Creixen les queixes per l’emergència residencial
El síndic presenta l’informe anual i s’ofereix a impulsar un pacte nacional pel dret a l’habitatge
Detecta casos de vulnerabilitat social en educació i salut i augmenten les consultes mediambientals
El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, va entregar ahir al president del Parlament, Roger Torrent, l’informe de la seva actuació de l’any 2019 i durant la seva presentació als mitjans de comunicació es va oferir a “contribuir o impulsar” un “gran pacte de país” per resoldre els problemes d’emergència social i econòmica en matèria d’habitatge. Ribó va subratllar com un dels temes més importants en l’àmbit de polítiques socials, que en el seu conjunt suposa un 32,15% de totes les actuacions que ha desenvolupat, tot el relacionat amb els drets de les famílies. Aquest apartat va tenir un dels increments més significatius entre les actuacions que va iniciar el 2019, fins a un 78%, i el síndic ho circumscriu a qüestions que afectaven l’emergència residencial quan s’hi veuen implicats infants.
Els cas és que, segons el seu parer, hi ha una manca de resposta de l’administració en situacions d’emergència de gent que fa les peticions d’accés a un habitatge social, amb demores per a l’assignació que poden arribar als dos anys. El síndic va recordar que les dades oficials indiquen que hi ha 1.300 unitats de convivència –persones que acrediten que conviuen juntes independentment de si són parents o no– pendents d’accedir a un habitatge d’emergència per justificar que cal aquest gran pacte de país en un context en què “els serveis socials estan molt preocupats” i a vegades es fan reallotjaments en “establiments que no són els adequats”. Durant el 2019 l’organisme va rebre 102 queixes sobre situacions d’emergència residencial. Per Ribó aquesta és una situació que fa molts anys que s’arrossega, fruit de la “manca absoluta del parc d’habitatge suficient” que es pugui destinar a promoure polítiques socials, principalment per a lloguer. En aquest punt va assegurar que fa falta una més gran entesa “a mitjà i llarg termini entre administracions i agents implicats” perquè el problema no se soluciona amb una acció política legal i s’ha d’enfocar, “pel cap baix”, a cinc anys de vista. Així responia a la pregunta sobre l’impacte que pot tenir l’aprovació del nou decret de l’habitatge aprovat aquest 2020, que no va voler entrar a valorar ja que correspondrà al nou informe anual que s’haurà de presentar. Pel síndic les accions haurien de ser que les administracions reclamin “coses tan senzilles” com que els qui es van endur els actius tòxics dels bancs “estiguin obligats a posar un 30% com a mínim del parc a mans dels qui ho podien distribuir amb polítiques socials”, ja que considera que s’hi va invertir diner públic que hauria d’haver revertit en actuacions i mesures d’interès general públic. I també va reclamar tenir un major control del parc públic d’habitatge del que es disposa per fer front a l’emergència i “mimar” el serveis socials en la mesa d’emergència.
Drets socials
Però la relacionada amb el dret a l’habitatge és només una de les potes del bloc d’actuacions tant d’ofici com fetes recollint queixes que encapçala el rànquing, ja que va suposar el 32% del total d’actuacions durant el 2019. “Hem constatat que hi ha mancances en la protecció dels drets socials i que hi ha casos evidents de vulnerabilitat social”, va explicar Ribó, que ho va centrar en temes educatius relacionats amb la preinscripció (433 queixes i consultes) o els drets i deures de l’alumnat (246); relacionats amb la infància i l’adolescència en risc de desemparament o l’actuació dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència (267), i els increments de les queixes en salut sobre les llistes d’espera (348) i els drets i deures del pacients (635). Aquí Ribó va lamentar que hi ha demores d’intervencions que són molt significatives i que s’han de corregir, relacionades amb el tractament de l’obesitat mòrbida, el raquis o columna vertebral o per fer proves d’al·lèrgia i, fins i tot, per accedir a l’atenció primària.
Sí que van disminuir les queixes relacionades amb la renda garantida, però continuen sent elevades (860) i estan relacionades amb la interpretació i l’aplicació dels requisits que preveu la llei per ser beneficiari, que Ribó va assegurar que provoca “incerteses” especialment a l’hora de comptabilitzar els ingressos “i conciliar-los amb altres fonts”.
La segona qüestió que va generar més actuacions de la sindicatura, fins a suposar gairebé el 28% de les iniciades el 2019, és la relacionada amb les polítiques territorials, sobretot en aspectes vinculats a la sostenibilitat i temes mediambientals. Ribó va recordar que ja el 2018 van fer un informe en què es va constatar que les qüestions relacionades amb la protecció de la biodiversitat o el control de les activitats extractives cada vegada preocuparien més la ciutadania. En un any les actuacions iniciades pel síndic relacionades amb les polítiques territorials han passat de 1.993 a 3.001, cosa que per Ribó és un símptoma que “encara tenim una cura insuficient sobre allò relacionat amb el canvi climàtic”. Moltes de les queixes van ser de caràcter col·lectiu, i destaquen les de suport a l’aprovació d’una moratòria relativa a projectes urbanístics, extractius, d’infraestructures i de llicències d’obres en l’àmbit del Parc Natural del Montseny.
És la primera vegada que la protecció de la biodiversitat va ser el principal motiu de queixa (1.060) en medi ambient, al davant de la contaminació, sigui acústica, odorífera, atmosfèrica, lumínica o radioelèctrica (777). Amb tot, Ribó va assegurar que calia continuar amb les actuacions “per reduir l’emissió de gasos contaminants”, i es va mostrar partidari de restringir l’accés a les zones més contaminades i, fins i tot, de la possibilitat de “tancar-les en dies alterns fomentant els aparcaments dissuasius.
Un altre dels aspectes mediambientals que pel síndic és urgent corregir són “les mancances en matèria d’emergència nuclear” i les deficiències a les centrals d’Ascó i Vandellòs”, i va recordar l’informe que van presentar en què es constaten les deficiències que posen en risc la població.
L’informe que va presentar acompanyat per l’adjunt general, Jaume Saura, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, Maria Jesús Larios, recull que durant l’any va rebre 16.889 queixes i 8.843 consultes, i que va atendre més de 20.000 persones. Del total de recomanacions, només en un 1,3% les administracions no les van acceptar.
L’informe s’haurà de debatre ara en comissió i després haurà de passar el tràmit de l’aprovació al ple del Parlament. Sobre el seu relleu en el càrrec que ocupa ara en funcions, Rafael Ribó va recordar que el 28 de febrer va enviar una carta al president del Parlament perquè activés els mecanismes per a la seva substitució previstos per la llei.
