Llambordes per recordar víctimes del nazisme, a Salt
El projecte es va aprovar en el ple d’ahir
Es té constància que set veïns del municipi van ser deportats a Mauthausen
“Explicar el passat per construir el futur és un principi bàsic en qualsevol democràcia madura.” És una de les reflexions que es recullen en una moció que va ser presentada ahir al ple de Salt conjuntament pel grup del PSC, els partits de l’equip de govern –ERC i JxSalt– i IpS-CUP. En el text es proposa fer un reconeixement als veïns del municipi que van ser deportats als camps de concentració nazis. La moció va ser aprovada per unanimitat, ja que hi van donar suport tots els 21 regidors.
Les formacions van acordar que a la vila s’hi faci realitat el projecte Stolpersteine, de l’artista alemany Gunter Demnig. La intenció és que es col·loquin Stolpersteine a la via pública: unes llambordes en senyal d’homenatge als set veïns de Salt que van ser reclosos al camp de concentració de Mauthausen-Gusen, on es té constància que tres d’ells van morir. Aquestes llambordes o pedres de la memòria es posarien a la vorera, davant del darrer lloc on va viure la víctima abans que l’arrestessin i deportessin. Segons explica el creador d’aquests monuments, la persona que mira l’Stolpersteine ha d’inclinar-se per llegir el text que hi surt gravat: un gest que vol ser un signe de respecte cap a la víctima. Actualment n’hi ha més de 75.000 de distribuïts en més de 1.800 ciutats d’una vintena de països, com ara Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, els Països Baixos, Bèlgica, Txèquia o Polònia.
Donar a conèixer la moció
El ple va posar en relleu que “condemna, sense reserves”, totes les manifestacions d’intolerància ideològica, incitació, assetjament o violència contra les persones o comunitats per raó del seu origen ètnic, l’orientació sexual, pensament polític o creences religioses. Hi va afegir que són conscients que “el desconeixement i menyspreu dels drets humans origina actes de barbàrie ofensius per a la consciència humana”; i es va comprometre a “treballar sense descans” per tal que “mai més un règim com el que va produir l’Holocaust es pugui assentar enlloc més”. El consistori col·laborarà en la recerca de possibles familiars per fer-los coneixedors de la moció i la faran arribar a la direcció general per a la Memòria Històrica, a l’associació Amical de Mauthausen i a les entitats de veïns de Salt.
LA XIFRA
Municipalització de l’aigua
IpS-CUP va demanar ahir en quin punt es troba el procés de municipalització de l’aigua. El regidor Àlex Barceló (ERC) va concretar que ja s’ha acabat l’inventari sobre l’estat de la xarxa de Girona, Salt i Sarrià de Ter; i la setmana vinent està previst que es reuneixi per primer cop una comissió politicotècnica per parlar del model pel qual s’aposta: una proposta que es debatrà després als respectius plens. Ara, la gestió de la companyia d’aigua Agissa la duen els tres municipis, després que el jutjat apartés el soci privat (Girona SA) per presumptes irregularitats.
