Societat

RAFAEL SANTANDREU

PSICÒLEG I ESCRIPTOR

“Entendre que necessitem molt poc per ser feliços”

“Cada necessitat inventada és una càrrega, perquè si no l’aconsegueixes ets fas un desgraciat a tu mateix i si l’aconsegueixes, també”

Dimecres que ve, presenta a Girona el seu darrer llibre, ’No hi ha res tan terrible’. Per què aquest títol?
L’ansietat i la depressió són producte de la terribilitis, la creença que qualsevol adversitat és terrible, la fi del món, la guerra nuclear! Si em diuen alguna cosa desagradable a la feina, si em deixa la parella, si em posen una multa... Quan tenim terribilitis, tot és terrible.
A ningú li agrada que li passin aquestes coses.
No. Però hi ha una diferència molt gran entre dir que és terrible o dir que és dolent. Si és només dolent, significa que no m’agrada, però que encara podré fer coses meravelloses i ser feliç. La gent més forta es diu a si mateixa que sempre podrà fer coses valuoses i gaudir. Stephen Hawking deia que la seva paràlisi era una minúcia que no li impedia ser feliç. Tots podem adoptar la seva filosofia.
Per què hi ha tanta infelicitat o tanta gent descontenta?
Perquè ens hem tornat, com a societat, gent amb moltes necessitats inventades: tenir pis, tenir una bona feina, tenir parella, ser extravertit, estar prim, estar en forma, i deu mil coses! I com fallis en una sola, ets un fracàs, un cuc fastigós.
Això ho anomena ‘necessititis’.
Sí. Amb la terribilitis són les dues malalties del segle XXI, les precursores de la feblesa emocional. Cada necessitat inventada és una càrrega, perquè si no l’aconsegueixes ets fas un desgraciat a tu mateix i si l’aconsegueixes, també, perquè aquesta cosa que desitjaves tant sempre la pots perdre i aleshores en tindràs por; com la gelosia, que és por a perdre la parella. Ja no és un bé, sinó una maledicció.
Què és, per contra, fonamental per aconseguir aquesta felicitat?
Tenir un diàleg intern correcte. Com deia el filòsof Epictet: “No ens afecta el que ens passa, sinó el que ens diem sobre el que ens passa.” Som nosaltres amb els nostres pensaments els que ens deprimim, ens posem ansietat a sobre, etc.
I com desterrar la necessitis?
Adonant-nos que necessitem molt poc per ser feliços. Només l’aigua i el menjar del dia. La resta de coses estan bé, però si no les tens, no passa res. Quin alliberament! Per tant, en cada moment, a gaudir del que tens.
Posi algun exercici pràctic per enfortir el múscul emocional.
La visualització de l’indigent: imaginar cada dia què faríem per ser feliços vivint a l’alberg públic, sense treballar ni diners. Per exemple, jo estudiaria medicina amb llibres de la biblioteca, ajudaria en alguna ONG. Així entenc profundament que necessito molt poc per ser feliç. Aquesta meditació diària t’allibera de necessitats absurdes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els ferratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona