Puig, vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç. “La cancel·lació del congrés és una molt mala notícia, però ho han decidit els organitzadors i s’ha de respectar”, deia ahir Puig, que assegurava que “si bé hi perd més el sector de la restauració que el comerç, pel fet que aquesta gent normalment s’estan tot el dia a la fira i quan surten ja falta poc perquè tanquin les botigues, sí que és veritat que gasten molt, sobretot als establiments que els queden més al costat dels seus hotels”. Objectes de regals, regals d’empresa, roba de marca i, en el cas d’anar de copes, beguda d’alta gamma, és el que principalment consumeixen.

“Estem parlant que aquest congrés revitalitza un mes de febrer en què tradicionalment no hi ha gaires turistes i, per tant, és molt important. Penseu que les botigues, bars i restaurants, per exemple, contracten plantilla especial per aquestes dates. De fet, molts establiments allarguen el contracte a la gent que han tingut per Nadal per cobrir ara aquest esdeveniment. Si no es fa es perden molts llocs de treball”, va insistir ahir.

Joan Carles Calbet, president de Retailcat, recorda que en el cas de la restauració els clients del MWC “no miren el que gasten”. “Hi ha molts dinars i sopars d’empreses que obsequien els seus clients, i això vol dir que no estalvien, que gasten molt en producte premium.” Calbet afegeix que, al marge del Mobile, al comerç català el que el preocupa en aquests moments és un possible “desabastiment” de productes procedents de la Xina en els propers mesos. “Pensem que si allà es fabrica menys o si s’aturen les fàbriques, ens deixaran d’arribar molts productes.” “La cancel·lació ha estat una molt mala notícia perquè hi perd tothom; quan la gent que havia de ser contractada es queda sense feina també acaba per no gastar. És un peix que es mossega la cua”, manté.