Anna Murià, l’escriptora al costat del poeta

El poeta Agustí Bar­tra, al llit de mort, va dema­nar a la seva com­pa­nya: “Dedica la teva vida a la meva obra”. Anna Murià li va fer un petó i li ho va pro­me­tre. Però pot­ser no calia que li ho pro­metés, perquè la seva vida ja s’havia dedi­cat en gran part a la de Bar­tra des que es van conèixer i ena­mo­rar a Roissy-en-Brie el 1939.

UN GRAN SACRI­FICI

Ell aca­bava de sor­tir del camp de con­cen­tració de Sant Cebrià, i ella ja feia un cert temps que era en aque­lla mansió on con­vi­vien alguns dels intel·lec­tu­als cata­lans més des­ta­cats en la pri­mera part del seu exili. Recor­dant aquells dies va escriure: “Jo també tenia acti­vi­tats per­so­nals, interes­sos i ambi­ci­ons; només podia renun­ciar-hi si l’home valgués el sacri­fici. L’havia tro­bat, per fi, a qui immo­la­ria amb goig tot el que havia estat jo fins ales­ho­res.” I tot el que pre­te­nia immo­lar Anna Murià no era poca cosa. Havia estat una dona com­pro­mesa política­ment —pri­mer a Acció Cata­lana Repu­bli­cana, després a ERC i final­ment a Estat Català— i havia tre­ba­llat com a peri­o­dista en diver­sos mit­jans (La Nau, Meridià, La Ram­bla, Diari de Bar­ce­lona...).

Al final de la guerra va esde­ve­nir la pri­mera dona cata­lana que diri­gia un diari: en aquest cas, el Diari de Cata­lu­nya. La seva feina com a peri­o­dista la com­pa­gi­nava amb la que tenia a la Gene­ra­li­tat —va ser secretària de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes—. I a més, durant la República va publi­car dues novel·les i dos opus­cles polítics. Aquesta era la dona que, a trenta-cinc anys, va conèixer el seu gran amor i junts van començar una nova vida a l’exili que els por­ta­ria a viure en diver­sos països d’Amèrica del Sud i els Estats Units. Van tenir dos fills, i mal­grat la desit­jada sub­missió al seu com­pany, Murià no va dei­xar mai d’escriure i de tra­duir.

VIDA PROLÍFICA

La pare­lla va tor­nar a Cata­lu­nya el 1970 i es van ins­tal·lar a la ciu­tat de Ter­rassa. Murià va col·labo­rar en nom­bro­sos dia­ris i revis­tes (des de Cavall Fort fins a La Van­guar­dia) i va publi­car novel·les, con­tes i alguns assa­jos. El mera­vellós viatge de Nico Hue­hu­etl a través de Mèxic va gua­nyar el premi Josep Maria Folch i Tor­res l’any 1974. Però la seva obra més cone­guda i valo­rada —cosa que no pot sor­pren­dre ningú— és la Crònica de la vida d’Agustí Bar­tra. Murià va morir l’any 2002, quan tenia noranta-vuit anys.