Societat

Segòvia, 1401 - València, 1458 //

Reina

Maria de Castella (i de Catalunya)

AMB GRANS DOTS PER A LA POLÍTICA, VA AGAFAR AMB FERMESA LES REGNES DE CATALUNYA DURANT LES LLARGUES ABSÈNCIES DEL REI. MEDIADORA INCANSABLE, VA TENIR UN PAPER DESTACAT EN LA GREU CRISI ECONÒMICA QUE ASSETJAVA EL PAÍS

A Alfons no li agradava gens la seva cosina Maria. I per més que el seu pare els hagués fet casar, el 1415, no estava disposat a passar al costat d’aquella noieta nyicris ni un minut més del que fos estrictament necessari. Ell era Alfons el Magnànim, fill de Ferran d’Antequera, rei de Catalunya i Aragó gràcies al compromís de Casp. Ella era Maria de Castella, filla del rei de Castella —i germana del que ho va ser després—. Un matrimoni de gran interès polític en què ell governaria i ella tindria només una feina: produir un hereu. Però res no va sortir com estava previst: la parella no va tenir mai cap fill, i el rei va delegar gran part de la seva feina de govern a Maria.

A CÀRREC DE CATALUNYA

Perquè, encara que no l’estimés, sí que es va adonar que tenia grans dots per a la política. Per això la va deixar a càrrec de Catalunya mentre ell n’era absent, cosa que va passar puntualment al principi, i els últims trenta anys de la vida de tots dos, quan ell es va establir —còmodament aparellat— a la cort de Nàpols.

La reina Maria era una dona de constitució malaltissa, però la seva fragilitat física amagava una gran fortalesa mental. Era una persona culta que estimava l’art i els llibres, i mantenia correspondència amb els centres de cultura de l’època, com el monestir de Montserrat.

Al contrari del seu marit (i tot i ser de família castellana com ell), Maria escrivia cartes en català. Com a lloctinenta d’Alfons, Maria va fer de tot: va haver de prendre mesures per fer front a la greu crisi econòmica que travessava el país, va intervenir en la lluita remença i també va donar suport a les classes més populars en el conflicte de la Busca i la Biga a Barcelona. També va presidir les Corts catalanes —cosa que cap dona no tornaria a fer fins al 2010—, i va donar suport a les campanyes del seu marit.

ENTRE DUES CORONES

A més, va ser una mediadora excel·lent. Preocupada per les hostilitats entre la Corona castellana —en mans de la seva família— i la que ella representava, la catalanoaragonesa, va treballar intensament per aturar les guerres que els enfrontaven i va aconseguir que signessin diverses treves. Algun dels seus mètodes va ser sorprenent: el 1429 va fer plantar la seva tenda just al mig del camp de batalla. Així, la valenta reina va aconseguir que les dues parts negociessin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

Catalunya, la tercera comunitat amb més trucades al 024, l’atenció a la conducta suïcida

barcelona
VILOBÍ D’ONYAR

L’aeroport de Girona tindrà 47 destinacions aquest estiu

VILOBÍ D’ONYAR
Economia

Les glaçades tardanes provoquen la pèrdua de la producció de poma de muntanya

Sant Llorenç de Morunys

En funcionament les càmeres a set pobles garrotxins per evitar robatoris

olot
LLANARS

La central hidràulica torna a funcionar després de quatre mesos d’aturada

LLANARS

Malvivint de nou al ras

Badalona
crònica

Els primers batecs de Temps de Flors

Girona
PLATJA D’ARO

Retiren una terrassa del passeig marítim per impagaments

PLATJA D’ARO

Una comunitat universitària a Girona